«Líquido ja instrument canora»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Tement un amant ser ell causa de la tristesa de sa dama per haver-li donat alguns recels, li dóna amoroses disculpes
Líquido ja instrument canora
força dilata en la campanya amena;
ja en verda pompa entronisada, Flora
■
4
lo prat matisa, lo matís ordena;
■
al fulgent tribunal ja de l’Aurora
queixes dóna suaus la filomena;
■
i tu, imitant ses numeroses queixes,
■
8
ni el dany olvides ni tristesa deixes.
    
Dos vegades lo sol fulgor lustrosa
ha donat a l’Olimp, i dos vegades
he vist de Doris en l’esfera undosa
■
12
les flames lluminoses apagades;
■
dos vegades la nit ab sombra ombrosa
■
les flors més belles ha deixat borrades;
■
i tu ja mai borrant tes tristes queixes,
16
ni olvides lo dolor ni el pesar deixes.
■
    
Puga, Amaril·lis, jo saber la causa
■
que així ha pogut ofendre ta bellesa;
meresca percibir qui tos danys causa,
20
si mereix mon amor esta finesa.
■
Fes, a explicar tanta tristesa, pausa,
o la causa m’explique ta tristesa;
■
o mostra l’ocasió de tan gran queixa,
24
o el dany olvida, o la tristesa deixa.
    
Si perquè Elisa amí queixa severa
(ferides per causar la pena mia),
sentiment és injust lo que t’altera,
28
puix quan ausent de ton fulgor vivia,
quan del Besòs vivia en la ribera,
■
de ta ausència divertit, amor fingia,
i així serà, si ton rigor no deixes,
32
injust lo sentiment, vanes les queixes.
■

Resum

El poeta s’adreça a una dama a qui anomena Amarilis per preguntar-li què l’afligeix. Han passat dos dies i ella no cessa de lamentar-se. És perquè el poeta en altre temps va estimar una altra dama, Elisa? Doncs si és així, el retret és injust, perquè aquest era un amor fingit, originat per la seva absència. Notem la singularitat d’aquesta confessió, inhabitual en el context de la sensibilitat de l’època.
Les incorreccions mètriques i el sentit problemàtic en algun punt, ens porta a pensar que potser era un poema inacabat però que va acabar entrant a la tradició com la resta de textos.

Mètrica

Octaves.

Testimonis

B4 f. 118; BO p. 422-423; C p. 216-217; CC; I2 f. 123; L4 p. 181-182; R p. 250-251; V2 f. 157v-158.

Rúbriques

B4: Tement vn Amant ser ell causa dela tristesa de sa Dama per haverli donát alguns recels li dona amorosas disculpas
BO: [sense rúbrica]
C: Tement vn Amant ser ell causa de la tristesa de sa Dama per hauerli donat alguns recels li dona amorosas disculpas
I2: Tement un amant ser ell causa de la tristesa de sa dama, per auerli donat alguns resels li dona amorosas disculpas. Octavas
L4: Tement vn amant ser ell causa dela tristesa de sa Dama per haverli donat alguns recels li dona amorosas disculpas. Octavas
R: Tement vn amant ser ell causa dela tristesa de sa Dama, per haverli donat alguns recels, li dona amorosas disculpas
V2: Tement vn amant ser causa de la tristesa de sa dama, per averli donat alguns resels, li dona amorosas disculpas. Octavas

Sobre aquesta edició

Composició amb molts llocs corromputs. Basem l’edició en R, excepte quan la resta de testimonis (tret de B4, que hem de considerar vinculat a R) coincideixen en una lliçó alternativa (per exemple, als v. 1 i 20). Hem corregit també alguns errors evidents, però hi ha passatges deteriorats, com veurem, que no s’han pogut esmenar. Els problemes de la primera estrofa deriven de la lliçó errònia que compartien tots els testimonis al primer vers, que és coix, i que aquí hem hagut de respectar: hauria estat massa aventurat refer-lo. Tan sols R va optar per una correcció posterior, intercalant trompa (i canviant l’adjectiu canora per sonora, que es devia considerar més adient a una trompa) per mantenir la mètrica del decasíl·lab. L’esmena d’R, però, no acaba de fer sentit. B4 segueix R (o un manuscrit perdut amb l’esmena que veiem a R), de manera que es pot considerar un testimoni descriptus. Al vers 2, hipermètric en tots els testimonis, eliminem l’article inicial en la nostra edició: aquesta reconstrucció ope ingenii es justifica perquè és l’única modificació que, sense alterar el sentit ni canviar cap mot, permet regularitzar la mètrica i l’accentuació del vers. També és hipermètric el v. 8 a tots els testimonis, si bé V2 hi ratlla l’article la i el vers es torna mètric; hem acceptat la correcció a la nostra edició. Al vers 20, la lliçó de R (i B4) tanta finesa sembla una contaminació de l’adjectiu tanta del vers següent; seguim, com hem explicat, la lliçó unànime de la resta de manuscrits (excepte B4, com també hem argumentat). Al vers 25, R coincideix amb L4 (i, naturalment, amb B4) en la forma a mi; es tracta d’un error fàcilment explicable, però que no fa sentit; és evident que la lliçó bona és amí. A l’última estrofa, finalment, una transmissió defectuosa ha alterat la successió i el sentit dels versos 26-27 en tots els testimonis, excepte a BO: és evident, per la rima, que s’havia de recuperar l’ordre d’aquesta lliçó singular. El v. 26 és hipermètric arreu (B4 depèn d’R, de manera que la lliçó per s’ha de veure com una correcció que busca fer regular el vers; la correcció de pera per pora que fa BO no resol cap problema, ni mètric ni de sentit), com també ho és, d’hipermètric, el v. 30. En el primer cas, queda clar que l’antígraf ja incorporava la forma per a i la hipermetria que se’n deriva; sigui com sigui, acceptem la correcció del copista de B4, l’única possible per regularitzar les síl·labes del vers. Al v. 30, en canvi, qualsevol intent de reconstrucció hipotètica seria poc justificable. Al v. 27, la forma just, majoritària, contradiu el sentit del vers 32: acollim, doncs, la lliçó única, injust, de BO. Al v. 28, encara, tot i que és evident que l’antígraf transmetia la forma son, el sentit obliga a acollir la correcció ton que introdueix el copista de V2. Tot plegat no fa sinó reforçar la idea que totes les versions del poema davallen d’un testimoni inicial corromput.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • canora BO C I2 L4 V2] trompa sonora B4 R, canoro CC
  • força] la força B4 C I2 L4 R V2, la forca BO
  • ja B4 C I2 L4 R V2] y BO
  • lo B4 C I2 L4 R V2] y lo BO
  • tristesa] la tristesa B4 BO C I2 L4 R V2
  • apagades B4 BO I2 L4 R V2] à pagadas C
  • umbrosa B4 BO I2 L4 R V2] vndosa C
  • olvides B4 C I2 L4 R V2] oluidel BO
  • percibir B4 C R] persabir BO, persebir I2 L4 V2
  • esta BO C I2 L4 V2] tanta B4 R
  • fes a B4 BO C I2 L4 R V2] feta BO; explicar B4 BO C I2 L4 R V2] om. V2; tanta tristesa B4 C I2 L4 R V2] tot ab trista BO,
  • mostra B4 C I2 L4 R V2] morta BO
  • o el B4 C I2 L4 R V2] o lo BO
  • perque B4 C I2 L4 R V2] per BO; amí BO I2 V2] a mi B4 L4 R; queixa B4 BO I2 L4 R V2] queixas C
  • per B4] per a C I2 L4 R V2, pora BO
  • injust BO] just B4 C I2 L4 R V2
  • puix B4 C I2 L4 R V2] pus BO; ton V2] son B4 BO C I2 L4 R
  • en B4 C R V2] om. BO, a I2 L4
  • de B4 C I2 L4 R V2] om. BO
  • injust B4 BO I2 L4 R V2] ingust C
  • trompa intercalat damunt de sonora, cor. sobre canora R.
  • la ratllat V2.
  • tanta tristesa corregit sobre tot ab tristas I2.
  • ta corregit sobre tanta C.
  • mostra corregit sobre morta I2.
  • ol’ corregit sobre o, lo I2.
  • pora corregit sobre pera BO.
  • canviats d’ordre en tots els testimonis, excepte a BO.
  • ton corregit sobre son V2.
  • Vers hipomètric.
  • Líquido instrument: un riu (la Tet, potser, que passa per Illa i Perpinyà i mor a Canet de Rosselló) | canora força dilata: encavalcament; escampa amb remor la seva força. Aquests dos primers versos conformen un violent hipèrbaton, que es resoldria així: «ja instrument líquido dilata [la seva] força canora en la campanya amena».
  • ja ... ja ... ja: anàfora. El contingut d’aquests sis versos forma una enumeració que descriu un locus amoenus: un rierol escampa el seu borbolleig pels prats, Flora hi ha fet créixer les flors, es fa de dia i canta el rossinyol.
  • tu: Amaril·lis (cf. v. 17).
  • filomena: el rossinyol. Filomena (o Filomela) és un personatge mitològic. Filla del rei d’Atenes, va ser violada per Tereu, el marit de la seva germana, el qual li va tallar la llengua perquè no pogués explicar a ningú la seva agressió. Els déus la van convertir en rossinyol i des de llavors amb el seu cant dóna veu a les seves queixes.
  • queixes ... deixes: notem que els dos versos finals de cada octava coincideixen, en singular o en plural, repetint les paraules clau queixes i deixes | numeroses queixes: les queixes o laments rítmics, amb nombre, de filomena.
  • Han passat dos dies i dues nits.
  • Doris: nimfa marina, filla d’Oceà i de Tetis. L’esfera undosa de Doris és el mar.
  • causa: exemple de rima idèntica, justificat pel sentit divers, com a substantiu i com a verb.
  • causa: exemple de rima idèntica, justificat pel sentit divers, com a substantiu i com a verb.
  • «Si [la] queixa severa [és] perquè Elisa amí».
  • divertit: distret, oblidat. Vers hipermètric.