«Amor, que sap fer la guerra»

     
Enviant un ram a una purgada, ab coquilles entre les flors
Amor, que sap fer la guerra
en terra i mar a porfia,
un ramellet vos envia
4
que és del mar i de la terra.
   Tribut és, doncs, de l’amor,
sempre agradable mongeta,
que sou del mar la perleta
8
i de la terra, la flor.
   A les armes victorioses
de vostra lluna gentil
corona seran, humil,
12
les coquilles i les roses.

Resum

Composició galant en què l’enamorat envia a una monja un ram de flors adornat amb petxines. La combinació d’elements del mar (les petxines) i de la terra (les flors) podria significar que la dama és originària d’un indret costaner.

Mètrica

Quartetes heptasil·làbiques (abba).

Testimonis

B1 f. 40; B4 f. 147v; R p. 417.

Rúbriques

B1: Enviant un ram â vna Purgada ab Coquilles entre las Flors
R B4: Enviant un ram á una purgada ab coquilles entre les flors

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el manuscrit R.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • mongeta B1 R] Gileta B4
  • Amor: el sentiment del poeta. | guerra: respon al tòpic del militia amoris, d’acord amb el qual, l’amor –i tot allò que se’n deriva, especialment, en la seva vessant carnal– és entès com una lluita, com un combat entre els amants.
  • a porfia: amb competència.
  • del mar i de la terra: perquè conté coquilles (del mar) i flors (de la terra).
  • és: el ram. Conté flors, que provenen de la terra, i petxines, que provenen del mar.
  • mongeta: aquest apel·latiu apareix també a «Versos després de la purga» (v. 2), el poema que tanca el cicle de les Cartes a les monges dels Àngels i de Jerusalem. Aquí com allà, no es dóna el nom de la dama, de manera que resulta imposible escatir de qui es tracta, ni si l’apel·latiu, en aquest poema i en aquell, és referit a la mateixa dama.
  • vostra lluna gentil: podria tractar-se d’una referència escatològica, similar a la que trobem a «Tots donam flors ben purgades», v. 11.
  • coquilles: petxines.