«Cessà lo turment, Gileta»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Alegre Gilet d’haver en la ausència rebut una breu carta o memòries de la gallarda Gileta, amorós se queixa de la brevedat de sa ditxa
Cessà lo turment, Gileta
■
amorosa com gallarda,
i a les ones de l’ausència
■
4
envies tu la bonança.
   Cessà la nit més obscura
■
i una lletreta adorada
a les llàgrimes penoses
8
porta la risa de l’alba.
   Cessà la negra tristesa,
ombra mortal de mes ànsies,
■
i en ta salut venturosa
■
12
ressuscita ma esperança.
■
   Mes ai, vida de ma vida,
coret del coret que guardes,
que la bonança és molt breu
16
i la tormenta molt llarga.
   Poc durarà l’alegria
d’una alba tan desitjada
■
si tos ullets i boqueta
20
neguen a mon cor les gràcies.
■
   Com pot l’esperança viure
mentres l’ausència tirana,
■
quan memòries me sustenten,
■
24
ab les memòries me mata?
■
   Ai, deixa’m morir, Gileta,
d’amorosa o d’obligada,
que és millor perdre la vida
28
que perdre a qui la causa.

Resum

Gilet rep una carta de Gileta (potser ja restablerta d’una malaltia que l’ha allunyada? v. 11) que li n’alleuja l’absència momentàniament, tot i que en persisteixen les angoixes.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 45; C p. 315-316; I2 f. 184-184v; I2’ f. 185; L4 p. 277; L4’ p. 278; MA f. 113v-114v; R p. 466; V2 f. 216.

Rúbriques

Be: LIII
C I2 I2’: Altra
L4 L4’: Altre
MA: Celebra Gilet la ditxa de aver en sa penosa Ausencia rebuda una carta de sa estimada Gileta. Romans
R: Alegre Gilet de haver en la ausencia rebut una breu carta ó, memorias dela gallarda Gileta amorós se queixa dela brevedat de sa ditxa
V2: Altra 43

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error del v. 6.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • lletreta Be C I2 I2’ L4 L4’ MA V2] lletra R
  • mortal Be I2 I2’ L4 L4’ MA R V2] moltal C
  • ressuscita Be I2 I2’ L4 L4’ MA R V2] resucitan C
  • tormenta molt C I2 I2’ L4’ MA R V2] tormenta és molt Be L4
  • si MA R V2] de Be C I2 I2’ L4 L4’
  • les L4’ R] ses Be C I2 I2’ L4 MA V2
  • mentres Be C I2 I2’ L4’ MA R V2] mestras L4
  • sustenten C I2 I2’ L4 L4’ MA R V2] sustenta Be
  • amorosa R] amor Be C I2 I2’ L4 L4’ MA V2; o de obligada R] a obligada C I2 I2’ V2, obligada L4 L4’ Be, la mort obligada MA
  • a qui Be C I2 I2’ L4 MA R V2] al q L4’
  • Optem pel diminutiu, per raons mètriques (acceptar la lliçó de R implica admetre un hiat entre lletra / adorada que és poc comú en Fontanella).
  • Es corregeix de per si i al marge apareix, ratllat, que V2.
  • Mètricament és l’única opció vàlida, excepte MA, però aquest és un manuscrit ple d’errors.
  • anàfora (v. 1, 5, 9).
  • ones: en altres poemes es menciona que Gileta se’n va per mar.
  • nit: l’absència de Gileta provoca que Gilet se sumeixi en la foscor (es relaciona amb la negra tristesa, v. 9), contrasta amb la risa de l’alba (v. 8) i amb l’alba del vers 18 provocades per la carta de Gileta.
  • lletreta adorada: la carta de Gileta.
  • salut: Gileta està malalta, per això està absent.
  • L’alegria que procura la carta és molt breu, però el pesar per l’absència és molt llarg.
  • alba: representa la presència de Gileta, i s’oposa a la nit obscura del v. 5.
  • Paradoxa: el record de Gileta anima Gilet, però alhora aquells mateixos records, en absència d’ella, són causa també del seu dolor.
  • a qui la causa: Gileta.