«Altra vegada senyores»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Pocs dies després, sent-se tornat a purgar, envia als Àngels la carta que se segueix
Altra vegada senyores
m’han enviat un present
que Maresc l’ha disposat
■
4
i l’ha cuinat Albanell.
■
   Jo l’he pres per cortesia
i tan disgustat me té
■
que estaria molt gustós
8
de no ser estat cortès.
   L’Hipòcrates català
diu que el present ha de ser
escombra de les entranyes
12
i cercapous dels budells,
   perquè a Marino i a mi
nos convidà lo veguer,
aquell que ab la verga dreta
■
16
espanta tot un convent.
   Menjar nos donà sens ossos,
menjar que no és carn ni peix,
mes, ab tot, quan naix no crida
20
que fóra menjar de vent.
   Menjar que per a cuinar-se
és tupí de si mateix
i, després de ser menjat,
■
24
deixa encara los plats plens.
   Té banyes i no és casat,
té baves i no té dents,
■
té casa i no té finestra,
28
i camina i no té peus.
   Endevina, endevinalla,
missenyores, què pot ser?
■
Si no diuen «Caragols»
■
32
no endevinaran jamés!
■
   Doncs per traure-los del cos
■
se dóna pressa Maresc,
que jamés cosa de banyes
36
podria fer bon ventrell.
■
   Direu que em falta matèria
per omplir aquest paper
mes vui ne trauré sobrada
40
per embrutar-ne molts més.
   Enviau-me, entretant, roses,
tan poncelles com soleu,
■
si per cas los alambins
■
44
no han desflorat los rosers.
   Enviau-les com aquelles
que Menandra bella té,
■
que en lo jardí de sa cara
■
48
floreixen entre la neu.
   Competidor de sos llavis
enviau algun clavell,
que, vergonyós de vençut,
52
arribarà més encès.
   I si falten gessamins
que esmalten lo ramellet,
■
les blanques mans de Menandra
56
vos mostraran los més bells.
   Mes totes sou gessamins
■
en aquell sagrat verger
on la candidesa interna
■
60
fulles oloroses vest.
   Enviau qualssevols flors,
■
com no sien pensaments,
■
perquè no mereix los vostres
64
qui no té cap per los seus,
   ni la doble satalia
■
que per los convents floreix
■
quan, per enganyar, enganyen
68
a qui sols vol per voler.
■
   Ni me envieu lo tupí,
que no puc beure ab ell:
cristal·lina vull la tassa
72
per a veure lo que bec
   (a bé que tots som de terra
los tupins ho mostren més,
puix si falta lo vernís
■
76
resta lo fang descobert).
   I adéu-siau, missenyores,
perquè em tenen inquiet
amor, gerapiga i febre,
80
tres enemics del cervell.
■

Resum

Fontano s’adreça a les monges dels Àngels per informar-les que, després d’un àpat abundós de caragols, s’ha sotmès a una purga. Demana flors a les religioses per mitigar-ne els efectes odorífers i aprofita, també, per demanar-los que aquesta vegada no l’enganyin, com havien fet a la carta «Enviam-vos des d’ací», amb l’enviament del tupí i el frare blanc. Aquests elements l’havien portat a dubtar de la castedat de les monges.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 155v-156v; B5 p. 240-242; B12 f. 94-94v; B13 p. 173; C p. 199-201; I2 p. 312-313; L3 f. 36v-38; L4 p. 303-304; MA f. 170 (vv. 71-80); R p. 165-166; V2 f. 151v-152v.

Rúbriques

A: Pocs dias despres aventse tornat á purgar enviá als Angels la carta ques segueix
B5: Pochs dies despres sense tornat a purgar envia als Angels la carta ques’ segueix
B12: Pochs dies despres sense tornat á purgar envia als Angels la carta ques segueix
B13: Pochs dias despres sentse tornat a purgar envià als Angels esta carta
L3: Pochs dias despres, haventse tornat a purgar, envia als Angels la carta seguent
C I2 L4 MA: [sense rúbrica].
R: Pochs dies despres sentse tornat a purgar envia als Angels la carta que se segueix
V2: Pochs dias despres sense tornat a purgar envia la carta que se segueix

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Referències bibliogràfiques

Sogues (2014: 228-230).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Hipòcrates A C L3 L4 V2] Hipòcrites B5 B12 B13 I2 R
  • cercapous A B5 B12 B13 C I2 L4 R V2] cercapou L3
  • Marino A B5 B12 B13 L3 R] Magrino C I2 L4 V2
  • després A B12 B13 I2 L3 L4 R V2] despues C
  • baves A B5 B12 B13 C I2 L4 R V2] boca L3
  • missenyores, què pot ser A B5 B12 C I2 L3 L4 R V2] Señoras lo que pot ser B13
  • diuen A B5 B12 B13 C I2 L3 L4 R] dieu V2
  • no A B5 B12 B13 C L3 L4 R V2] nou I2; endevinaran A B5 B12 B13 C R] endevinareu I2 L3 L4 V2
  • per A B5 B12 B13 L3 L4 R] pera C I2 V2
  • jamés A B5 B12 B13 L3 R] jamaÿ C I2 L4 V2
  • per A B5 B12 B13 C I2 L3 R V2] pera L4; molts A B13 C I2 R V2] molt B5 B12 L3 L4 42
  • que A B5 B12 C I2 L3 L4 R V2] om. B13
  • sou A B12 B13 C I2 L3 L4 R V2] sous B5
  • aquell A B5 B12 B13 C I2 L4 R V2] aquex L3
  • on A B5 B12 B13 C I2 L3 L4 R] ahont V2; candidesa A B5 B12 C I2 L4 R V2] candides B13 L3
  • que A B5 B12 B13 C I2 L3 L4 R V2] perque B13
  • envieu A B12 B13 C I2 L3 L4 R V2] enviau B5
  • puix A C I2 L3 L4 MA R V2] pus B5 B12 B13
  • i A B5 B12 C I2 L3 L4 MA R V2] om. B13
  • enemics A B5 B12 B13 C I2 L3 L4 R V2] enemic MA
  • Fontano A B5 B12 L3 MA R] om. B13 C I2 L4 MA V2
  • Hipòcrates: atès que fa referència al metge Maresc, sembla més adequat en aquest cas rebutjar la lliçó de R (Hipòcrites) i acceptar la de l’altre grup de manuscrits.
  • Maresc: Joan Maresc, doctor en medicina i membre del braç reial. Documentat als DGC (vol.VI, 1585).
  • Albanell: probablement, Gerònim Albanell, ciutadà de Barcelona documentat als DGC (vol. VI, 1532).
  • disgustat: la purga atrofia el gust. Aquest tema apareix també a «D’aquest trono circular» (el gust enfadat) i a «No és mal búcaro un tupí» (si el vostre gust no està estragat).
  • L’Hipòcrates català: sembla que es refereix de nou a Maresc, que a «D’aquest trono circular» és anomenat doctor.
  • En aquest cas no s’explicita quin és el present, però el fet que sigui escombra de les entranyes fa pensar en la gerepiga, el purgant al qual Fontano fa referència al final del poema.
  • Marino: No hem pogut identificar el personatge ocult darrere d’aquest criptònim.
  • verga: joc de veus entre 'bastó usat com a signe d’autoritat' i 'membre genital de l’home i dels altres mamífers mascles' (DCVB).
  • cosa de banyes: literalment, els cargols; en sentit figurat, al·lusió a la infidelitat que, en aquest cas, potser caldria relacionar amb la sospita –ja desmentida– que les monges dels Àngels preferien el frare blanc a Fontano.
  • fer bon ventrell: 'agradar, donar gust, esser plaent' (DCVB).
  • Fontano ironitza amb la confusió entre la matèria literària del seu escrit i la que evacuarà per causa de la purga.
  • com soleu: recordem que a la carta «Enviam-vos des d’ací» les monges dels Àngels ja havien enviat poncelles a Fontano.
  • alambí: aparell que serveix a la destil·lació. S’empraven en l’elaboració de perfums a partir de flors.
  • Menandra: probablement es tracta de la mateixa dama que, en d’altres composicions, s’amaga darrera els criptònims de Belinda, Elisa o Belisa. Aquí, Fontanella es val del nom del comediògraf grec Menandre d’Atenes, per construir aquest nou criptònim, que actua com a sinònim de 'bromista' o 'comedianta'.
  • esmalten: esmaltin.
  • verger: 'Hort amb varietat de flors i arbres fruiters' (DIEC). Però noteu també el doble joc amb el sentit figurat del terme, que seria el de 'lloc ple de verges'. Ambdós sentits remeten a la idea del convent en el qual estan recloses les monges a les quals s’adreça el poeta.
  • vest: vesteix.
  • com: que.
  • los vostres: els vostre pensaments. Noteu, també, la dilogia del mot pensaments, que serveix per fer referència a un tipus de flor com als productes de la ment humana.
  • satalia: també anomenada grandalla o narcís dels poetes, en català, és una flor blanca, molt olorosa, tant que pot arribar a ser tòxica. Potser d’aquí que rebi la qualificació de doble, perquè és enganyosa, en el sentit que, malgrat la seva bellesa, pot resultar letal.
  • enganyen: els vostres (=de les monges) pensaments.
  • A qui sols estima platònicament i sense esperar cap correspondència.
  • gerapiga (o giripiga): 'antic purgant compost d’assèver, mel clarificada i altres ingredients' (Calpe 2001: 199).