Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Oh dures fletxes, de mon fat rompudes»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
A la mort de Nise
Oh dures fletxes, de mon fat rompudes
■
■
(rompudes per ferir més doloroses),
■
que, llevant-me les plomes amoroses,
■
4
deixau al cor les puntes més agudes!
■
■
Flames, més eclipsades que vençudes,
■
aurores algun dia lluminoses,
■
ombres ja de ma vista tenebroses
8
(tenebroses, mortals, però volgudes)!
Principi trist de penes inhumanes,
terme feliç de l’ànima afligida
■
que, per alívio, son dolor adora:
■
12
fletxes sereu i flames soberanes
■
■
si llevau a mon cor la trista vida
per donar a mos ulls eterna aurora.
Resum
Elegia funeral en què el poeta manifesta el seu dolor per la pèrdua de l’estimada, en la línia de la sèrie de sonets anteriors. Tot el poema està estructurat sobre dos elements: les fletxes que fereixen (v. 1-4, 9 i 12) i les flames que devoren (v. 5-8, 10-11 i 12). A la fi (v. 12-14), reclama també la mort per gaudir del retrobament amb Nise en el més enllà. El primer vers del sonet recorda un començament ben conegut de Garcilaso: «Oh, dulces prendas, por mi mal halladas» (sonet X). Sobre la data i circumstàncies de la composició, veg. el resum del poema «
Quan cinyen, caminant, la pedra dura
».
Mètrica
Sonet ABBA ABBA CDE CDE.
Testimonis
A
f. 135;
B4
f. 99;
B5
f. 214;
B12
81v-82;
Be
p. 4;
C
p. 265;
CC
;
Ga
p. 26-27;
I2
f. 158;
L4
p. 250;
P
p. 35;
R
p. 221;
V2
f. 189v.
Rúbriques
A
: Soneto á la mort de Nise
B4
Ga
I2
R
V2
: A la mort de Nise
B5
: Soneto ala mort de Nise
4
B12
: Soneto ála mort de Nise
Be
: III
C
: A la Mort de Nise
L4
: Altre soneto
8
P
: A la mort de Nize Soneto
Sobre aquesta edició
Editem la versió del ms.
R
. Hi ha ben poques variants en la transmissió, i sempre són singulars, és a dir, que apareixen en un únic testimoni.
Edicions anteriors
Bulbena (1907: 303)
;
Riquer, Miquel & Teixidor (1936: 119)
;
Tasis (1949: 137-138)
;
Castellet & Molas (1969: 255)
;
Gassó (1979: 53-54)
;
Castellet & Molas (1979: 120)
;
Comas (1980: 215)
;
Comas (1981: 120)
;
Riquer, Comas & Molas (1985: 510-511)
;
Fonoll (1986: 139)
;
Borrell (1991: 73)
;
Miró (1995: I, 185)
;
Miró (1998: 47)
;
Grilli (1998: 183)
;
Rossich & Valsalobre (2006: 228)
; Alegret (2009: 226);
Barletta, Bajus & Malik (2013: 348-349)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
mon fat B4 B5 B12 Be C CC Ga I2 L4 RV2] amor P
ferir B4 B5 B12 Be Ga I2 L4 P R V2] finir C
plomes B4 B5 B12 Be C CC Ga I2 L4 P R V2] plumas L4; llevant-me B5 B12 Be C Ga I2 L4 R V2] llevantne P
deixau B5 B12 Be C I2 L4 P R V2] Dexan Ga
i B4 B5 B12 Be C Ga I2 L4 R V2]
om.
P
Enteneu ‘fletxes rompudes per causa de mon fat’.
El primer d’aquests dos versos al·ludeix al passat en vida, quan gaudia de l’amor (plomes amoroses), ara perdut; el vers següent, a la situació després de la mort. La mateixa contraposició passat/present es produeix als v. 6-7.
Les flames de l’amor no s’han apagat (
vençudes
) sinó que es mantenen (
eclipsades
) perquè encara l’estimarà més enllà de la mort.
algun dia
: abans.
principi trist
i
terme feliç
són apel·lacions a les fletxes i a les flames respectivament.
Pensar en ella, un dolor que adora, és l’única cosa que l’alleuja.
Hipèrbaton: «sereu fletxes i flames soberanes». Correlació amb els v. 1 i 5.