«Amorós rossinyol que, ab harmonia»

     
Madrigal a un rossinyol
Amorós rossinyol que, ab harmonia,
celebres com augmentes l’alegria
      a la selva frondosa;
4
quan, ab los ecos de ta dolça pena,
      a ta veu amorosa,
amorosa respon la filomena;
la filomena, amada companyia,
8
que en la verda campanya
ton cant i tes fineses acompanya.
      Oh!, feliç mil vegades
      lo que, al nàixer l’aurora,
12
adora quant obliga la que adora
i la dolça adorada que l’anima
son cant accepta i son amor estima.
I així, saltant los dos de rama en rama,
16
l’un ama i canta i l’altre canta i ama.
      Oh!, infeliç mil vegades
lo qui en lloc de cantar sospira i plora
la ben sentida i no escoltada pena,
20
(trist rossinyol!), d’ingrata filomena.

Resum

La parella d’amants són metaforitzats sota la forma de dos ocells: el poeta és el rossinyol i la dama, la filomena. El poema retrata la situació ideal dels amats però té un trencament final que sembla voler-hi contraposar la seva situació real: el poeta –en el paper de rossinyol– hi lamenta el fet de no haver volgut escoltar la pena de la seva filomena. Resulta difícil d’entendre el sentit últim d’aquests versos, perquè probablement les referències autobiogràfiques siguin necessàries per descabdellar-lo.

Mètrica

Silva (10A, 10A, 6b, 10C, 6b,...).

Testimonis

B1 f. 65-65v, B4 f. 140v, R p. 160.

Rúbriques

B1: Madrigal a vn Russiñol
B4: Madrigal á un Rosinyol
R: Madrigal a un rossinyol

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • ab armonia B1 R] ab la armonia B4
  • adora quant B1 R] dora quant B4
  • l’harmonia: el cant.
  • quant: tot allò que.
  • que l’anima: que l’estima.
  • los dos: el rossinyol i la filomena. Imatge de l’amor correspost.
  • d’ingrata: és probable que la preposició de, en aquest cas, tingui un valor causal i s’hagi d’entendre com un per. Per tant, la «ben sentida i no escoltada pena» seria la causada en el «trist rossinyol» per la seva «ingrata filomena».