«Reixa cruel, que la claror divina»

     
Queixes d’un galant a una reixa perquè li impedia lo veure a una hermosa encomanada
Reixa cruel, que la claror divina
que mos ulls cerquen com a glòria sua
entre eixa espessa nuvolada tua
4
cubres i causes ma fatal ruïna!
    No degué eixir de l’ordinària mina
eixa matèria forta, odiosa i crua,
sinó d’algun volcà per on traspua
8
la infernal flama a ton miner veïna.
    Però, què dic? Oh reixa generosa!
En gràcia de mes queixes faç mudança
i, arrepentit, adoro ta duresa:
12
    ja no et vull dir cruel, sinó piadosa,
puix tu sola has pogut, en ma venjança,
a la que a mi em té pres, tenir-la presa.

Resum

L’autor es lamenta per l’existència d’una reixa que li dificulta la visió de la dama de qui està enamorat, però finalment constata que això és per a ell un motiu de subtil venjança. Notem el joc d’oposicions: reixa cruel (v. 1) vs. reixa generosa (v. 9), claror divina (v. 1) vs. infernal flama (v. 8), que culmina en la paradoxa del vers 14.

Mètrica

Sonet.

Testimonis

Edicions: A (p. 27), e (p. 14).
Manuscrits: B7 (f. 14), B12 (f. 20-20v), B14 (f. 128), B22 (f. 149), Bo (p. 55), E1 (2 versions: f. 285 i 339v-340), L4 (p. 571), S1 (f. 77-77v), U1 (p. 248), VG, Z5 (f. 59-59v).

Rúbriques

A: Queixas de un galan à una reixa perque li impedia lo veurer á una hermosa encomanada. Soneto
B12: Soneto a una rexa la qual impedia veurer una s[enyo]ra ermosa encomanada; q[ue] quexas dona lo galan B12
B14: Del espos al anima en lo cos en metafora de reixa. Soneto 16
B22: Soneto a una reixa
Bo: A un rexa de Alenjas. Soneto
L4: A una rexa q[ue] guardaba á qui amaba. Soneto
S1: A una rexa. Sonet

Sobre aquesta edició

Per a l’edició hem prescindit de B7, U1 i Z5, que simplement copien la versió de A, i ens basem en aquest darrer testimoni. Hi ha una notable homogeneïtat entre les diverses versions del poema, i això ha permès millorar el text de A en uns quants punts que els editors, incomprensiblement, havien canviat: ens referim als versos 10 i 11. Només en el cas del vers 8 s'explica la lliçó de A, que prové, sens dubte, de l'esmena que fan els editors d'un passatge, que figura a tots els manuscrits que tenim en compte, que fa poc comprensible el vers. Allò que dificulta la intel•ligibilitat del text és el mot miner, el sentit del qual havia canviat des del temps en què fou escrit el poema.

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • la] ab VG; claror] calor Bo; divina] devina B14
  • que] de Bo; ulls] vulls B12
  • eixa] aquexa B12 B22
  • cubres] cobras Bo L4 S1
  • forta] fort B14
  • on] a ont B12 B22
  • infernal flama, a ton miner veïna] flamarada infernal que tot ho mina A
  • què] per q[ue] B12
  • gràcia] gracies B14 L5; mes] tas A
  • i] om. A
  • Ja] Jo B14; piadosa] graciosa S1
  • puix] pues L4, puis S1; sola] sols B22
  • que] qui B14; mi•m] mi me B12
  • cubres: cobreixes.
  • crua: cruel.
  • miner: mina.
  • faç mudança: faig un canvi, rectifico.