«Los clavells que moriran»

 ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
A una hermosura
Los clavells que moriran
d’enveja de vostres roses
seran flors menos hermoses,
4
flors més ditxoses seran.
■
        Glosa
S’adorna de nous colors
esta nova primavera
al moviment d’una esfera
8
que junta esteles i flors,
■
   quan, entre clavells, los cors
lo tribut augmentaran,
i sa ditxa trobaran
12
en la flama més activa
ab los cors que amor aviva
los clavells que moriran.
■
Les flors cedeixen, més belles,
■
16
a les roses vencedores
i, a vista de dos aurores,
■
d’un alba són meravelles.
   Los cors subjectats ab elles
■
20
abelles són, mariposes
que en centelles generoses
feliçment s’abrasaran
■
quan los clavells reviuran
24
d’enveja de vostres roses.
Com vostra vista gentil
muda los temps i los cors,
augmenta al juny los ardors
28
ab les pompes de l’abril,
   Amor, que segueix, humil,
les victòries generoses,
per fletxes arma les roses
■
32
de la major bisarria,
i les fletxes que tenia
■
seran flors menos hermoses.
De l’arc de vostra bellesa
36
se troba l’Amor vençut:
ni ab les ales ha pogut
acreditar sa fermesa.
■
   Flors i cors en esta empresa
40
ab grave temor estan;
mes quan los cors trobaran,
ab lo turment, la bonança,
les flors de l’alta esperança
44
flors més ditxoses seran.
■

Resum

Poema galant a la bellesa d’una dama que, a imatge de les més belles flors, les roses, supera tota la resta. Al final hi sucumbeix Amor.

Mètrica

Quarteta heptasil·làbica (7a 7b 7b 7a) + quatre dècimes amb retronxa.

Testimonis

B4 f. 139v-140; R p. 429-430.

Rúbriques

B4: A una Hermosura
R: [sense rúbrica]

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R (coincident amb B4). Al ms. B4 hi ha una inversió entre les dècimes segona i tercera.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Els clavells són menys bells que les vostres roses però seran més feliços per haver-les conegut (i envejat) que no si no ho haguessin fet, encara que el comporti la mort.
  • Gràcies a la bellesa de la dama, la primavera brillarà amb més vigor. Aquesta dècima ve a desenvolupar el sentit global de l’endreça inicial (v. 1-4). | esfera: al·lusió a la dama bella.
  • subjecte del v. 11: «los clavells que moriran trobaran sa ditxa...».
  • Les flors: els clavells.
  • dos aurores: metàfora pels ulls de la dama.
  • elles: les roses (v. 16).
  • Els cors són abelles perquè són atrets per les flors, com també són com les papallones nocturnes atretes per la llum (centelles) en què es cremen (com els cors enamorats de la dama).
  • Les roses són les noves fletxes de Cupido.
  • que tenia Cupido fins aleshores, amb què feia enamorar d’altres dames.
  • Amor mateix, Cupido, ha sucumbit a la bellesa de la dama i n’és presoner (sense poder-ne escapar volant).
  • S’hi expressa l’aspiració a la correspondència amorosa (bonança, al costat de l’inevitable turment); d’aquí l’al·lusió a les flors de l’esperança.