«Est índice volant, fletxa lleugera»

     
[A dos rellotges]
Est índice volant, fletxa lleugera
dels arcs que junta un esperit sens vida,
a ta vida senyala divertida
4
en lo principi i fi de la carrera;
   esta de leve pols fràgil esfera
que la caiguda alterna, repetida
sens repòs, a repòs vui te convida
8
sagrat col·liri de mortal ceguera.
   Mentres l’Edat a nostra edat devora
l’esperit arrogant (pols elevada)
víbora i fènix és, hora de l’hora.
12
   Repeteix, ab sospirs, veu llastimada:
Oh, Mort, de tantes vides vencedora!
Oh, Vida, en tantes morts escarmentada!

Resum

Aquest poema apareix als manuscrits copiat a continuació del sonet «Esta que veus figura rigorosa», sense solució de continuïtat o separat amb una simple línia en blanc en els manuscrits. El títol atribuït pels manuscrits al conjunt dels dos sonets (A una calavera i rellotge de pols) és confusionari; en realitat, aquest sonet està dedicat tant als rellotges de sol (versos 1-4) com als de sorra (versos 5-8) –a l’època, generalment anomenats ‘rellotges de pols’ (DCVB, s.v. rellotge). Els rellotges marquen el pas del temps, el principi i l’acabament de la vida de cadascú, i ara assenyalen el repòs definitiu (v. 7). L’arribada d’aquest moment transcendental ens pot fer reflexionar sobre les culpes de la nostra existència terrenal, marcada per la ignorància o la ceguesa (v. 8). Mentre vivim, som botxins de nosaltres mateixos, però alhora som capaços de guanyar la vida eterna.

Mètrica

Sonet ABBA ABBA CDC DCD.

Testimonis

B4 f. 115; C p. 139-140; R p. 147-148.

Rúbriques

B4: Altre
C R: [sense rúbrica]

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en R, però corregim l’error evident del vers 2.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 9-10); Alegret (2009: 230).

Referències bibliogràfiques

Alegret (2009: 208).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • un B4 C] en R
  • llastimada B4 R] lastimada C
  • índice: broca. «En los reloxes es aquel estilo que dando vuelta al círculo señala las horas. Y también suelen llamar assí el que causa la sombra y señala las horas en los reloxes de sol» (Aut.).
  • dels arcs que junta: de les dues semicircumferències que, unides, dibuixen el contorn del rellotge de sol | esperit sens vida: el Temps (?).
  • divertida: distreta, apartada dels pensaments principals (qualifica la vida).
  • La memòria de la mort actua com un remei (sagrat col·liri) respecte de la despreocupació (mortal ceguera) pel que fa a la seva salvació.
  • Edat: l’era del món en què vivim.
  • pols elevada: el cos humà és pols, elevada al grau de consciència per l’ànima.
  • víbora i fènix: mort i resurrecció. El destí de l’home és morir i ressuscitar a la vida eterna. | hora de l’hora: al·lusió a la capacitat de transformar l’hora de la mort en l’inici d’una nova vida.
  • Repeteix: forma de l’imperatiu.