«Dolça i amada Gileta»

       
Llamenta Gilet enamorat i, com a cigne que mor, canta morint la finesa de son amor oblidat
Dolça i amada Gileta,
dolça un temps i sempre amada,
d’un cigne que mor escolta
4
lo que plora i lo que canta:
   “No ploro la mort penosa,
descans de vida tan llarga;
si ofèn ma vida a ma vida,
8
també ma vida me cansa.
   No lamento lo rigor
que de tos ullets m’aparta;
si són estats amorosos,
12
fóra ingrat en dir-te ingrata.
   Lamento, adorada prenda,
ab tants sospirs adorada,
no tenir més que una vida
16
per oferir a tes plantes.
   Lamento Gileta mia,
mia a costa de mes ànsies,
si causes tots mos efectes,
20
que avorresques lo que causes.
   Lamento que ton olvit
segona mort me amenaça
per anegar en tenebres
24
com en centelles abrases.”
   Mes si lo cigne aconsola
ab veu dolça mort amarga,
permet Amor que la mia
28
testifique ma constància.
   Canto, morint, la finesa
que m’acaba i no s’acaba,
i, en l’esperit que t’adora,
32
és immortal com la causa.
   Mort feliç, mort amorosa,
dolça Gileta i amada,
si una llagrimeta tua,
36
és la generosa paga.

Resum

Gilet s’està morint a causa del rigor de Gileta, si bé morirà feliç si ella el plora. Es compara el seu cant al del cigne, que es creia que només cantava quan moria.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 22; C p. 305-306; I2 f. 178; L4 p. 270; MA f. 120-121; R p. 471; V2 f. 206-206v.

Rúbriques

Be: XVII
C L4: Altre
I2: [sense rúbrica]
MA: Lamenta’s Gilet a vista del rigor de Gileta. Romans
R: Llamenta Gilet enamorat, y com a cigne que mor canta morint la finesa de son amor oblidat
V2: Altra 16

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors dels versos 5, 12, 23 i 30.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • cigne C I2 R V2] cisne Be L4 MA; mor Be I2 L4 MA R V2] amor C
  • ploro Be C I2 L4 V2] plora MA R
  • tos Be C I2 L4 R V2] sos MA; aparta Be C I2 L4 R V2] apartan MA
  • en Be C I2 L4 MA V2] a R; ingrata Be C I2 L4 R V2] ingrada MA
  • sospirs Be I2 L4 MA R V2] suspir C
  • per Be C I2 L4 V2] que per R, pero MA
  • cigne C I2 R V2] cisne Be L4 MA; aconsola Be C I2 L4 R V2] agrisola MA
  • ab Be C I2 L4 R V2] eb MA
  • m’ Be C I2 L4 MA V2] ni R; s’ Be C I2 L4 R V2] me MA
  • en Be C I2 L4 R V2] om. MA
  • immortal C I2 L4 MA R V2] tan mortal Be
  • tua Be L4 MA R V2] mia C I2
  • ana ratllat, seguit de la correcció amada V2.
  • A partir d’aquest moment el poema està escrit en primera persona fins al v. 24.
  • vers hipermètric R.
  • entre permet i mia una taca d’humitat I2.
  • entre llagrimeta i tua, mot ratllat V2.
  • A partir d’aquest punt el poema passa a primera persona, perquè reporta el cant del cigne en estil directe.
  • La segona vegada ma vida és un apel·latiu referit a Gileta.
  • prenda: persona o cosa molt estimada.
  • dolça / amarga: antítesi.
  • mia: la veu del poeta, l’antecedent és al v. 26.
  • La finesa és immortal com la causa, és a dir, ella.