«Entre lo Cel i la Terra»

     
Altre per lo mateix, ja nuvi
Entre lo Cel i la Terra,
en portentós desafiu,
Amor contra Amor pelea,
4
lo terrestre i lo diví.
   Amor, amant de tenebres
perquè de la nit és fill,
ab los cometes per fletxes
8
augmenta horrors a la nit.
   I l’altre, en càndido núvol,
per un iris cristal·lí
porta la mort i la vida
12
als superbs i als humils.
   Amor de l’Amor triümfa
i els ditxosos esperits,
per tan divina victòria,
16
són vencedors i captius.
          Batalla amable,
          combat feliç,
on Amor és vencedor
20
i altre Amor és fugitiu.

Resum

Segon epitalami dedicat al galant Alba. Descriu la lluita entre els dos Amors antagònics: el celestial i el terrenal o, en termes platònics, l’eros ouranios i l’eros pandemos. Segons Plató (sobre les dues espècies d’amor a Fedre, veg. Serés 1996), el primer transcendeix la simple bellesa sensible de l’ésser estimat per atènyer allò que amaga d’etern, mentre el segon es limita a l’amor sensible. En aquest poema l’Amor celeste, fill de la Venus Urània (deessa de l’amor conjugal), venç l’Amor terrenal, fill de la Venus Pandèmona (deessa de l’amor lliure). Fontanella, seguint la preceptiva epitalàmica que inclou el bons auguris (els més freqüents eren a propòsit de la descendència i la prosperitat econòmica), desitja als nuvis un amor etern.

Mètrica

Romanç + tetrasíl·labs (v. 17-18).

Testimonis

B1 f. 45-45v; R p. 423.

Rúbriques

B1: Altre al mateix ja nubi
R: Altre per lo mateix ja Nuvi

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del v. 7.

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • cometes B1] comites R
  • és R] om. B1
  • desafiu: desafiament. Notem que, hiperbòlicament, la pugna té una dimensió còsmica.
  • Desenvolupament de l’Amor terrestre apuntat a la primera estrofa. Cupido, amant de tenebres, sempre visitava la seva esposa Psique en la foscor de la nit, sense deixar-se veure (veg. Apuleu, L’ase d’or, llibre V). | cometes: cossos celestes del sistema solar acompanyats d’una llarga cua nebulosa; s’identifiquen per la seva forma amb un dels atributs de Cupido, les fletxes.
  • càndido: molt blanc. Sovint es representa Amor sobre un núvol. L’estrofa remet a l’Amor celestial o diví anunciat al v. 4. | iris cristal·lí: arc de Sant Martí, que esdevé l’arc de Cupido amb el que dispara fletxes a tothom (als superbs i als humils). El lligam amb l’arc Iris és present a d’altres poemes fontanellans: «No és tan clar, tan apacible / com l’Iris del cel d’Amor? /Amor l’estima per arc /que fletxa ditxosos cors», v. 9-12 de «Qui ha vist una blanca rosa?»; o bé, «Si no de plata brunyida, / de marfil ters és son front, / iris que, en cel tan diví, / arc és de l'amor fogós», v. 37-40 de «Si del rigor lo poder»; també a «Passà lo turment, Gileta, / i la tormenta passà: / és arc de l'Amor sens fletxa, / iris de serena pau», v. 1-4 de «Passà lo turment, Gileta, / i la tormenta passà».
  • ditxosos esperits: les ànimes dels dos amants, dels nuvis.
  • vencedors i captius: els amants són vencedors perquè ha guanyat l’amor etern, però també captius perquè l’estimació els lliga recíprocament.
  • És el mateix refrany dels v. 21-22 de «Admira nostra campanya», tercer epitalami al galant Alba. Allà la batalla és entre els dos amants (el clàssic pugna amoris) en lloc dels Cupidos.
  • A El banquet de Plató, Pausànias feia referència a com s’escapa i fuig aquest tipus d’amor: «Alhora, és pervers l’amant vulgar, aquell que estima més el cos que l’ànima, car a més ni tan sols és constant, ja que tampoc no és constant allò que estima: així que es marceix, en efecte, la flor del cos que estimava, “desapareix volant”, després d’infringir moltes paraules i promeses» (El banquet, 183 e; trad. Joan Leita).