«Torre excelsa, alta atalaia»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
[A Pau Claris. VII]
Torre excelsa, alta atalaia:
qual fortuna, qual succés
estampen lletres de plom
4
al paper de tes parets?
■
   Qui ha compost així les fulles
de ton volum eminent,
que les rúbriques cruentes
■
8
colora d’humor encès?
■
   Qui t’ha embellida d’almangra
sobre tos adornos verds,
si fent víctors a tes glòries
12
no t’ha pintada lo Temps?
   Ufana estàs des del dia
que exhalares en temps breu
més flames que sobre Troia
16
veren centelles los grecs.
■
   Ja per dir si l’enemic
surca lo salat trident
■
no tindràs llengües de drap,
20
pus de foc les boques tens.
   Ja baronil t’ets tornada
deixant lo llengut extrem,
■
que si guardaves pedreres,
■
24
ara t’han guardat pedrers.
   Però no presumes tant,
■
que, a bé que et cinya llorer,
si ets decana de les torres,
28
ets novícia dels castells.
   Ab tot, bé pots presumir,
que, si alabant a un valent
■
diem que té un home al cos,
32
prou hòmens tens en lo teu;
■
   presumir pots, pus la Fama
■
ta immortalitat ha emprès
i ab la sal del mar te ciny
■
36
perquè no et corrompa el temps.
■

Resum

Lloança a la fortificació de Montjuïc pel paper defensiu, amb la seva torre de guaita, que va exercir per a la ciutat de Barcelona durant la guerra dels Segadors. El romanç publicat per primera vegada en el Panegíric de Francesc Fontanella a la mort de Pau Claris (Barcelona, 1641); en l’imprès, clou una llarga digressió sobre l’episodi de Montjuïc: «Aquí, per a fi gustós de tan sèrio discurs, he escrit a Montjuïc estos jocosos versos» (f. [E4v]).

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 f. 73v-74; C p. 291-292; I2 f. 170v-171; L4 p. 168; Pa f. F-Fv; R p. 287-288; V2 f. 199-199v.

Rúbriques

B1: Romans jocos â Monjuic
C: Romans Jocos à Monjuich
I2: Romans Jocós a Monjuich
L4 V2: Romans Jocos a Monjuich
Pa: [sense rúbrica]
R: Romans Jocos á Monjuich

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en Pa.

Referències bibliogràfiques

Duran (2003: 263-264); Solervicens (2003: 204).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • tes B1 C I2 Pa R V2] las L4
  • que B1 C I2 L4 Pa] qui R V2; cruentes Pa] cruenta C I2 L4 R V2, creunta B1
  • tos Pa] los B1 C I2 L4 R V2
  • víctors C I2 L4 Pa V2] vistors R B1
  • pus Pa] puix B1 C I2 L4 R V2
  • deixant B1 C I2 Pa R V2] dexat L4
  • si B1 C I2 L4 Pa V2] om. R
  • pedrers B1 I2 L4 Pa R V2] pedres C
  • cinya Pa] cinyo B1 C I2 L4 R V2; llorer Pa] llorers B1 C I2 L4 R V2
  • ets C I2 L4 Pa R V2] es B1
  • un C I2 L4 Pa R V2] om. B1
  • homens B1 I2 L4 Pa R V2] homes C
  • pus Pa] puix B1 C I2 L4 R V2
  • del B1 C I2 Pa R V2] de L4
  • La torre (que és, per extensió, la muntanya de Montjuïc) és vista metafòricament com un volum de paper (volum eminent, v. 6), escrit amb lletres de plom (v. 3), que són els trets de bales i obusos, i esquitxat per les rúbriques (v. 7) de la sang dels morts (humor encès, v. 8) en la defensa de Barcelona.
  • almangra: 'Peròxid de ferro aluminós; mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro' (DCVB). El vermell de la sang ha cobert la verdor de la muntanya.
  • víctors: inscripcions de lloança pintades amb mangra (v. 9) a les parets amb motiu d’alguna commemoració (típicament, per celebrar el grau del doctorat entre estudiants). El poeta es pregunta d’on ve el color vermell ja que el Temps no havia pintat víctors per celebrar les antigues glòries de la torre.
  • Al·lusió a la jornada del 26 de gener de 1641, data del triomf de la defensa de Montjuïc per part de l’exèrcit francocatalà, que va posar en retirada l’exèrcit de la monarquia de Felip IV, conformat per quinze mil infants i dos mil genets. S’hi planteja un paral·lelisme entre aquesta batalla i l’episodi homèric; és habitual, en la literatura de l’època de la guerra dels Segadors, la identificació entre Catalunya i Troia.
  • salat trident: mar. El trident és un atribut identificador de Neptú, rei del mar.
  • Tenir llengües de drap significa parlar de manera confusa. | Les boques de foc són els canons amb què la muntanya parlarà a l’enemic.
  • guardaves: disposaves. | t’han guardat: t’han preservat. | pedreres: 'Penyal, roca gran' (DCVB). | pedrers: 'Peça d’artilleria usada en els segles XVI-XVIII i que llançava pedres de diferents grossàries' (DCVB).
  • presumes: presumeixes.
  • et cinya llorer: el llorer envolti el teu camp en senyal de victòria.
  • Ja al segle XI hi havia a Montjuïc una torre de guaita i just al 1641 s’hi va construir una petita fortificació (Clarasó & Miró (2008: 110)).
  • La Fama immortalitza Montjuïc de la mateixa manera que la sal conserva.