«Cantes i los cors encantes»

       
Trist i amorós Gilet celebra lo que ab sonora veu canta la sempre adorada Gileta
Cantes i los cors encantes,
dolça i amada Gileta,
i, a l’eco de ta alegria,
4
alegre torna l’ausència.
   Cantes i ta veu sonora,
entre turment i tormenta,
per serenar mos cuidados
8
és favorable sirena.
   Cantes i els ocells admiren
l’harmonia que celebren,
com per imitar tes gràcies
12
conviden la primavera.
   Cantes suau i responen,
per la plaja i per la selva,
mes llàgrimes en les ones
16
i mes penes en les penyes.
   Però, sospirs venturosos,
dolces llàgrimes, Gileta,
si conserves sa memòria
20
com saps, amor, sa fermesa.

Resum

Gilet pateix l’absència de Gileta, però de lluny li arriba l’eco del seu cant alegre, el qual converteix el turment en una asserenada nostàlgia. Les penes i llàgrimes de Gilet responen a la veu d’ella a través de la distància que els separa, però aquestes seran dolces i venturoses si ella les conserva en la memòria i aprecia la fermesa de l’amor de Gilet.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

C p. 318-319; I2 f. 187; L4 p. 280; MA f. 106; R p. 469-470; V2 f. 218v-219.

Rúbriques

C: [sense rúbrica]
I2: [sense rúbrica]
L4: Altre
MA: Alaba la veu de Gileta, que canta ala vora del Mar, lo enamorat Gilet que ve de la pasada ausencia y de a cas ali la encuentra. Romans
R: Trist y amorós Gilet celebra lo que ab sonora veu canta la sempre adorada Gileta
V2: Altra 49

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del vers 2.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • dolça C I2 L4 MA V2] dolca R
  • a l’ C I2 L4 R V2] ab MA
  • torna C I2 L4 R V2] tota MA
  • ta C I2 MA R V2] la L4
  • és L4 R] en C I2 V2, ets MA
  • ocells C I2 R V2] aucells L4 MA
  • Cantes C I2 MA R V2] cantan L4
  • plaja C I2 L4 R V2] paya MA
  • venturosos C I2 L4 MA R V2] generosos C
  • dolces C L4 MA R V2] dolcas I2
  • conserves C I2 MA R V2] concervan L4; sa C I2 R V2] la L4 MA
  • amor C I2 L4 MA R] amar V2; fermesa C I2 R V2] firmesa L4, fineza MA
  • immitar corregint iminitar C.
  • cantas corregint cantan I2.
  • Cantes / encantes: derivatio, perquè comparteixen el mateix lexema. cf: «y nos encantas si cantas» (Cervantes, La Gitanilla, dins de Novelas Ejemplares).
  • L’eco del cant de Gileta arriba a Gilet i n’atenua el neguit per l’absència. | torna: verb copulatiu: l’absència de l’amada esdevé alegre.
  • El turment de Gilet s’equipara a una tormenta interna (noti’s la paronomàsia entre turment i tormenta), i Gileta es converteix en una sirena la veu de la qual és l’única que que pot asserenar (noti’s la paronomàsia entre sonora, serenar i sirena) tant el turment com la tormenta. | cuidados: neguits.
  • Els ocells, que admiren el cant de Gileta, el celebren imitant-lo i comencen a cantar donant peu a l’arribada de la primavera.
  • Les llàgrimes i penes de Gilet, contraposades a l’alegria que transmet el cant, responen a l’eco de Gileta que els connecta en la distància (ausència, v. 4). Correlació entre platja, llàgrimes i ones, d’una banda, i, de l’altra, selva, penes i penyes (paronomàsia entre penes i penyes).
  • Correlació entre, d’una banda, les llàgrimes dels v. 15 i 18, i, de l’altra, les penes (v. 16) i els sospirs (v. 17) que respectivament seran (v. 17-18 se sobreentén el verb seran) dolces i venturosos. Les construccions sospirs venturosos i dolces llàgrimes constitueixen oxímorons, perquè si bé els sospirs i les llàgrimes no són expressions positives dels sentiments amorosos, si Gileta conserva la memòria d’aquest amor, es poden convertir en venturosos i dolces respectivament. | com: de la mateixa manera que.