Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Ab una pinta de marfil polia»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Notes
#Línies
Garcia, Francesc Vicent
Torna a la pàgina d'Autors
A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
Ab una pinta de marfil polia
■
los cabells de finíssima atzabeja,
■
a qui los d’or més fi tenen enveja,
■
4
en un terrat la bella Flora un dia.
■
■
Entre ells, la pura neu se descobria
■
del coll, que ab son contrari més campeja,
■
■
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
■
■
8
pinta i mà d’una peça pareixia.
■
■
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
■
lo dolç combat que ab extremada gràcia
■
■
aquestos dos contraris mantenien
12
que el cor enamorat se m’alterava,
i, temerós d’alguna gran desgràcia,
■
de prendre’ls treves ganes me venien.
■
Resum
L’autor descriu la visió d’una dama de cabells negres, a qui anomena Flora, pentinant-se en un terrat amb una pinta d’ivori. El contrast entre el negre dels cabells i el blanc de la pinta i de la pell és comparat hiperbòlicament a una lluita aferrissada. Notem com, després de tres versos de dicció harmoniosa i elegant, apareix la dissonància brusca i desagradable del
terrat
, amb què el poeta trenca l’atmosfera idíl·lica creada. Hi ha elements situats enfront de la convenció petrarquista de la poesia amorosa: el cànon poètic de bellesa femenina preferia les dames de cabells daurats; aquí, desmentint la convenció, Flora és exalçada enfront de les rosses. D’altra banda, tot i dir-se Flora, el poeta no la situa en un entorn bucòlic –com seria d’esperar– sinó en un més prosaic i quotidià
terrat
. Ha estat notada l’abundor de consonants nasals al llarg del poema, potser com a recurs expressiu per evocar el moviment ondulatori, rítmic, del cabell que la dama pentina. (Veg. Molas 1976.)
Mètrica
Sonet.
Testimonis
Edicions: A (p. 43), e (p. 21).
Manuscrits: B5 (f. 42v ), B14 (f. 121v-122 bis), B22 (f. 148v), B26 (f. 57), C1 (f. 65), Bo (p. 68), D2 (f. 16), E1 (2 versions: f. 282 i f. 226), L4 (p. 570), S1 (f. 162v), T2 (f. 102),U1 (p. 29), VG.
Rúbriques
A: A una hermosa dama de cabell negre, que s pentinava en terrat ab una pinta de marfil. Soneto
B14: Soneto 18
B22: Soneto
4
Bo: Al veurer pentinant a una Dama
C1 T2: Sonet
D2: Sonet [ratllat]
L4: A la pinta de Flora, â qui amaba. Soneto
8
S1: A una señora que s pentinava. Sonet
Sobre aquesta edició
La composició ens ha arribat a través de diversos manuscrits i passà a les edicions. Hem prescindit de B5 i U1, que copien A. D'aquesta darrera versió no hem acceptat les dues esmenes que fan els editors, les quals suposen justament un acostament a solucions lingüístiques castellanes (versos 2 i 14).
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
una] un B14; pulia] polia S1
los] sos A; dels B22 Bo; de] la B22 Bo; atzabeja] madeja B22 Bo
de] del L4
en] sobre B14 B22 L4 S1 T2
ells] om. B22; descubria] descobria S1
del] al S1
com lo] lo B14, ab lo L4
peça] cosa Bo
lluny] lum B14; atònit] atrevit atonit B22
estremada] extrema B14
temerós] temoros S1
de] y de B14; prendre’ls] pendrer las D2, pen [seguit d’un espai en banc] S1; treves] treguas A B22 Bo, traves B14 L4, les trenes S1; ganes] grosses S1; me venien] men prenia B14, me prenien Bo C1 S1 T2, prenia D2
Els quatre primers versos constitueixen un hipèrbaton, i no trobem el subjecte de l’oració (
Flora
) fins al vers 4.
campeja
: destaca.
L’al·literació del so [m] i el paral·lelisme sintàctic en l’expressió
com la mà com lo marfil
reforcen formalment –i de manera doble– la confluència entre la mà i el vori de la pinta expressada per la semàntica.
A primer cop d’ull notem com
pareixia
no concorda amb el subjecte plural (
pinta
i
mà
), però aquesta opció podria ser voluntat del poeta per reforçar encara més la semblança o identitat dels dos elements.
dolç combat
: oxímoron.