«Que bé comença lo dia»

       
Altra al mateix
Que bé comença lo dia:
mentres que l’alba feliç
entra adornada de perles,
4
cenyida de roses ix!
   Roses del febrer hermoses,
ignorades a l’abril,
les que a la punta de l’alba
8
són filles d’un gessamí;
   llàgrimes d’un ull alegre
de coral i de marfil
que, entre dorades pestanyes,
12
ni veu ni vol ésser vist.
   És ullet tan admirable
que ab l’alba que el descobrí
si no té nina per veure,
16
per viure la pot tenir.
   Robins i perles senyalen
lo dia sempre festiu,
quan les perles són de l’alba
20
i del Sol són los robins.
          Dia apacible,
          alba feliç,
on són nevades les roses
24
i rosats los gessamins.

Resum

Quart i últim epitalami dedicat al galant Alba, Francesc d’Ardena i Sabastida (1628-1655), que es casà l’any 1649 amb Maria de Cartellà i d’Erill (1634-1674). Descriu la parella realitzant l’acte sexual, a través d’un joc de significats ric en metàfores florals i imatges d’elements preciosos del món mineral i animal. El poema s’estructura sobre el contrast entre el blanc i el vermell i incideix en el motiu literari del desflorament, molt present als poemes nupcials.

Mètrica

Romanç + tetrasíl·labs (v. 21-22).

Testimonis

L4 f. 267; R p. 424-425.

Rúbriques

L4: Al matex assumpto
R: Altra al mateix

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • al R] del L4
  • Al marge no amb una altra tinta L4.
  • perles: les gotes d’esperma (cf. v. 19); notem una expressió coincident en un poema eròtic anònim del XVII: «¿No voleu que estiga trist / qui fa lo que no vol fer, / llançant perles al carrer, / guardades per la que call?» (Rossich (1985: 12, v. 5-8)). | roses: les gotes de sang provinents del trencament de l’himen. La rosa és una imatge lligada a la idea de virginitat, molt difosa a tota la cultura occidental i, en particular, a la literatura epitalàmica des dels clàssics (especialment Claudià). | entra ... ix: al·lusió al coit.
  • Les roses (=gotes de sang) són del febrer perquè el casament (i la pèrdua de la virginitat de la núvia) se celebrà aquest mes; la cerimònia fou el 16 de febrer de 1649. | ignorades a l’abril: L'abril, per definició, és la primavera, el moment d'esplendor floral. Aquestes roses són primerenques, desconegudes de la primavera (perquè no són realment flors).
  • Referència al gland. Recordem que el poeta juga tota l’estona amb l’equívoc entre Alba (nuvi) i alba (entrada del dia).
  • gessamí: flor blanca i virginal que representa la núvia.
  • ull alegre: orifici vaginal. Les gotes de sang són llàgrimes d’aquest ull.
  • Al·lusió cromàtica a la part externa dels òrgans genitals femenins a través de materials valuosos d’origen animal: coral i marfil.
  • dorades pestanyes: pèl púbic.
  • veure-viure: paronomàsia que expressa una visió lúdica i plaent del sexe, cf. alegre v. 9. En tractar-se de l’obertura vulvar, és un ull que no té nina (=pupil·la) per veure, però amb el nuvi (ab l’alba que el descobrí) pot tenir nina (=penis) per viure (=gaudir).
  • Riquesa de les imatges minerals: robins i perles, que continuen el contrast entre el vermell i el blanc. Cf. coral i marfil, v. 10.
  • Cf. «te condujo ya al tálamo y la rosa, / que a las perlas del alba aun no se abría» (Góngora, Al conde de Lemos, habiendo venido nueva de que era muerto en Nápoles, v. 50-51). Notem una lectura suplementària de perles (=les gotes d’esperma) que tant poden referir-se a l’esfera nacrada (cf. v. 17 al costat d’una altra joia: robins) com a la rosada, gotes d’aigua que es formen per condensació.
  • Sol: la núvia, cf. v. 1-4 de «Festiva, la matinada».
  • La tornada reprèn l’al·lusió dels dos primers versos: dia (apacible) - alba feliç, i ens porta cap a un tancament enginyós amb l’intercanvi de colors i fluids.