«Lo foc i lo foc alternen»

   
Altra lletra al mateix [Lletra a santa Eulàlia de Mèrida]
Lo foc i lo foc alternen
la dolçura i lo rigor,
si donen flames i flames
4
ja la vida, ja la mort.
    
   No resisteix salamandra
a tant incendi amorós;
ardors renoven lo Fènix
8
que visqué sempre d’ardors.
    
   Parla sensibles afectes
en dolces llengües lo foc,
quan ab sospirs amorosos
12
respon en ecos lo cor.
    
   Parteix Eulària la flama
en una i altra regió:
té los ardors en la terra,
16
en lo Cel los esplendors.
    
    Si triümfa en Eulària
la flama,                                                ama;
la flama és flama d’amor,                    mor;
20
en qui ama, amor és flama
de què viu i de què mor.

Resum

Una de les tortures en el martiri d’Eulàlia de Mèrida va ser el foc. El poema al·ludeix a aquesta circumstància i hi posa en paral·lel el foc espiritual de la santa. Ambdós col·laboren en la purificació, renovació i perpetuació d’Eulàlia.

Mètrica

Villancet: 4 cobles (romanç) + ‘estribillo’ (quinteta: 7- 2a amb eco 7b amb eco 7a 7b).

Testimonis

R p. 391.

Rúbriques

R: Altra lletra al mateix [a santa Eulàlia de Mèrida]

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • si: ja que.
  • La vida (del més enllà) i la mort (terrenal).
  • salamandra: animal fabulós que vivia al foc sense cremar-se.
  • Com l’au Fènix, Eulàlia mor i renova amb el foc.