«Sens vostra llum, Gileta vencedora»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Se lamenta ausent de l’adorada Gileta
Sens vostra llum, Gileta vencedora,
mortal horror suspèn ma fantasia;
tot serà nit sens vós, que sou lo dia;
4
o tot dia per vós, que sou l’aurora.
   Aquell ardor que les esferes dora
junta en mon cor pesar ab alegria:
pesar d’ausent de vostra gallardia;
■
8
alegria d’amant com vos adora.
■
   I l’esperit (oh bella!, oh rigorosa,
insensible i bellíssima homicida!),
hereter de sa pena, no reposa:
12
   mor i viu ab finesa repetida.
Mes, si perd una vida dolorosa,
vós li podeu donar ditxosa vida.
■

Resum

Expressat mitjançant la teoria mèdica dels esperits, Gilet manifesta el seu turment per l’absència de Gileta.

Mètrica

Sonet ABBA ABBA CDC DCD.

Testimonis

B4 f. 148; Be p. 5-6; L4 p. 223; R p. 441-442.

Rúbriques

B4: Gilet se llamenta ausent dela adorada Gileta
Be: A Gileta
L4: Altras Giletas en sonetos L
R: Se lamenta ausent dela adorada Gileta. Soneto

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • horror B4 L4 R] terror Be
  • o B4 L4 R] y Be
  • ardor Be L4 R] ardors B4
  • sa B4 R] la Be L4
  • mor B4 L4 R] mort Be
  • entre ausent i de, pena ratllat B4.
  • fantasia: s’al·ludeix aquí al complex dels cinc òrgans interns (sentit comú, estimativa, imaginativa, fantasia, memòria) de l’ànima sensible, que codifiquen en forma d’imatge o fantasma les percepcions sensorials dels cinc sentits externs (vista, oïda...), per tal que aquelles percepcions nascudes de la matèria puguin ser assimilades per l’ànima racional immaterial (intel·lecte i raó). Sense la llum que projecta Gileta, el complex de decodificació interna de la percepció sensorial externa està bloquejat, suspès, i la capacitat de coneixement anul·lada (veg. també «Oh dures fletxes, de mon fat rompudes», notes als v. 165, 206 i 218).
  • per vós: gràcies a vós.
  • ardor: al·ludeix potser al pneuma astral (o esperit, en altres terminologies; cf. v. 9). Aquest pneuma o esperit és el fluïd o matèria subtil en què es produeixen les operacions de codificació sensorial (o creació d’imatges/fantasmes) en els cinc sentits interns (cf. nota v. 2). Se suposava que el cosmos sencer (en la part supralunar) estava constituït també per aquesta mateixa substància. Per això el poeta identifica l’ardor de les esferes, els planetes, amb el que té al cor (v. 6), on les bases fisiològiques de la teoria del coneixement de l’època situaven una de les fases de dipòsit i purificació de l’esperit o pneuma. L’esperit procedeix de la sang, la qual bull al fetge i en aquest procés se’n desprèn una primera subtilització o refinament en forma de vapor anomenat esperit natural el qual es desplaça a tot l’organisme a través de la circulació; en el cor o en el cap (segons diverses versions) es produeix un segon estadi de refinament per obtenir l’esperit vital, el qual transmet la vida arreu del cos; finalment, una porció entra al cervell, on es purifica encara més fins obtenir la forma més subtil o esperit animal, una entitat que s’emmagatzema part al cervell per a les facultats superiors (és l’única que és capaç de posar-se en «contacte» amb l’ànima immaterial) i part es distribueix a través dels nervis pels membres de la sensibilitat, òrgans de les sensacions, procurant també el moviment del cos.
  • com: per tal com.
  • hereter: hereu. L’esperit és hereu del pesar del cor que apareix en el v. 6.
  • El subjecte és esperit (v. 9).
  • ditxosa vida: la presència de Gileta pot donar vida a l’esperit.