«De la nevada muntanya»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Encareix Gilet la bellesa de l’amable Gileta, amorós suspira i humil la venera
De la nevada muntanya
vingué l’amable Gileta,
i, d’entre sa neu, la flama
4
més abrasa, més recrea.
   A sa bellesa, admirades
■
la campanya i la ribera,
■
ses perles i flors tributen
8
per més flor i per més perla.
■
   Totes les belles l’alaben,
■
tots los pastors la celebren
■
i de l’Amor los incendis
12
augmenten los de l’enveja.
■
   Amor i Raó se junten
■
per trobar a competència,
en sa bellesa i ses gràcies,
■
16
ja lo llum i ja la fletxa.
   Gilet amorós sospira,
Gilet humil la venera:
ni lo venerar és culpa,
20
ni lo sospirar és pena.
■
   Com jamés flama tan pura
■
causà més dolça finesa,
■
jamés Gilet l’ha sentida
■
24
més ardent ni menos cega.

Resum

Gileta és un flama pura que contrasta amb la neu de la muntanya de la qual prové, la seva bellesa és lloada i celebrada per pastors i dames del pla, però també per la naturalesa, la qual li tributa els seus fruits. Com que mai hi ha hagut una flama tan pura, Gilet, que mai ha sentit un Amor tan dolç i ple de fineses, però també mai tan ardent ni tan cec, no és culpable de venerar-la, perquè ho mereix, i el fet de sospirar per ella anul·la el patiment.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 36; C p. 309-310; I2 f. 180v; L4 p. 273; MA f. 109v-110; R p. 475; V2 f. 210v-211.

Rúbriques

Be: XXXIX
C L4: Altre
I2: Altra
MA: Celebra Gilet asa adorada Gileta, avent esta tornada de una de las passadas Ausencias. Romans
R: Encareix Gilet la bellesa de l’amable Gileta amorós suspira y humil la venera
V2: Altra 28

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del vers 24.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 347); Miró (1998: 79).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • sa C I2 MA R V2] la Be L4
  • la ribera R] las riberas Be C I2 L4 MA V2
  • junten Be C I2 L4 R V2] ajuntan MA
  • ses Be C I2 MA R V2] las L4
  • ja ... ja C I2 L4 MA R V2] hi ha ... hi ha Be; lo llum C I2 L4 MA R V2] la llum Be
  • flama Be C I2 L4 R V2] flamas MA; pura Be C I2 L4 R V2] puras MA
  • causa Be C I2 L4 R V2] causan MA
  • ardent Be C I2 L4 MA V2] adent R; cega Be I2 L4 MA R] ciega C V2
  • vers omès MA.
  • en la interlínia superior, ratllat, y del amor los incendis L4.
  • fletxa corregit sobre fletja I2.
  • vers omès MA.
  • Antítesi entre la neu i la flama que conviuen en el rostre de Gileta. | sa neu: la pell blanca de Gileta. | la flama: Gileta.
  • abrasa / recrea: antítesi entre el foc de Gileta que crema, però alhora causa delit (recrea).
  • sa bellesa: la de Gileta.
  • La campanya i la ribera, admirades per la bellesa de Gileta, li ofereixen com a tribut (tributen) les seves flors i les seves perles, perquè la reconeixen com a més flor i més perla. Correlació entre la campanya i les flors i entre la ribera i les perles. | perles: les gotes d’humitat que l’aigua del riu deixa al seu pas per la ribera.
  • belles: totes les dames belles, vegeu el paral·lelisme amb el v. 10.
  • Els incendis d’Amor dels pastors que provoca Gileta amb la seva flama (v. 3), no fan sinó augmentar, paral·lelament, els incendis de l’enveja (los, v. 14) de les belles (v. 9).
  • a competència: L’Amor i la Raó s’ajunten per intentar imitar amb voluntat de superar la bellesa i les gràcies de Gileta. Hi ha correlació, d’una banda, entre Amor (v. 13), bellesa (v. 15) i fletxa (v. 16), i de l’altra, entre Raó (v. 13), gràcies (v. 15) i llum (v. 16). | llum: atribut de la raó (v. 13). | fletxa: metonímia de la causa per l’efecte referida a l’Amor (v. 13).
  • Anàfora en els versos 17-18 i en els v. 19-20. Quiasme entre sospira (v. 17) i sospirar (v. 20) i venera (v. 18) i venerar (v. 19). | culpa / pena: d’una banda, no hi ha culpa en el fet que Gilet veneri Gileta, perquè ella ho mereix. De l’altra, sospirar per ella tampoc és una pena perquè, en ser per motiu de Gileta, deixa de ser-ho.
  • Com que mai s’ha vist una flama tan pura com la produïda per Gileta, tampoc Gilet havia sentit mai un Amor tan ardent i cegador. La finesa és l’expressió amorosa produïda per aquesta flama.
  • cega: juga amb la flama pura i ardent que pot cegar els ulls amb la llum que desprèn, però també amb la passió amorosa que és cega i distorsiona la raó.