«Viviu, gallarda Gileta, / que jo muira poc importa»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Encara que en penosa ausència gustosament mor Gilet enamorat per la vida de la gallarda Gileta, vivint los dos per l’amor una mateixa vida
Viviu, gallarda Gileta,
■
que jo muira poc importa
si vostra vida és ma vida
■
4
i, més mia, quant més vostra.
■
   Viviu i gosau les gràcies
que tanta virtut adornen;
■
eternisats competesquen
8
mon amor i vostra glòria.
   Viviu, i lo temps suspenga
ja la dalla, ja les plomes:
les plomes, per ma fermesa;
■
12
la dalla, per vostres roses.
■
   Viviu i, per esta plaja
que vostres mèrits adora,
■
renasca ab vós l’alegria,
16
si mor ab mi la congoixa.
■
   Viviu i viuré, Gileta,
que, en esta ausència penosa,
■
si la voluntat m’acaba,
■
20
m’animarà la memòria.
■

Resum

Es tracta d’una altra versió del poema «Viviu, gallarda Gileta, / no importa que jo no visca». Gilet demana a Gileta, que està absent, que visqui i que fins i tot la mort aturi la dalla per compassió davant les gràcies i la virtut d’ella. L’únic que pot animar Gilet davant d’aquesta absència de l’estimada és la memòria de la relació sentimental.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 42; C p. 313-314; I2 f. 183-183v; L4 p. 276; MA f. 113-113v; R p. 462; V2 f. 214v.

Rúbriques

Be: XLIX
C L4: Altre
I2: Altra
MA: Solemnisa en altre ausencia Gilet, los florits añs de Gileta. Romans
R: Encara que en penosa ausencia gustosament mor Gilet enamorat per la vida dela gallarda Gileta, vivint los dos per lo amor una mateixa vida
V2: Altra 39

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 354-355).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • gallarda Be C I2 L4 R V2] galarda MA
  • ma vida Be C I2 L4 R V2] la mia MA
  • eternisats R] eternitats Be C I2 L4 V2, eternizar MA
  • vostra glòria Be C I2 L4 R V2] vostres glorias MA
  • fermesa I2 R] firmesa C L4 V2, finesa Be MA
  • esta plaja R] estas plajas (platjas MA) Be C I2 L4 V2
  • adora R] adoran C I2 MA V2, adornan Be L4
  • en Be I2 L4 MA R V2] om. C
  • m’ Be C I2 L4 R V2] mal MA
  • després de compate un ratllat il·legible, scan afegit a l’interlínia MA.
  • Si Gileta viu, Gilet viu. Quant més demostri la vida de Gileta pertànyer a ella i, per tant, presenti les virtuts que li són pròpies, més es convertirà Gileta en el motiu de viure per Gilet.
  • Les gràcies i virtut de Gileta.
  • Gilet demanana que el seu amor i la glòria de Gileta competeixin eternament.
  • Gilet demana a Gileta que visqui i que lo temps aturi (suspenga) tant la dalla de la mort com les seves ales (del pas del temps): la dalla per els roses, les gràcies (v. 5) de Gileta, i les plomes de les ales per la fermesa de Gilet.
  • per esta plaja: probablement assenyala la població d’origen de Gileta al Rosselló.
  • Gileta està absent i això provoca la congoixa de Gilet, quan ella torni renaixerà l’alegria i la congoixa de Gilet morirà conjuntament amb ell, però la mort de Gilet serà una mort constant per amor a ella.
  • La voluntat és de Gilet, perquè Gileta està absent, i això mata Gilet, però la memòria de la relació amorosa l’anima. (Vegeu les notes als v. 15-16 / 19-20 del poema anterior).