«Ordenen de cavaller»

     
Altra així mateix
Ordenen de cavaller
lo Trastul·lo entre les belles
i, si sap fer meravelles,
4
mare jove no sap fer;
   ab quatre dits de paper
a les velles fa renyar,
a les amigues, cantar,
8
a l’enfermera fa riure,
al Pare Terrats, escriure
i a vós, ploure i tronar.

Resum

En clau clarament jocosa, el poema explica que un tal Trastul·lo –un personatge còmic d’identitat desconeguda– ha estat ordenat com a cavaller, i descriu algunes de les seves accions, que cal interpretar, igualment en clau còmica. Probalement es tracta del doctor Trastul·lo al qual fa referència la composició «Lo salpasser tot en un ram», possiblement, qui prescriu una purga a la dama. Aquest poema sembla conformar una unitat de sentit amb «Aquest ram tan mal fogotat», poema dedicat a una que es nomenava Cavaller, circumstància que explica la rúbrica d’aquest poema, que és, doncs, dedicat a la mateixa dama.

Mètrica

Dècima.

Testimonis

B1 f. 41; R p. 418.

Rúbriques

B1 R: Altra així mateix

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • de R] lo B1
  • a l’enfermera R] a la infermera B1
  • trastul·lo: segons el DRAE (s.v. trastulo), el terme prové del mot italià trastullo, i significa 'Pasatiempo, juguete'. El trastulo, a més, era un dels personatges de la Commedia dell’arte, i que prefigura, en el teatre espanyol, la figura del graciós. Aquí, el nom sembla designar un personatge conegut pel poeta i la seva dama, però no per nosaltres, i podria ser qui prescriu la purga a la dama. (cf. «Lo salpasser tot en un ram»).
  • Joc de veus entre meravelles (mare vella) i mare jove.
  • quatre dits de paper: podria referir-se a l’espai que ocupa, sobre el paper, la recepta de la purga.
  • Pare Terrats: una de les màscares poètiques de Fontanella. L’utilitza també a «Jo, que no sé fer versos», «Segona carxofada va» i «Entre vivent i difuncta».
  • ploure i tronar: Probable al·lusió a una purga. Trobem aquesta mateixa expressió a «Lo salpasser entre els dos», v. 14.