«Ab una pinta de marfil polia»

     

A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil

Ab una pinta de marfil polia
los cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d’or més fi tenen enveja,
4
en un terrat la bella Flora un dia.
    Entre ells, la pura neu se descobria
del coll, que ab son contrari més campeja,
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
8
pinta i mà d’una peça pareixia.
    Jo, de lluny, tan atònit contemplava
lo dolç combat que ab extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien
12
    que el cor enamorat se m’alterava,
i, temerós d’alguna gran desgràcia,
de prendre’ls treves ganes me venien.

Resum

L’autor descriu la visió d’una dama de cabells negres, a qui anomena Flora, pentinant-se en un terrat amb una pinta d’ivori. El contrast entre el negre dels cabells i el blanc de la pinta i de la pell és comparat hiperbòlicament a una lluita aferrissada. Notem com, després de tres versos de dicció harmoniosa i elegant, apareix la dissonància brusca i desagradable del terrat, amb què el poeta trenca l’atmosfera idíl·lica creada. Hi ha elements situats enfront de la convenció petrarquista de la poesia amorosa: el cànon poètic de bellesa femenina preferia les dames de cabells daurats; aquí, desmentint la convenció, Flora és exalçada enfront de les rosses. D’altra banda, tot i dir-se Flora, el poeta no la situa en un entorn bucòlic –com seria d’esperar– sinó en un més prosaic i quotidià terrat. Ha estat notada l’abundor de consonants nasals al llarg del poema, potser com a recurs expressiu per evocar el moviment ondulatori, rítmic, del cabell que la dama pentina. (Veg. Molas 1976.)

Mètrica

Sonet.

Testimonis

Edicions: A (p. 43), e (p. 21).
Manuscrits: B5 (f. 42v ), B14 (f. 121v-122 bis), B22 (f. 148v), B26 (f. 57), C1 (f. 65), Bo (p. 68), D2 (f. 16), E1 (2 versions: f. 282 i f. 226), L4 (p. 570), S1 (f. 162v), T2 (f. 102),U1 (p. 29), VG.

Rúbriques

A: A una hermosa dama de cabell negre, que s pentinava en terrat ab una pinta de marfil. Soneto
B14: Soneto 18
B22: Soneto
Bo: Al veurer pentinant a una Dama
C1 T2: Sonet
D2: Sonet [ratllat]
L4: A la pinta de Flora, â qui amaba. Soneto
S1: A una señora que s pentinava. Sonet

Sobre aquesta edició

La composició ens ha arribat a través de diversos manuscrits i passà a les edicions. Hem prescindit de B5 i U1, que copien A. D'aquesta darrera versió no hem acceptat les dues esmenes que fan els editors, les quals suposen justament un acostament a solucions lingüístiques castellanes (versos 2 i 14).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • una] un B14; pulia] polia S1
  • los] sos A; dels B22 Bo; de] la B22 Bo; atzabeja] madeja B22 Bo
  • de] del L4
  • en] sobre B14 B22 L4 S1 T2
  • ells] om. B22; descubria] descobria S1
  • del] al S1
  • com lo] lo B14, ab lo L4
  • peça] cosa Bo
  • lluny] lum B14; atònit] atrevit atonit B22
  • estremada] extrema B14
  • temerós] temoros S1
  • de] y de B14; prendre’ls] pendrer las D2, pen [seguit d’un espai en banc] S1; treves] treguas A B22 Bo, traves B14 L4, les trenes S1; ganes] grosses S1; me venien] men prenia B14, me prenien Bo C1 S1 T2, prenia D2
  • Els quatre primers versos constitueixen un hipèrbaton, i no trobem el subjecte de l’oració (Flora) fins al vers 4.
  • campeja: destaca.
  • L’al·literació del so [m] i el paral·lelisme sintàctic en l’expressió com la mà com lo marfil reforcen formalment –i de manera doble– la confluència entre la mà i el vori de la pinta expressada per la semàntica.
  • A primer cop d’ull notem com pareixia no concorda amb el subjecte plural (pinta i ), però aquesta opció podria ser voluntat del poeta per reforçar encara més la semblança o identitat dels dos elements.
  • dolç combat: oxímoron.