Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Reixa cruel, que la claror divina»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Notes
#Línies
Garcia, Francesc Vicent
Torna a la pàgina d'Autors
Queixes d’un galant a una reixa perquè li impedia lo veure a una hermosa encomanada
Reixa cruel, que la claror divina
■
que mos ulls cerquen com a glòria sua
■
entre eixa espessa nuvolada tua
■
4
cubres i causes ma fatal ruïna!
■
■
No degué eixir de l’ordinària mina
eixa matèria forta, odiosa i crua,
■
■
sinó d’algun volcà per on traspua
■
8
la infernal flama a ton miner veïna.
■
■
Però, què dic? Oh reixa generosa!
■
En gràcia de mes queixes faç mudança
■
■
i, arrepentit, adoro ta duresa:
■
12
ja no et vull dir cruel, sinó piadosa,
■
puix tu sola has pogut, en ma venjança,
■
a la que a mi em té pres, tenir-la presa.
■
Resum
L’autor es lamenta per l’existència d’una reixa que li dificulta la visió de la dama de qui està enamorat, però finalment constata que això és per a ell un motiu de subtil venjança. Notem el joc d’oposicions:
reixa cruel
(v. 1) vs.
reixa generosa
(v. 9),
claror divina
(v. 1) vs.
infernal flama
(v. 8), que culmina en la paradoxa del vers 14.
Mètrica
Sonet.
Testimonis
Edicions: A (p. 27), e (p. 14).
Manuscrits: B7 (f. 14), B12 (f. 20-20v), B14 (f. 128), B22 (f. 149), Bo (p. 55), E1 (2 versions: f. 285 i 339v-340), L4 (p. 571), S1 (f. 77-77v), U1 (p. 248), VG, Z5 (f. 59-59v).
Rúbriques
A: Queixas de un galan à una reixa perque li impedia lo veurer á una hermosa encomanada. Soneto
B12: Soneto a una rexa la qual impedia veurer una s[enyo]ra ermosa encomanada; q[ue] quexas dona lo galan B12
B14: Del espos al anima en lo cos en metafora de reixa. Soneto 16
4
B22: Soneto a una reixa
Bo: A un rexa de Alenjas. Soneto
L4: A una rexa q[ue] guardaba á qui amaba. Soneto
S1: A una rexa. Sonet
Sobre aquesta edició
Per a l’edició hem prescindit de B7, U1 i Z5, que simplement copien la versió de A, i ens basem en aquest darrer testimoni. Hi ha una notable homogeneïtat entre les diverses versions del poema, i això ha permès millorar el text de A en uns quants punts que els editors, incomprensiblement, havien canviat: ens referim als versos 10 i 11. Només en el cas del vers 8 s'explica la lliçó de A, que prové, sens dubte, de l'esmena que fan els editors d'un passatge, que figura a tots els manuscrits que tenim en compte, que fa poc comprensible el vers. Allò que dificulta la intel•ligibilitat del text és el mot miner, el sentit del qual havia canviat des del temps en què fou escrit el poema.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
la] ab VG; claror] calor Bo; divina] devina B14
que] de Bo; ulls] vulls B12
eixa] aquexa B12 B22
cubres] cobras Bo L4 S1
forta] fort B14
on] a ont B12 B22
infernal flama, a ton miner veïna] flamarada infernal que tot ho mina A
què] per q[ue] B12
gràcia] gracies B14 L5; mes] tas A
i] om. A
Ja] Jo B14; piadosa] graciosa S1
puix] pues L4, puis S1; sola] sols B22
que] qui B14; mi•m] mi me B12
cubres
: cobreixes.
crua
: cruel.
miner
: mina.
faç mudança
: faig un canvi, rectifico.