«Gileta en dulces enojos»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Encarece con los ecos de las voces la hermosura de Gileta
Gileta en dulces enojos
ojos basiliscos guarda;
■
arda el pecho si respira,
4
pira de amor que le abrasa.
El color de los cabellos
bellos al Sol avasalla;
halla el aire, en su decoro,
■
8
oro en ondas sobre plata.
■
La dulce boca amorosa,
rosa de Venus, encanta;
■
canta y a morir despeña;
■
12
peña de coral si calla.
Si su hermosura convida,
vida ofrece pero mata;
■
ata süave, si fiera,
16
era cadena del alma.
■
Y al tiempo en los desmayos
mayos tu vista declara;
clara envidia que desluces
20
luces brillantes del alba.

Resum

La veu poètica lloa la bellesa de Gileta seguint els tòpics amorosos de la descriptio puellae. Aquesta composició s’hauria de posar amb relació amb els poemes «Quisiera yo retratarte», «Si vol Amor que retrate» i «Belisa de les Giletes» que se situen a l’inici del manuscrit R i que també descriuen la bellesa de Gileta seguint els cànons clàssics.
Noti’s com les dues síl·labes finals dels tres primers versos de cada quarteta es reprenen en l’inici del vers següent.

Mètrica

Quartetes heptasil·làbiques en què rimen en assonant els versos parells.

Testimonis

R p. 480.

Rúbriques

R: Encarece con los ecos de las vozes la Hermosura de Gileta

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 381-382).

Referències bibliogràfiques

Miralles (2014: 538); Valsalobre (2015b: 142-143).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • de amor] d’amor R
  • en la línia inferior a la banda dreta apareix signat B. Guarda. Per tal com és el poema final del manuscrit R, abans de l’índex, podria ser la firma del propietari del manuscrit. Apareix també en l’inici del manuscrit R, al començament de la Tragicomèdia d’Amor, Firmesa i Porfia.
  • Quan Gileta s’enutja mostra els ulls d’un basilisc, animal fabulós tan verinós que mata amb la sola vista. | dulces enojos: oxímoron, els enutjos de Gileta no poden deixar de ser dolços per ser d’ella.
  • Amb la seva mirada, Gileta provoca una pira ardent d’amor en el pit de l’enamorat.
  • El cabell daurat com l’or amb espurneigs de plata, és a dir, de color blanc pel reflex de la llum.
  • en su decoro: en la seva bellesa.
  • encanta: subjecte La dulce boca amorosa (v. 9).
  • La boca de Gileta, també anomenada rosa de Venus, encanta com faria una sirena i pot provocar que l’enamorat arribi a despenyar-se i a morir per al seva causa.
  • Reprèn la idea, ja exposada en altres giletes (Vegeu «Quan és la flama perfeta» o «Sento i no sento, Gileta»), que viure estimant és morir, perquè comporta intrínsecament el patiment.
  • Gileta lliga a qui cau rendit davant la seva bellesa, és una restricció suau perquè és fruit del sentiment amorós, però també fiera, perquè és una cadena que lliga l’ànima. | süave: dièresi per obtenir un heptasíl·lab.
  • Quan Gileta obre els ulls es produeix la primavera (mayos) i la seva mirada brilla tant que desllueix les llums de l’alba, perquè la seva brillantor és superior i provoca una clara enveja. | desmayos: quan dorm.