Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Cantes i los cors encantes»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Trist i amorós Gilet celebra lo que ab sonora veu canta la sempre adorada Gileta
Cantes i los cors encantes,
■
dolça i amada Gileta,
■
i, a l’eco de ta alegria,
■
4
alegre torna l’ausència.
■
■
Cantes i ta veu sonora,
■
entre turment i tormenta,
per serenar mos cuidados
8
és favorable sirena.
■
■
Cantes i els ocells admiren
■
l’harmonia que celebren,
com per imitar tes gràcies
■
12
conviden la primavera.
■
Cantes suau i responen,
■
■
per la plaja i per la selva,
■
mes llàgrimes en les ones
16
i mes penes en les penyes.
■
Però, sospirs venturosos,
■
dolces llàgrimes, Gileta,
si conserves sa memòria
■
20
com saps, amor, sa fermesa.
■
■
Resum
Gilet pateix l’absència de Gileta, però de lluny li arriba l’eco del seu cant alegre, el qual converteix el turment en una asserenada nostàlgia. Les penes i llàgrimes de Gilet responen a la veu d’ella a través de la distància que els separa, però aquestes seran dolces i venturoses si ella les conserva en la memòria i aprecia la fermesa de l’amor de Gilet.
Mètrica
Romanç.
Testimonis
C
p. 318-319;
I2
f. 187;
L4
p. 280;
MA
f. 106;
R
p. 469-470;
V2
f. 218v-219.
Rúbriques
C
: [sense rúbrica]
I2
: [sense rúbrica]
L4
: Altre
4
MA
: Alaba la veu de Gileta, que canta ala vora del Mar, lo enamorat Gilet que ve de la pasada ausencia y de a cas ali la encuentra. Romans
R
: Trist y amorós Gilet celebra lo que ab sonora veu canta la sempre adorada Gileta
V2
: Altra 49
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
R
. Corregim l’error evident del vers 2.
Edicions anteriors
Miró (1995: I, 365)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
dolça C I2 L4 MA V2] dolca R
a l’ C I2 L4 R V2] ab MA
torna C I2 L4 R V2] tota MA
ta C I2 MA R V2] la L4
és L4 R] en C I2 V2, ets MA
ocells C I2 R V2] aucells L4 MA
Cantes C I2 MA R V2] cantan L4
plaja C I2 L4 R V2] paya MA
venturosos C I2 L4 MA R V2] generosos C
dolces C L4 MA R V2] dolcas I2
conserves C I2 MA R V2] concervan L4; sa C I2 R V2] la L4 MA
amor C I2 L4 MA R] amar V2; fermesa C I2 R V2] firmesa L4, fineza MA
immitar
corregint
iminitar
C.
cantas
corregint
cantan
I2.
Cantes / encantes
: derivatio, perquè comparteixen el mateix lexema. cf: «y nos encantas si cantas» (Cervantes,
La Gitanilla
, dins de
Novelas Ejemplares
).
L’
eco
del cant de Gileta arriba a Gilet i n’atenua el neguit per l’absència. |
torna
: verb copulatiu: l’absència de l’amada esdevé
alegre
.
El
turment
de Gilet s’equipara a una
tormenta
interna (noti’s la paronomàsia entre
turment
i
tormenta
), i Gileta es converteix en una
sirena
la veu de la qual és l’única que que pot asserenar (noti’s la paronomàsia entre
sonora
,
serenar
i
sirena
) tant el
turment
com la
tormenta
. |
cuidados
: neguits.
Els
ocells
, que
admiren
el cant de Gileta, el
celebren
imitant-lo i comencen a cantar donant peu a l’arribada de la
primavera
.
Les
llàgrimes
i
penes
de Gilet, contraposades a l’alegria que transmet el cant, responen a l’
eco
de Gileta que els connecta en la distància (
ausència
, v. 4). Correlació entre
platja
,
llàgrimes
i
ones
, d’una banda, i, de l’altra,
selva
,
penes
i
penyes
(paronomàsia entre
penes
i
penyes
).
Correlació entre, d’una banda, les
llàgrimes
dels v. 15 i 18, i, de l’altra, les
penes
(v. 16) i els
sospirs
(v. 17) que respectivament seran (v. 17-18 se sobreentén el verb
seran
)
dolces
i
venturosos
. Les construccions
sospirs venturosos
i
dolces llàgrimes
constitueixen oxímorons, perquè si bé els
sospirs
i les
llàgrimes
no són expressions positives dels sentiments amorosos, si Gileta conserva la memòria d’aquest amor, es poden convertir en
venturosos
i
dolces
respectivament. |
com
: de la mateixa manera que.