«La divina sagala de gràcies»

 ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Altra lletra al mateix [A la Assumpció de la Mare de Déu]
La divina sagala de gràcies
■
que els àngels eleven a esfera feliç,
■
quan il·lustra los cels i la terra
4
és dia del dia i candor de la nit.
■
Per los raigs de sa vista apacible
■
l’agost se corona de nous jassemins
■
i, en l’aurora cenyida de roses,
8
les roses alcancen més bell carmesí.
■
Ja la lluna, en sos peus més ufana,
■
menysprea mudances del món infeliç
■
quan lo sol, de candor inefable,
12
és joia divina que adorna son pit.
Tot lo cel, admirat, per corona
■
les flors li tributa d’alegre jardí
■
que, en los raigs de sos ulls, il·lustrades,
■
16
ja brillen esteles, si foren safirs.
■
I nosaltres, divina Princesa,
indigne trofeo, los cors oferim,
■
que és blasó de Domingo més noble
■
20
per Mare i per Reina, l’amar i servir.
■

Resum

Lloança a la Mare de Déu composta amb motiu de la celebració de la festa de l’Assumpció de Maria (15 d’agost), probablement en el marc d‘una celebració duta a terme dins comunitat de frares dominics. Aquesta composició reprodueix el mateix patró estròfic que «Amaranta, la nimfa més bella», una composició escrita per a ser cantada al to de la Marizápalos, i hi comparteix el cinquè vers. la qual cosa fa pensar que devia ser escrita per a ser cantada amb aquesta melodia. A més, les dues composicions presenten una estructura paral·lela, de descripció estereotipada i hiperbòlica de la bellesa i les virtuts d’una figura femenina, Amarante, en aquell cas, i la Mare de Déu, aquí.

La rúbrica del poema denota, d’una banda, que es tracta d’una cançó (lletra) i que està dedicada al mateix tema que la composició anterior, «Veniu del líbano de la puresa» la qual era referida a l’Assumpció de la Mare de Déu.

Mètrica

Cançó (5 quartetes amb rima assonant [i] al segon vers. 9A, 11B, 9C, 11B, 9D, 11B, 9E, 11B, etc).

Testimonis

R p. 378-379

Rúbriques

R: Altra lletra al mateix

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en l’únic testimoni existent, el ms. R, del qual corregim l’error manifest del vers 2, on transcriu alsphera.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 103-104).

Referències bibliogràfiques

Miró (1995: I, 88) indica que aquesta composició és una «lletra cantada al to de la Marisapalos».

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • sagala: noia. Es refereix a la Verge Maria.
  • a esfera feliç: en el món antic, existia la creença el que el cel es subdividia en diferents esferes i que les ànimes dels homes, en morir, hi accedien. En el cas de Maria, cal recordar que el seu ascens fou tan en cos com en ànima.
  • Hiperbaton: literalment, «Quan, la divina sagala de gràcies (que els àngels eleven a esfera feliç) il·lustra los cels i la terra, és dia del dia i candor de la nit». | il·lustra: il·lumina. Maria és presentada com la llum del dia i de la nit.
  • L’autor utilitza aquest mateix vers per a l’inici de la segona estrofa de «Amaranta, la nimfa més bella», una composició escrita per a ser cantada al to de la Marizápalos. | Per: per causa de, mercès a | sa: de la verge.
  • l’agost: la festivitat de l’Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu se celebra el 15 d’agost.
  • més bell carmesí: la mirada de la Verge no només fa florir els gessamins, sinó també fa més vermelles les roses.
  • en sos peus: els astres es presenten als peus de la Verge, mostrant el seu poder sobre el món.
  • mudances: en la mentalitat barroca, el món terrenal és un escenari efímer, en canvi constant i en el qual impera la infelicitat.
  • tot lo cel: de nou, els elements reverencien Maria.
  • Hipèrbaton: literalment, «Tot lo cel, admirat, li tributa, per corona, les flors d’alegre jardí».
  • il·lustrades: il·luminades.
  • ja brillen esteles, si foren safirs: els ulls de Maria són comparats a estrelles que brillen com safirs, que són pedres precioses de color blau.
  • Hipèrbaton: literalment, «I nosaltres, divina Princesa, [us] oferim [els nostres] cors, [que són] indigne trofeo».
  • blasó: ‘Senyal o figura usats en els escuts, banderes i segells’ (DCVB) | Domingo més noble: fa referència a Sant Domènec de Guzman, fundador de l’Orde de Predicadors, coneguts popularment com a Dominics o Dominicans, orde del qual formava part Fontanella.
  • Hipèrbaton: literalment, «Amar (per Mare) i servir (per Reina) [a Maria] és [el] blasó de Domingo més noble».