Nise > Biblioteca Digital > Autors > Autor

«Indivisible de perla»

Opcions de visualització

■Variants ■Comentaris a variants ■Notes #Línies

Fontanella, Francesc Torna a la pàgina d'Autors

A una sangria d’un peu

Indivisible de perla,

■ ■

dividit entre safirs,

■ ■

sensible tant a l’afecte

quant ignorat als sentits,

■

breu i dilatat prodigi

per l’airós i lo gentil,

■

duplicat i singular,

■

tant major quant més petit;

■

enigma de lliri i rosa,

d’alabastre i de carmí,

■

que mou los cors si se mou,

suspèn, suspès, lo sentir;

que, sobre nobles trofeos,

■

ni bé difunts ni bé vius,

vestigi forma de cendres

■

a l’aire d’un gessamí,

clavells i corals liquida

entre lo gel i marfil,

■

i, en àtomo de plata,

■ ■

dóna una font de rubins.

■

I, si de l’amor la fletxa

la neu intacta ferí,

■

entre roses, entre espines,

■

tornarà a trobar mon pit

quan la bena de Cupido,

per objecte tan diví

de mos ulls, a vostra planta

■

ha fet mudança feliç.

■

Resum

Amb l’excusa de la sagnia, la veu poètica construeix un elogi dels peus de la seva dama.
La imatge de la sagnia a la qual, suposem, s’ha sotmès la dama, és trasmudada en la de les fletxes de Cupido ferint d’amor la dama. Aquesta imatge, al seu torn, també és el resultat d’una transformació: la de la bena de Cupido en fletxa, que és qualificada de feliç pel jo poètic, el qual sembla que celebri el naixement d’un sentiment amorós de la dama envers ell.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 42v-43; R p. 420.

Rúbriques

B1: A una Sangria de vn peu

R: A una sangria de un Peu

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Malgrat que aquest testimoni i B1 presenten algunes lliçons divergents, tots dos confegeixen opcions vàlides de lectura. El que ens fa decidir pel primer és el fet que transcriu uns versos, 25-28, que el segon no conté, i que no semblen espuris. Això podria indicar que les lliçons divergents de R respecte B1, i aquesta darrera estrofa, són, respectivament, variants i extensions del mateix autor.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 239).

Comentaris

Els vostres comentaris:

Nom *

Email *

Comentaris *

Envia

Indivisible de perla R] Es indivisible perla B1
dividit R] dividida B1
vestigi R] vestigis B1
en àtomo R] entre atomos
entre roses, entre espines R] entre rosas, y entre espinas B1

entre que i sobre, sobre les dues paraules, hi ha un símbol que sembla una o B1.

indivisible: indestriable, que no es pot distingir.
dividit: el subjecte d’aquest verb és l’enigma al qual al·ludeix el vers 9. | safirs: els ulls de la dama, de color blau, com la pedra preciosa que rep aquest nom.
El peu és una part especialment sensible del cos, però resta amagat dels sentits durant la major part del temps.
airós: ‘Elegant, que té bon aire’ (DCVB). Amb tot, i atès que al vers anterior ja es produeix una antítesi entre breu i dilatat, no podem descartar aquí que l’autor jugui amb l’altra accepció del terme, en aquest cas, la forma amb dièresi aïrós, que, sempre segons el DCVB significa ‘Encès d'ira’.
La dama té dos peus, però cadascun d’ells és únic.
A l’època es considerava que la bellesa d’un peu era inversament proporcional a la seva mida. Per tant, com més petit, més bonic.
Al·legoria que evoca el contrast entre el color blanc de la pell de la dama (lliri i alabastre) i la seva sang (rosa i carmí).
com als versos 9-10, tornem a trobar l’oposició cromàtica entre el vermell de la sang, representat pels clavells i els coralls, i el blanc de la pell, representat pel gel i el marfil.
i en: dialefa. | àtomo de plata: el peu.
font de rubins: metàfora per al·ludir a la sagnia; els rubins representen les gotes de sang.
Hipèrbaton: «i si la fletxa de l’amor». | la fletxa: de Cupido (déu Amor).
la neu: la pell blanca de la dama.
objecte tan diví / de mos ulls: 'objecte tan diví per als meus ulls', és a dir, la dama.
El passatge final sembla establir una relació entre la sagnia i el fet que la dama hagi estat ferida per les fletxes de l’amor. El poeta es mostra feliç davant d’aquest fet, que hem d’entendre com una al·lusió a la correspondència amorosa de la dama. Això explicaria per què la bena de Cupido acaba transmudada («ha fet mudança feliç») en la bena que embolicarà el peu de la dama (això últim ho inferim del fet que «a vostra planta»).