Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«En vostra amable bellesa»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Lletra en què se celebra l’amable bellesa d’una dama que, per indiferent, junta lo foc de l’amor ab lo gel
En vostre amable bellesa
■
se junta, se competeix
neu amorosa, lo lliri,
4
flama fragant, lo clavell.
■
Així, en los dos, un amor
■
ostenta nou Mongibel:
■
conserva en mon cor la flama,
8
guarda en lo vostre la neu.
■
Quan s’equivoca un efecte
■
■
d’estos contraris extrems,
■
si vos gelen los incendis
12
a mi m’abrasa lo gel.
Alpes elevats cedesquen,
■
com al gran cartaginès,
■
a l’ardor de la fermesa
■
16
o a la porfia del temps.
■
Ai, bella! Ai, dolça!
Ai, amable!
Mes, ai ingrata, ai cruel!,
20
si vostra indiferència
paga, mes no apaga,
lo foc ab lo gel,
■
l’ardor i la inclemència,
24
tanta flama ab tanta neu.
■
Resum
A través de la contraposició de la flama i el fred, anunciats ja en el roig i el blanc de la bellesa de la dama, la veu poètica expressa la relació sentimental amb la dama que li és esquiva o li mostra indiferència.
Mètrica
Romanç (1-16) + octava (5- 3- 6a 6b 5- 5a 6b 7a).
Testimonis
Be
p. 25-26;
L4
p. 219-220;
R
p. 329.
Rúbriques
Be
: XXIII
L4
: 61
R
: Lletra en que se celebra la amable bellesa de una Dama que per indiferent junta lo foch del Amor ab lo Gel
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
R
. Corregim l’error evident del v. 10.
Edicions anteriors
Miró (1995: I, 298-299)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
guarda L4 R] guarde Be
efecte R] affecte Be L4
extrems Be L4 (estrems)] extems R; d’estos L4 R] de dos Be
fermesa R] finesa Be, firmeza L4
refosa de Be: Vostra indiferencia apaga / lo foch ab gel / Mes no apaga / lo ardor ab la inclemencia / tanta flamma ab tanta neu.
amable
: en el sentit de digna d’estimació, objecte de l’amor (el mateix sentit al v. 18).
Coincideixen i simultàniament rivalitzen el blanc i el roig de la pell.
Així
: de la mateixa manera. |
los dos
: la veu poètica i la dama destinatària del poema.
Mongibel
: l’Etna caracteritza aquest amor perquè consta de les dues realitats del volcà sicilià: la flama i la neu (del cim).
s’equivoca
: es trastoca, s’inverteix.
L’esquivesa o indiferència de la dama és equiparada a un obstacle imponent (i fred) com els Alps (cf. «
Llàgrimes tristes, llàgrimes confuses
», v. 185 ss.). |
cedesquen
: cedeixen.
Aníbal, que, a la Segona Guerra Púnica, va travessar els Alps, des de la Gàl·lia cap a la plana padana, l’octubre de 218 aC; l’episodi va costar la vida per fam i fred a milers de soldats cartaginesos.
porfia
: porfídia, obstinació.
La paga del
foc
(o passió) d’ell és el
gel
(o indiferència) d’ella, si bé no el fa minvar (
no apaga
). El mateix esquema s’aplica als dos versos següents.