«Tu vols olvidar, Gileta»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Queixa’s de que Gileta vulla olvidar-lo
Tu vols olvidar, Gileta,
■
i si vols ho podràs fer.
■
Jo si volgués no podria,
■
4
ni voldria si pogués.
■
   Podràs perquè no volies,
jo no puc per tant voler;
■
però fes tu lo que vulles,
■
8
jo faré lo que podré.
■
   Si ton cor me nomenaves,
■
jo deia que eres lo meu;
tu menties d’enganyosa
12
i jo d’enganyat també.
■
   La veritat i mentida
de mon amor i del teu
■
tu la mostres, no la sentes;
16
jo la callo i la patesc.
   I pus que vols olvidarme:
adéu, bella ingrata, adéu;
no sabré mudar-me, no;
20
no, no: sí morir sabré.

Resum

Gileta oblida Gilet i aquest li respon que no podria encara que volgués, abans preferiria morir. En tot el poema hi ha un joc d’antítesis entre el desinterès d’ella i la passió amorosa d’ell.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 18; C p. 303; I2 f. 176; L4 p. 268; MA f. 103v; R p. 445-446; V2 f. 204-204v.

Rúbriques

Be: X
C L4: Altre
I2: Altra
MA: Despadeixse Gilet dela ingrata Gileta. Romans
R: Queixas de que Gileta vulla olvidarlo
V2: Altra 9

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors evidents dels versos 2, 5, 10, 18, 19, 20.

Edicions anteriors

Rubió (1956: 570) edita els v. 1-8; Miró (1995: I, 329); Miró (1998: 72).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Tu C I2 L4 MA R V2] Ens Be
  • si Be C I2 L4 R V2] siu MA; vols Be C I2 L4 MA V2] sols R
  • ni Be L4 R] no C I2 MA V2
  • Podràs Be C I2 L4 MA V2] Podries R
  • tu R] tot Be C I2 L4 MA V2
  • nomenaves R] anomenavas Be C I2 L4 MA V2
  • eres C I2 L4 MA R V2] era Be
  • y V2] o Be C I2 L4 MA R
  • amor R] cor trist Be C I2 L4 MA V2
  • tu la C I2 L4 MA R V2] las Be; no la C I2 L4 MA R V2] las Be; sentes Be C I2 L4 R] sento MA V2
  • I pus C I2 MA V2] Pus R, I puix L4 Be
  • bella ingrata, adéu Be C I2 L4 MA V2] bella, a Deu R
  • sabré Be C I2 L4 MA V2] sabria R; mudar-me no Be L4] mudar-me no no no C I2 R V2, mudar-me yo MA
  • No, no; sí L4 MA] ni tampoch Be, om. sí C I2 R V2
  • apareix po ratllat entre no i podria V2.
  • Els versos estan construïts a través de la figura retòrica políptoton amb diferents formes dels verbs poder i voler.
  • mantenim el còmput mètric i el paral·lelisme amb el vers 2 (podràs).
  • lectio difficilior, les dues circumstàncies són paral·leles.
  • afegit al marge dret amb una altra mà V2: de ton amor y del meu / tu la dius y no la sentas.
  • vers hipomètric a R.
  • vers hipomètric a R.
  • vers hipermètric a C, I2, R i V2 | mantenim el paral·lelisme amb el vers següent (sabré).
  • vers hipomètric a C, I2, R i V2.
  • podries perquè no volies: podries oblidar Gilet, perquè igualment no el volies, és a dir, no l’estimaves.
  • voler: estimar.
  • eres: ‘quan tu parlaves del teu cor, jo et deia que el meu eres tu’.
  • d’/de: per.| enganyosa: perquè feia veure que l’estimava.