Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Entresuelos i terrats»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
A una purgada
Entresuelos i terrats
■
donen flors a competència,
■
que seran tan oloroses
4
com los terrats de Marsella.
■
I, pus lo de Perpinyà
■
ni és d’
ardoise
, ni de pedra,
■
■
ni de llosa, ni de palla,
8
ni de fulla, ni de teula,
sinó que és de carn i d’ossos,
(i mes d’estos que d’aquella...)
■
■
com és terra en sos principis
12
floreix al fi com a terra,
■
i floreix envés lo cel
■
qual l’envés de sa bellesa:
■
■
si a la terra dóna flors
16
totes són flors de ginesta.
■
Resum
El poeta, adoptant el personatge del Pare Terrats, es presenta com un terrat que floreix cap al cel i cap a la terra. En aquesta segona direcció, especifica que les úniques flors que produeix són les de la ginesta. Tenint present la rúbrica, és possible que les al·lusions a aquesta flor (que produeix una olor intensa i característica) i als olorosos terrats de Marsella (ciutat productora de sabons), palesin la voluntat de contrarestar els efectes de la purga de la dama, la qual cosa denota una intenció clarament jocosa.
Testimonis
B1
f. 42-42v;
R
p. 419-420.
Rúbriques
B1
: A vna Purgada
R
: A una purgada
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
B1
.
Edicions anteriors
Miró (1995: II, 238)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
*
Email
*
Comentaris
*
Envia
ardoise
B1] ardosse R
que d’aquella B1] d
e
d
e
aquella R
que a l’envés B1] qual lenves R
entresuelos
: entresòls.
Els entresols i els terrats competeixen en la producció de flors.
Des d’antic, Marsella és una ciutat cèlebre per la seva producció de sabó.
lo
: el terrat de Perpinyà; al·lusió velada al Pare Terrats, una de les màscares poètiques de l’autor, que Fontanella utilitza també a «
Jo, que no sé fer versos
», «Segona carxofada va», «
Entre vivent i difuncta
» i «
Ordenen de cavaller
».
ardoise
(gal·licisme): pissarra.
estos...aquella
: els ossos i la carn. El vers sembla voler posar de manifest la magror del poeta.
remet a la idea bíblica que l’home ve de la pols i acaba convertit de nou en pols al final de la vida.
envés
: envers, cap a.
qual
: com. |
envés
: revers. |
sa
: del cel.
ginesta
: flor groga, especialment vistosa i olorosa.