«Tronc infeliç, que en rames dilatades»

       
[A Lluís XIII]
Tronc infeliç, que en rames dilatades
per sanguinoses bèl·liques fatigues,
coronat de despulles enemigues,
4
les glòries augmentares heretades:
   exemple de grandeses desditxades,
cadàver restes de verdors antigues.
Què esperen les trèmules espigues,
8
caent així les palmes remuntades?
   No del cel fulminant la flama obscura,
sí del temps menyspreat dura venjança
ha causat ta caiguda repentina.
12
   Oh, quant ensenya! Oh, quanta desventura!
A l’orbe tot féu ombra ta esperança
i poca terra ocupa ta ruïna.

Resum

Com va demostrar Joan Alegret (2006), aquest poema està dedicat a la mort de Lluís XIII, rei de França i comte de Barcelona, encara que Josep Bernad (1899) decidís titular-lo «A Claris» i que aquesta fos també la interpretació de Maria-Mercè Miró (1998: 35). L’hem de datar, doncs, el 1643. El monarca va eixamplar els seus dominis amb noves conquestes (v. 1-4), però ara és un difunt. La seva mort sobtada és una lliçó sobre la fugacitat de les glòries mundanes.

Mètrica

Sonet ABBA ABBA CDE CDE.

Testimonis

Be p. 5; L4 p. 223; R p. 249.

Rúbriques

Be: A Claris
L4: 2 [dins la sèrie «Altras Giletas en sonetos»]
R: [sense rúbrica]

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error del v. 12.

Edicions anteriors

Referències bibliogràfiques

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • heretades R] heredadas Be L4
  • caent R] cayent Be L4; així L4 R] aixís Be
  • No L4 R] Va Be
  • menyspreat R] menspreant Be, menyspreant L4
  • ensenya R] engany Be, engaña L4; desventura Be L4] desventurada R
  • ta L4 R] l’ Be
  • La mètrica i la rima proven que la lliçó bona és la de Be i L4.
  • La imatge que evoquen els versos és la d’un trofeu, tronc d’arbre en què es penjaven les despulles de l’enemic en record d’una victòria.
  • verdors antigues: Les rames dilatades del v. 1 s’han convertit ara en branques seques.
  • Si cauen els més poderosos (palmes remuntades), què poden esperar els més febles (trèmules espigues)? | caent: caient.
  • La flama obscura fulminant del cel (el llamp) no ha estat la responsable de la mort del rei (és a dir, del tronc infeliç; v. 1), sinó la dura venjança del temps que ell menyspreava (perquè era jove).
  • Mentre que en vida va dominar vastos territoris, ara només disposa de la terra que cobreix la sepultura.