Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Tronc infeliç, que en rames dilatades»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
[A Lluís XIII]
Tronc infeliç, que en rames dilatades
per sanguinoses bèl·liques fatigues,
coronat de despulles enemigues,
4
les glòries augmentares heretades:
■
■
exemple de grandeses desditxades,
cadàver restes de verdors antigues.
■
Què esperen les trèmules espigues,
8
caent així les palmes remuntades?
■
■
No del cel fulminant la flama obscura,
■
sí del temps menyspreat dura venjança
■
ha causat ta caiguda repentina.
■
12
Oh, quant ensenya! Oh, quanta desventura!
■
■
A l’orbe tot féu ombra ta esperança
■
i poca terra ocupa ta ruïna.
■
Resum
Com va demostrar Joan
Alegret (2006)
, aquest poema està dedicat a la mort de Lluís XIII, rei de França i comte de Barcelona, encara que Josep Bernad (1899) decidís titular-lo «A Claris» i que aquesta fos també la interpretació de Maria-Mercè Miró (1998: 35). L’hem de datar, doncs, el 1643. El monarca va eixamplar els seus dominis amb noves conquestes (v. 1-4), però ara és un difunt. La seva mort sobtada és una lliçó sobre la fugacitat de les glòries mundanes.
Mètrica
Sonet ABBA ABBA CDE CDE.
Testimonis
Be
p. 5;
L4
p. 223;
R
p. 249.
Rúbriques
Be
: A Claris
L4
: 2 [dins la sèrie «Altras Giletas en sonetos»]
R
: [sense rúbrica]
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
R
. Corregim l’error del v. 12.
Edicions anteriors
Miró (1995: I, 124-125)
;
Miró (1998: 35)
;
Alegret (2006)
; Alegret (2009: 220).
Referències bibliogràfiques
Alegret (2006)
;
Miralles (2015b: 202 i 204)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
*
Email
*
Comentaris
*
Envia
heretades R] heredadas Be L4
caent R] cayent Be L4; així L4 R] aixís Be
No L4 R] Va Be
menyspreat R] menspreant Be, menyspreant L4
ensenya R] engany Be, engaña L4; desventura Be L4] desventurada R
ta L4 R] l’ Be
La mètrica i la rima proven que la lliçó bona és la de Be i L4.
La imatge que evoquen els versos és la d’un trofeu, tronc d’arbre en què es penjaven les despulles de l’enemic en record d’una victòria.
verdors antigues
: Les
rames dilatades
del v. 1 s’han convertit ara en branques seques.
Si cauen els més poderosos (
palmes remuntades
), què poden esperar els més febles (
trèmules espigues
)? |
caent
: caient.
La
flama obscura fulminant del cel
(el llamp) no ha estat la responsable de la mort del rei (és a dir, del
tronc infeliç
; v. 1), sinó la
dura venjança
del
temps
que ell menyspreava (perquè era jove).
Mentre que en vida va dominar vastos territoris, ara només disposa de la terra que cobreix la sepultura.