«En vostra amable bellesa»

       
Lletra en què se celebra l’amable bellesa d’una dama que, per indiferent, junta lo foc de l’amor ab lo gel
En vostre amable bellesa
se junta, se competeix
neu amorosa, lo lliri,
4
flama fragant, lo clavell.
   Així, en los dos, un amor
ostenta nou Mongibel:
conserva en mon cor la flama,
8
guarda en lo vostre la neu.
   Quan s’equivoca un efecte
d’estos contraris extrems,
si vos gelen los incendis
12
a mi m’abrasa lo gel.
   Alpes elevats cedesquen,
com al gran cartaginès,
a l’ardor de la fermesa
16
o a la porfia del temps.
                Ai, bella! Ai, dolça!
                Ai, amable!
        Mes, ai ingrata, ai cruel!,
20
        si vostra indiferència
                paga, mes no apaga,
                lo foc ab lo gel,
        l’ardor i la inclemència,
24
        tanta flama ab tanta neu.

Resum

A través de la contraposició de la flama i el fred, anunciats ja en el roig i el blanc de la bellesa de la dama, la veu poètica expressa la relació sentimental amb la dama que li és esquiva o li mostra indiferència.

Mètrica

Romanç (1-16) + octava (5- 3- 6a 6b 5- 5a 6b 7a).

Testimonis

Be p. 25-26; L4 p. 219-220; R p. 329.

Rúbriques

Be: XXIII
L4: 61
R: Lletra en que se celebra la amable bellesa de una Dama que per indiferent junta lo foch del Amor ab lo Gel

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del v. 10.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • guarda L4 R] guarde Be
  • efecte R] affecte Be L4
  • extrems Be L4 (estrems)] extems R; d’estos L4 R] de dos Be
  • fermesa R] finesa Be, firmeza L4
  • refosa de Be: Vostra indiferencia apaga / lo foch ab gel / Mes no apaga / lo ardor ab la inclemencia / tanta flamma ab tanta neu.
  • amable: en el sentit de digna d’estimació, objecte de l’amor (el mateix sentit al v. 18).
  • Coincideixen i simultàniament rivalitzen el blanc i el roig de la pell.
  • Així: de la mateixa manera. | los dos: la veu poètica i la dama destinatària del poema.
  • Mongibel: l’Etna caracteritza aquest amor perquè consta de les dues realitats del volcà sicilià: la flama i la neu (del cim).
  • s’equivoca: es trastoca, s’inverteix.
  • L’esquivesa o indiferència de la dama és equiparada a un obstacle imponent (i fred) com els Alps (cf. «Llàgrimes tristes, llàgrimes confuses», v. 185 ss.). | cedesquen: cedeixen.
  • Aníbal, que, a la Segona Guerra Púnica, va travessar els Alps, des de la Gàl·lia cap a la plana padana, l’octubre de 218 aC; l’episodi va costar la vida per fam i fred a milers de soldats cartaginesos.
  • porfia: porfídia, obstinació.
  • La paga del foc (o passió) d’ell és el gel (o indiferència) d’ella, si bé no el fa minvar (no apaga). El mateix esquema s’aplica als dos versos següents.