«Entresuelos i terrats»

     
A una purgada
Entresuelos i terrats
donen flors a competència,
que seran tan oloroses
4
com los terrats de Marsella.
   I, pus lo de Perpinyà
ni és d’ardoise, ni de pedra,
ni de llosa, ni de palla,
8
ni de fulla, ni de teula,
   sinó que és de carn i d’ossos,
(i mes d’estos que d’aquella...)
com és terra en sos principis
12
floreix al fi com a terra,
   i floreix envés lo cel
qual l’envés de sa bellesa:
si a la terra dóna flors
16
totes són flors de ginesta.

Resum

El poeta, adoptant el personatge del Pare Terrats, es presenta com un terrat que floreix cap al cel i cap a la terra. En aquesta segona direcció, especifica que les úniques flors que produeix són les de la ginesta. Tenint present la rúbrica, és possible que les al·lusions a aquesta flor (que produeix una olor intensa i característica) i als olorosos terrats de Marsella (ciutat productora de sabons), palesin la voluntat de contrarestar els efectes de la purga de la dama, la qual cosa denota una intenció clarament jocosa.

Testimonis

B1 f. 42-42v; R p. 419-420.

Rúbriques

B1: A vna Purgada
R: A una purgada

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. B1.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • ardoise B1] ardosse R
  • que d’aquella B1] de de aquella R
  • que a l’envés B1] qual lenves R
  • entresuelos: entresòls.
  • Els entresols i els terrats competeixen en la producció de flors.
  • Des d’antic, Marsella és una ciutat cèlebre per la seva producció de sabó.
  • lo: el terrat de Perpinyà; al·lusió velada al Pare Terrats, una de les màscares poètiques de l’autor, que Fontanella utilitza també a «Jo, que no sé fer versos», «Segona carxofada va», «Entre vivent i difuncta» i «Ordenen de cavaller».
  • ardoise (gal·licisme): pissarra.
  • estos...aquella: els ossos i la carn. El vers sembla voler posar de manifest la magror del poeta.
  • remet a la idea bíblica que l’home ve de la pols i acaba convertit de nou en pols al final de la vida.
  • envés: envers, cap a.
  • qual: com. | envés: revers. | sa: del cel.
  • ginesta: flor groga, especialment vistosa i olorosa.