Nise > Biblioteca Digital > Autors > Autor

«Ara baixes la vista envers la immunda»

Opcions de visualització

■Variants ■Notes #Línies

Garcia, Francesc Vicent Torna a la pàgina d'Autors

Al lector

Ara baixes la vista envers la immunda

■ ■

gruta de l’univers, alberg de pena,

■ ■

on jamai s’avingué la llum serena

■

ab les tenebres de la nit profunda;

ara en lo cel, que de claror abunda,

■

mires del signes la dorada vena,

■ ■

i en la gran bola d’alimàries plena

■ ■

les pollegueres fermes on se funda;

■ ■

ara te’n vages a la terra freda,

a qui lo Sol ab raigs escassos mira,

■

o a la que més de l’equinocci abrase,

■ ■

entres en mar tempestuosa o queda,

■ ■

en terra estigues, sossegat o ab ira:

sempre, pio lector, seràs un ase.

■

Resum

Exhibició retòrica i de coneixements astronòmics que desemboquen en un estirabot inesperat a l’últim vers. Aquest sonet obre totes les edicions de Vicent Garcia i alguns manuscrits antics, com una declaració de principis en favor de la literatura burlesca.

Mètrica

Sonet

Testimonis

Edicions: A (p. 1).
Manuscrits: B7 (f. 8), B12 (f. 82v), B14 (f. 127v), B22 (f. 2v-3), B26 (f. 56), Bo (2 versions: p. 1 i 100), C2 (f. 2), E1 (2 versions: f. 274v i 329), L4 (p. 577), M5 (f. 143), S1 (f. [VIII]v), U1 (p. 4), VG, Z8 (p. 282-283).

Rúbriques

A: Al critic Lector

B14 B22 E1: Soneto

Bo (1ª v.): Al Curiosissim y Catala Lector. Soneto

Bo (2ª v.) S1: Al Lector. Soneto

L4: Desaconsella, q[ue] lleguescan sas obras, dientlos q[ue] al ferho son vns Ases. Soneto

Sobre aquesta edició

Per a l'edició prescindeixo de B7, B12, C2, U1 i Z8, que copien A. Com sempre, VG només en transmet el primer vers. Resten útils, doncs, A, B14, B22, les dues versions de E1, L4, M5, les altres dues versions de Bo i S1. M'he basat en l'edició prínceps, llevat dels passatges en què tots els manuscrits donen una altra versió. És el cas, per exemple, del vers 1, o del vers 11, que corregeixo d'acord amb els testimonis manuscrits, en els quals el relatiu sempre precedeix immediatament l'adverbi més. És evident que A esmena una lliçó com la de E1 (1ª v.) per tal d'evitar l'hiat de "lo equinocci", però aquesta és només la lliçó de E1: els altres testimonis ofereixen altres solucions millors. Descartades les variants singulars (la de L4 potser també és un intent de correcció d'aquell hiat), queda la de B14 i S1, que és la que hem adoptat. La substitució d'"abrasa" per abrase, forma aquesta que apareix a B14, E1 i M5, es justifica per la rima, tant si tenim en compte la fonètica del poeta com si ens atenem al costum de la rima visual, que predomina en la poesia catalana des del segle XVII fins al XIX, i que no pot haver influït el copista en aquest cas (i sí, en canvi, en la forma "asa" del vers 14 de A, B14 i S1, i que no registrem a les variants per tal com es tracta d'una diferència merament ortogràfica; en el cas d'abrase, en canvi, la e implica una diferència morfològica, convertint el mode verbal en subjuntiu).

Comentaris

Els vostres comentaris:

Nom *

Email *

Comentaris *

Envia