«En va, adorada Gileta»

 ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Queixa’s de la duresa de l’adorada Gileta
En va, adorada Gileta,
dono a l’aire mos ardors,
si ta ploma i ton afecte
4
ni respon ni correspon.
■
   Però si t’ofèn, ingrata,
l’atreviment amorós,
al silenci de ma vida
8
seguirà lo de ma mort.
   Si los abrasats caràcters
■
cometes fogosos són,
muden en suau imperi
■
12
lo tirà de ton rigor.
   Partesquen vui la victòria,
■
ton esperit i tos sols,
■
que augmente a l’amor trofeos
■
16
i cadenes a mon cor.
   D’obligada o rigorosa
o correspon o respon;
la mort i la vida iguale
■
20
la dolçura de ton nom.
   I no castigues, Gileta,
ma tendresa o mon ardor
ab les penyes de Pirenne
■
24
o ab les neus de Canigó.

Resum

Gilet es queixa del silenci de Gileta i li demana una resposta, de la mena que sigui.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

R p. 442-443.

Rúbriques

R: Queixas dela duresa dela adorada Gileta

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R, l’únic que conté el poema.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 372).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Si ta ploma no respon i ton afecte no correspon. Quiasme entre el vers 4 i el v. 18: o correspon o respon.
  • caràcters: lletres.
  • Gilet demana als caràcters de l’escrit que mudin el rigor tirà de Gileta en un suau imperi. | muden: que mudin.
  • Partesquen: comparteixin | vui: avui.
  • tos sols: els ulls de Gileta.
  • que: per tal que.
  • mort i vida: es refereix als dos efectes que pot tenir la resposta o no de Gileta en Gilet.
  • Pirenne: segons la mitologia és la reina morta per Gerió a qui Hèrcules construeix un mausoleu: els Pirineus.