«Era caçador, Gileta»

     
En ocasió que Gilet havia de ballar ab sa dama, anomenada Guilla, i fou precisat anar-se’n a Canet i deixar tan gustosa ventura, feu Fontano esta lletra
Era caçador, Gileta,
pescador me volen fer,
mes l’Amor no té filat,
4
arc, fletxes i flama té.
Volguí caçar una fera,
amable sempre i cruel,
perquè, ab lo cor d’una tigre,
8
junta d’un àngel la veu;
   però no mostra estelada
la bella nevada pell,
porta en los ulls les esteles,
12
i en la cara tot lo Cel.
   No tiny en sang la boqueta,
sinó en encesos clavells;
que mata d’amor, si mata,
16
com té de perles les dents.
   A marítimes empreses
guarde sos filats Canet,
que sols aspiro a la glòria
20
de prendre la que m’ha pres.

Resum

Gilet persegueix els amors d’una dama anomenada Guilla, per això es compara a si mateix amb un caçador i a ella amb una fera. Al mateix temps Gileta, vol convertir Gilet en pescador. Recordem el nom que s’amaga sota el criptònim de Gileta: Maria Teresa Ham, d’aquí provenen els jocs de paraules amb la pesca i el mar. S’ha de relacionar amb el relat del poema «Pescador que viu de l’Ham».

Mètrica

Romanç.

Testimonis

L4 p. 874-875; R p. 476.

Rúbriques

L4: En una ocasió que un Gallan que tenia de ballar ab sa Dama, ques’ deya Guilla fou obligat, a, anarsen a Canet, per quefers precisos, y perdrer per exa causa tant gustosa ventura, feu Fontano esta lletra
R: En ocasio, que Gilet havia de ballar ab sa dama anomenada Guilla, y fou presisat anarsen á Canet y deixar tant gustosa ventura, feu Fontano esta lletra

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors evidents dels versos 13 i 20.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • filat R] filats L4
  • flama R] flamas L4
  • cara R] carta L4
  • tiny] tin R, tinch L4
  • sos R] los L4
  • m’ L4] ni R
  • caçador / pescador: aquests dos oficis representen una antítesi per Gilet, ja que es relaciona cadascun d’ells amb una dama destinatària del seu amor. Caçador és una correlació amb la dama Guilla, representada també com la fera (v. 5) i la tigre (v. 7); en canvi, pescador és una correlació amb la dama Ham (Gileta), representada també pel filat (v. 3), les marítimes empreses (v. 17), filats (v. 18) i Canet (v. 18).
  • El déu Amor té com a atribut l’arc i provoca la flama als cors dels qui encerta amb les fletxes. | filat: xarxa de pesca.
  • fera: metàfora de la dama Guilla que es menciona a la rúbrica.
  • tigre: es refereix a la dama Guilla. En l’Eneida de Virgil, en el Canzoniere de Petrarca i en les Rime de Bembo trobem també la imatge de la dama comparada amb una fera i fins i tot amb un tigre. Aquesta imatge arriba a Garcilaso i es converteix en habitual en la poesia castellana àuria; com que en italià és un substantiu femení, s’incorpora també amb aquesta marca de gènere.
  • la dama Guilla malgrat ser una fera i tenir el cor d’una tigressa, no té la pell estelada, és a dir, amb les taques i ratlles pròpies d’un tigre, sinó que té la pell blanca com la neu (bella nevada pell).
  • esteles: les esteles que els tigres porten a la pell, la dama Guilla les porta als ulls que es comparen amb estrelles.
  • Si els seus ulls són esteles, una porció del Cel, la seva cara representa el Cel en la seva totalitat.
  • Igual que la tigressa té la boca vermella, però no per la sang, ja que si mata és d’amor. | encesos clavells: pel color vermell, la boca de la dama Guilla.
  • com: per tal com. | perles: pel color blanc, les dents de la dama Guilla.
  • A Gilet no li interessen els filats amorosos preparats per la dama Ham (Gileta), ja que la dama Guilla és qui l’ha pres ara (cf. «Pescador que viu de l’Ham», v. 16 i 32: «que no pren per no ser pres»), i demana a la dama Ham que els guardi per pescar (a marítimes empreses). | guarde: guardi. | Canet: possiblement el lloc d’origen de Gileta.