«Versos després de la purga»

     
Estos versos envià Fontano a una devota dos dies després que hagué presa la purga, sent-se ella queixada de que ell no li n’havia enviats. La purga fou dos dies després una gran xera.
Versos després de la purga
envio, dolça mongeta,
no seran mals si són bones
4
mànegues després de festes.
   Quant festa i medicines
tenen gran correspondència
perquè tot est fang, Belisa,
8
naix d’aquella polvoreda.
   Tanta podridura d’olla,
tant trinxat, tanta costella,
tant fideu, tanta castanya,
12
tant principi i tal grandesa,
   per salut mal allotjades
en ventrellet de mantega,
deurien tenir per postres
16
o purgueta o manegueta.
   Però direu que els gusmans
foren gormands en la reixa
i que ab un tupí guanyaren
20
una olla i una escudella.
   Ab tot, penso que provàreu,
per gustosa competència
dels aixarops i l’olla
24
(recepta contra recepta),
   si lo caldo era salat,
si ben grassa la vedella,
si tendra la xerevia,
28
si la col era desfeta,
   si els fideus eren pastosos,
si era picant la canyella,
si lo sucre era del fi
32
i el principi era balena.
   Mes si contra vós, Belisa,
s’armava tota la mescla
i dels ciurons ab les bales
36
intentava nova guerra,
   ara tenim dos doctors
que, amistosos, vos defensen:
Casanoves ab la purga,
40
Azemar ab la dieta.

Resum

Fontano escriu a la monja Belisa per recomanar-li que, després d’un àpat molt abundant, opti o bé per la purga (com ha fet ell) o bé per la dieta. La referència als gusmans fa pensar que cal identificar la celebració relatada amb algun esdeveniment celebrat en un convent de dominics. És molt probable que la Belisa interpel·lada aquí sigui la mateixa dama que en altres composicions de l’autor s’oculta darrera dels criptònims Belinda, Elisa i Menandra.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 f. 66v-67v, L4 p. 871-872, R p. 167.

Rúbriques

B1: Estos versos enviá Fontano á una devota dos dias despres que hague presa la purga, sentse ella queixada, de q ell no lin havia enviats. La purga fou dos dias despres una gran xera. Romanse
L3: Estos versos seguens enviá Fontano á una devota dos dias després que agué pres la purga, haventse ella quexa, de que ell no lin avia enviats. La purga fou dos dias despues de una gran xera
R: Estos versos enviá Fontano á una devota dos dias després que hagué presa la purga, sentse ella quexada, de que ell no lin havia enviats. La purga fou dos dias d una gran xera

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Referències bibliogràfiques

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • festa B1 R] festes L4
  • est B1 R] ex L4
  • tant B1 R] tal L4
  • salut B1 R] saluts L4
  • en ventrellets B1 R] per ventrellets L4
  • si L4 R] y B1
  • amistosos R] animosos B1 L4
  • Quant: pel que fa a.
  • pols...fang: es tracta d’una transposició del refrany «D’aquella pols, vénen aquests fangs», que recorda l’origen remot d’un mal actual.
  • podridura d’olla: aquí la dilogia s’estableix entre la digestió del menjar (que en provoca la podridura) i el plat conegut amb el nom d’olla podrida, que és un 'cuinat amb els ingredients normals de l’olla i alguns altres menys freqüents, com carn de ploma, cuit tot a la mateixa olla' (DCVB, s.v. olla).
  • gusmans: 'Nom que el poble donava als frares dominics' (DCVB). Aquest és l’ordre del qual formava part la comunitat dels Àngels.
  • tupí: Olla petita amb una sola ansa.
  • recepta contra recepta: la dels xarops que serveixen per a purgar, i les dels plats que es cuinen amb l’olla (v. 23).
  • principi: 'Cadascun dels plats que se serveixen després de la sopa o bullit i abans del postre' (DCVB) | balena: noteu el joc entre del fi (delfí) i balena.
  • ciurons: cigrons.
  • Al·lusió a les flatulències provocades pels cigrons.
  • Després d’un àpat com aquest, Fontano recomana a la dama que faci cas de les recomanacions que donen aquests dos personatges: que es purgui, o bé que faci dieta, ja que són les dues millors formes de recuperar-se de l’enfit.