«Què dónes, bella Gileta»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Sol·licita Gilet a la bella Gileta que, ja que lo cor li roba, accepte son voler
Què dónes, bella Gileta,
per obligar a voler?
Mes, jo no sé lo que dónes
■
4
i conec bé lo que prens.
   Després que lo cor me robes,
també lo que dónes sé,
■
quan, ab nova meravella,
8
saps donar lo que no tens;
   avara de lo que dónes,
mes, favorable lo Cel,
pròdiga del que no estimes,
■
12
dónes voler, sens voler.
■
   Accepta, dolça Gileta,
un present per ton present:
■
o no dónes lo que olvides
16
o no olvides lo que és teu.
■

Resum

Gilet fa una advertència a Gileta: ella ha engendrat el sentiment amorós al seu cor, però ara l’oblida. Per tant, li reclama o bé que no li hagués robat el cor donant-li aquest desig de voler (d’amor), o bé que no s’oblidi del que provoca i per tant correspongui al seu amor.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 24; L4 p. 218; R p. 475.

Rúbriques

Be: XX
L4: 67
R: Solicita Gilet a la bella Gileta que ja que lo cor li roba, accepte son voler

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error del vers 9, comú a tota la tradició.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 378).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • per Be R] per a L4
  • prens L4 R] prencs Be
  • lo L4 R] ls Be
  • de lo que dónes] de lo que dona R; del que donà Be L4
  • dóna desestimem la tercera persona de tots els testimonis, perquè seria l’únic verb del poema en tercera persona: tota la resta s’adreça a Gileta en segona persona.
  • Més endavant, contradient el v. 3 (jo no sé lo que dónes), Gileta el que dóna és el fet mateix d’obligar a voler, a estimar.
  • Gilet no ha rebut cap favor de Gileta, per això no coneix el que dóna.
  • lo que prens: el cor (lo cor me robes, v. 5).
  • lo que dónes: Gileta provoca amor en Gilet; el que dóna és la necessitat de voler-la (dónes voler, v. 12).
  • Gileta dóna el que no té, cosa paradoxal ja que, en principi, és impossible. Gileta provoca el voler amorós en l’altre, però, en canvi, ella no el sent (dónes voler, sens voler, v. 12), ara bé malgrat no tenir-lo (de no sentir-lo) és capaç de donar-lo, de generar-lo en l’altre.
  • avara / pròdiga: Antítesi. D’una banda, Gileta és avara perquè en realitat el que dóna és el desig de voler (d’estimar), és a dir la necessitat d’alguna cosa, en aquest cas d’amor, però no la cosa o l’amor en si. A més, com que aquest voler no és recíproc, aquesta necessitat no es satisfà. D’altra banda però, com que el Cel és favorable, Gileta també és pròdiga, generosa, per bé que dóna allò que no té o allò que no estima, el voler.
  • Podem interpretar aquest vers de dues maneres: o bé Gileta produeix un sentiment amorós sense sentir ella el mateix per l’altre, és a dir no correspost (voler = estimar), o bé ho fa sense una voluntat explícita (voler = voluntat).
  • Un regal a canvi d’un altre. | ton present: Gileta ha regalat a Gilet el desig de voler-la amorosament.
  • Advertència o ultimàtum que transmet (ofereix) Gilet a Gileta en imperatiu: 'o no donis el que oblides o no oblidis allò que és teu'. És a dir, Gilet li demana, d’una banda, que no promogui els sentiments amorosos si llavors els ha d’oblidar i, per tant, aquests no es podrien veure mai correspostos, o que, d’altra banda, no oblidi aquest voler que ha engendrat al cor de Gilet ja que li pertany. | dónes: donis | no olvides: no oblidis.