«Llàgrimes tristes, llàgrimes confuses»

       
Llàgrimes de Fontano en la mort de Nise
Llàgrimes tristes, llàgrimes confuses!
Tristes, confuses sí, mes limitades,
desiguals a la causa dolorosa,
4
causa la més cruel que la Fortuna
      i la Parca homicida
fulmina, ab una mort, contra la vida.
Llàgrimes del dolor mal congelades,
8
llàgrimes de l’ardor mal derritides!
      Llàgrimes desditxades,
      mes no desgraciades,
que sacrifica l’infeliç Fontano
12
de Nise bella a la sagrada pira.
Ab números grossers, ab veu confusa,
cantarà, plorarà ma ronca musa.
Ah, deixe Febo la dorada lira
16
com d’Elís altre temps en la campanya
i, de xiprer cenyint nova corona,
de Pan anime la silvestre canya!
Anime vui ab tràgica harmonia
20
Melpòmene la flauta de Talia!
      Ah, torne altra vegada
als Camps Elíseos afligit Orfeo
per nimfa més feliç, més adorada,
24
      o altra vegada sia
de l’Estrimon suspensió piadosa
ab los afectes més que ab l’harmonia!
Ploren les selves, ploren les campanyes,
28
paren les aigües, corren les muntanyes,
resten de nou a son dolor vençudes,
vocals les penyes i les feres mudes!
O en lloc de les erídenes riberes,
32
los accents dolorosos de Fontano
penetren, ah!, penetren les esferes,
      puix sa Eurídice hermosa
en l’estelat Erídano reposa
36
on la càndida lira enamorada
resplendirà d’esteles adornada.
      En la campanya amena,
algun dia fecunda d’esperances,
40
       ja tòrrida, ja inculta,
teatro miserable de mudances
      on Llobregat sepulta
per escarment de l’altivesa vana
44
      molt nom en poca arena,
       jau una selva obscura,
horror de la ribera laletana,
si glòria de les nimfes algun dia
48
quan lo candor de Nise l’embellia.
Aquí, lúgubre pompa, l’espessura,
en piràmides verdes enllaçada,
deté mos passos i suspèn ma vista
52
(passos confusos, vista desditxada);
aquí d’amor la flama rigorosa
activa crema, desvaneix funesta,
la vida vegetant de la floresta
56
i de les plantes l’ànima frondosa;
      aquí sa queixa trista
      (trista però sonora)
canta lo cisne i filomena plora;
60
aquí Fontano, desditxat Fontano!,
centro de la tristesa miserable
de tanta funeral circumferència,
      casi difunt, envia
64
dolors sens queixa al fat inexorable,
queixa sens veu a estela sens clemència,
jau desmaiat i desmaiat adora
lo desmai de sa càndida pastora.
68
Mut lo dolor, les llàstimes irrita
i, sense veu ni sentiment, incita
a comptar, a sentir ses desventures,
les mudes plantes i les penyes dures.
72
      Oh, desditxat Fontano!
      A llàstima provoques
      les plantes i les roques,
però la Parca no, que, més irada,
76
tes desditxes fomenta, repetides,
sorda quan la detens i quan la crides,
puix no vol, de cruel o d’obligada,
juntar dos morts o conservar dos vides.
80
        Oh, desditxat Fontano!
        Encara, doncs, respires?
Encara sobrevius a ta ventura
        quan ton llum, ta esperança
84
(esperança d’amor, llum d’hermosura)
t’ha deixat en l’abisme de tristesa?
Ets sensible? Ets amant? Oh, mal terrible!
Ets amant, oh Fontano!, no sensible,
88
perquè entre lo dolor i la firmesa
        (dubtosa competència
te suspèn en igual indiferència)
sens esperança esperes, sens llum mires,
92
sens vista plores i sens cor sospires.
        Oh, desditxat Fontano!
Viuràs, puix la Fortuna més severa
ta vida anima, al sentiment rendida,
96
        per vèncer ab la vida
        a qui a la mort espera
(vida que no recela ses mudances).
Viuràs, però ta pena dolorida
100
restarà dels amants en la memòria,
mortal horror de vives esperances,
vivent cadàver de difuntes glòries.
        Oh, desditxat Fontano!
104
Viuràs i no viuràs, perquè la Parca,
        sorda sempre a ta queixa,
ni et deixa viure ni morir te deixa,
        i, ab noves inclemències,
108
te lleva los sentits, no les potències,
te lleva lo discurs, no la memòria,
memòria de ta Nise mal·lograda;
i, perquè ton afecte l’eternise,
112
«Nise!», respon la selva llastimada,
i los ecos responen «Nise, Nise... ».
Al nom, Fontano, de la nimfa hermosa,
nom que l’anima, nom que l’atormenta,
116
ab alívio fingit de nou s’alienta,
i quan la veu queixosa a l’aire fia
«Ai, Nise!», repeteix. «Ai, Nise mia!
Què em deixes? Ah! Què em deixes?
120
I cediran los raigs de ta hermosura
a fatal occident, a nit obscura?
Ai, mon llum! Ai, ma vida generosa!
Deixes difunta, deixes tenebrosa
124
        l’esperança atrevida
i jo veuré sens llum? Viuré sens vida?
Què em deixes? Ah! Què em deixes?
En nit de penes, tempestat de queixes.
128
Penes animo, doncs, queixes conspiro,
que aspira mes no exhala ma firmesa
        efectes llastimosos
de la memòria de passada glòria
132
(passada glòria a penes alcançada),
memòria sempre trista, sempre amada.
Què em deixes? Ah! Què em deixes?
Moltes mes penes són, poques mes queixes,
136
i entre mortals contraris dolorosos
vertesc diluvis i volcans respiro,
la glòria estimo, adoro ta memòria,
ploro ta ausència i mon turment sospiro.
140
Mes, medint ab la causa la tristesa,
és poc lo que sospiro i lo que ploro,
infinit lo que estimo i lo que adoro.
Me deixes ja, mes no podràs deixar-me,
144
        que l’ànima afligida
te seguirà en la mort com en la vida;
te seguirà sobre l’octava esfera
que, per constant idea d’hermosura,
148
        tos resplandors admira,
quan ab ulls de zafir tos ulls venera,
quan ab flames de llum mes flames mira
        i vanament procura,
152
ab les esteles càndides, serenes,
imitar tes virtuts, comptar mes penes.
        Allí ma ronca lira,
de mes tristeses llagrimós trofeo,
156
brillarà venturosa ab la d’Orfeo
on la Virtut a ton valor presenta
de la bella Ariadna la corona,
i, quan en la suprema, excelsa zona
160
ets sol del Sol i sola en la bellesa,
mon cor del firmament serà firmesa.
Mes ja seguesc, amor, espera, espera,
ma vida, mon ardor, ànima mia,
164
Dolça, adorada Ni...» Nise diria,
però la fantasia, pertorbada
ab les fantasmes del dolor estranyes,
robant los sentiments, la causa deixa
168
i, creixent lo dolor, suspèn la queixa.
Oh! Los rius de sos ulls, eixint de mare,
los marges han romput de les pestanyes
        i, ab avinguda trista,
172
        la veu última aneguen
oberts als plors i closos a la vista,
        i ja los cels li neguen,
per a fer son estat més deplorable,
176
        les queixes llagrimoses,
        les llàgrimes queixoses,
comú consuelo de la sort mudable.
        I així, callant, publica
180
lo mortal accident que l’avassalla,
i com l’explica mal com més l’explica
lo demostra millor quan més lo calla.
        Oh, sentiment terrible,
184
que a força de sentir lo fa insensible!
Qual passatger confús en nit funesta
dels Alpes per la rígida eminència
de tempestats nimboses coronada,
188
més que los Alpes insensible resta,
de l’Aquari cedint a la inclemència
        que, ab urna congelada,
causant la mort li dóna sepultura;
192
o quan dels Alpes en deserta altura
(dels tresors naturals muralla avara
que equivoca per serres cristal·lines
la plata de la neu i de les mines)
196
atrevit foraster, immoble para,
ab l’esperança al sentiment rendida,
neutral ja de la mort, ja de la vida;
        així resta Fontano,
200
per les sentides queixes insensible,
als dolorosos moviments immoble.
Així, l’hivern obscurament horrible
que de les fonts vitals gela les venes,
204
en lloc de penyes lo sepulta en penes,
penes tan elevades, tan estranyes,
que en lo sentit comú formen muntanyes.
Formen muntanyes mòbils les arenes
208
de la Líbia deserta, inhabitable
        (tòrrida plaja immunda,
plena d’horror i de verins fecunda,
si no terrestre golf impenetrable
212
        que, ab ira turbulenta,
les ones mou d’arena procel·losa
ab què Escil·les de l’Àfrica fomenta),
i al caminant, que en la campanya instable
216
        més atrevit navega
en mar sepulta i en la terra anega.
Així, estèril i vasta, la memòria
de l’afligit Fontano, dolorosa,
220
ab mudança major, major tormenta,
les líbiques serpents al cor presenta,
i ja més procel·losa, més inculta,
ses veus anega i sos sentits sepulta.
224
        Oh, sentiment terrible,
que a força de sentir lo fa insensible!
Les muses i les nimfes llastimades
més de l’últim silenci de Fontano
228
que de les tristes llàgrimes primeres
baixen del Llobregat a les riberes
on, del xiprer més fúnebre, coronen
lo cadàver vivent que en algun dia
232
per cantar les empreses amoroses
de llorers coronaren i de roses.
        Deixa son bosc Silvano,
Pan lo desert i Fauno la muntanya
236
per sentir les desditxes repetides
que entre les penyes tristament ressonen
        i, en andes mal formades
(rames de sa esperança despullades
240
i de funestos escarments vestides),
tornen nostre pastor a sa cabanya
on ab penosa, rústica harmonia
los accidents el sentiment augmenten;
244
on ab èglogues fúnebres lamenten
les nimfes llastimades i les muses
llàgrimes tristes, llàgrimes confuses.

Resum

Poema del cicle a la mort de Nise, datable al 1648. En aquesta elegia fúnebre es produeix un desdoblament entre la veu poètica i la del seu alter ego, Fontano; el primer troba el segon en un bosc, planyent-se per la mort de Nise, la seva estimada. Fins al v. 117 és el jo poètic qui s’expressa i a partir d’aquí és Fontano qui parla, glosant la seva tristesa i l’enyorament per Nise. Aquesta glosa –que és un monòleg, perquè Nise, ja morta, no hi intervé– porta Fontano a imaginar que seguirà Nise més enllà de la mort, perquè ella pugui escoltar el seu cant. El lament hiperbòlic de Fontano queda interromput quan inicia un plor somort que dóna pas a un silenci encara més dramàtic. El jo poètic, a continuació (v. 164), equipara el dolor del seu personatge amb el patiment de qui ha de travessar els espais més inhòspits de la terra, com els cims dels Alps o els deserts de Líbia. Finalment, explica com les nimfes i les muses s’apiaden de Fontano i els déus bosquetans el porten de retorn a la seva cabanya de pastor.

Mètrica

Silva que combina decasíl·labs i hexasíl·labs amb versos amb rima consonant i versos blancs.

Testimonis

A f. 135v-141; B4 f. 100-104; B5 f. 214-219v; B12 f. 82-86; C p. 265-274; I2 f. 158-163; L4 p. 251-259; P p. 31-33; R p. 221-230; V2: f. 190-193v.

Rúbriques

A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2: Llagrimas de Fontano en la mort de Nise
P: Llagrimas de Fontano a la mort de Nise

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors evidents en els v. 15, 23, 50, 143, 192 i 243; també optem per lliçons divergents en els v. 6, 48, 64, 121 i 156.

Referències bibliogràfiques

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • limitadas A B4 B12 I2 R P V2] illimitadas B5, llastimadas C L4
  • i A B4 B5 B12 C I2 P R V2] ab L4
  • ab una mort A B5 B12 C I2 L4 P V2] de una mort R, de la mort B4; la vida B4 R] una vida A B5 B12 I2 L4 P V2, ma vida C
  • derritidas B4 B5 L4 P R] dirritidas A B12 C I2 V2
  • desditxades A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] desdichas P
  • desgraciades B4 L4 R V2] desagrehidas A B5 B12 C I2 P
  • a A B4 B5 C I2 P R V2] en L4
  • cantarà, plorarà A B4 B5 B12 C I2 P R V2] cantarà, y plorarà L4
  • Ah A B4 B5 C I2 L4 R V2] Ay B12, om. P; dorada A B5 B12 C I2 L4 P] adorada B4 R V2
  • Elís B4 B12 C I2 R V2] Elisa A, Eliseo B5, espai en blanc L4, Eli P; en A B4 B12 C I2 L4 P R V2] a B5
  • i de xiprer cenyint B4 C R] y cenyint de xiprer I2 V2, y cenyint de xiprers A B5 B12 L4 P
  • canya A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] companya P
  • Melpòmene A B4 B5 C I2 L4 V2] Melpemone R, Melpone P
  • Ah A B4 B5 C I2 L4 R V2] Ay B12, y P
  • Eliseos C I2 L4 R P V2] Elisios A B4 B5 B12
  • feliç A B4 B5 C I2 L4 P R V2] infeliç B12; adorada A B4 B5 B12 I2 L4 P V2] adornada C R
  • Estrimon A B4 B5 B12 I2 L4 P R] Esterimon C V2
  • paren A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] ploren C
  • los A B4 C I2 L4 P R V2] lo B5 B12
  • ah! A B4 C I2 L4 P R V2] ay! B5 B12
  • puix A B4 B5 C I2 L4 P R V2] pus B12
  • on A B4 B5 B12 C I2 P R V2] ahont L4
  • adornada B4 B5 B12 C I2 L4 P R V2] coronada A
  • ja inculta A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] per inculta P
  • on A B4 B5 B12 C I2 P R] ahont L4 V2
  • selva obscura A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] ribera escura P
  • horror A B4 B5 C I2 L4 P R V2] error B12; laletana B4 B5 C I2 L4 P R V2] cathalana A
  • l’embellia (=la embellia) A B5 L4 P V2] lo embellia B4 C I2 R
  • espessura B4 C I2 R V2] esperava A B5 P L4
  • piràmides A B4 B5 B12 C I2 L4 P V2] piramades R
  • ma A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] la P
  • sa B4 B12 C I2 R V2] se A B5 L4, la P
  • cisne A B4 B5 C I2 P R V2] cigne B12 L4
  • dolors sens queixa] dolors sens queixes B4 C I2 R V2] dolor sens queixa A B5 B12 L4 P; al fat B4 C I2 R V2] a fat L4, om. A B5 B12 P
  • a A B4 B5 C I2 L4 R V2] ó P
  • sa A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] la P
  • llàstimes A B4 B5 B12 C I2 P R V2] llagrimas L4
  • la A B4 B5 B12 C I2 P R V2] a la L4
  • puix A B4 B5 I2 P R] pus C B12 V2, pues L4
  • o A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] a P
  • esperança A B4 C I2 L4 P R V2] om. B5
  • viuràs B4 C I2 L4 P R V2] veuras A B5 B12; puix A B4 B5 I2 P R] pus B12 C V2, pues L4
  • al A B4 B5 B12 C I2 P R V2] ab L4
  • a qui a B4 C I2 R V2] al qui ab A B5 B12 L4 P
  • ses A B4 B5 B12 C I2 L4 P R] las V2
  • dolorida B4 B5 B12 C I2 L4 P R V2] dolorosa A
  • la memòria B4 C I2 R V2] las memorias A B5 B12 L4 P
  • horror A B4 B5 C L4 P R V2] error B12
  • no A B4 B5 B12 C I2 L4 P R] y V2
  • l’eternise] lo eternise A B4 B5 B12 C L4 I2 V2, la eternisa R
  • alienta B4 I2 L4 R] alenta A B5 B12 C P V2
  • ah A B4 C I2 P R V2] ay B5 B12 L4
  • a (...) a A B5 B12 L4 P V2] oh [...] oh B4 C I2 R; occident A B12 I2 L4 P R] accident B4 B5 C V2
  • veuré A B4 B5 B12 L4 R] viurer C I2 P V2; viuré A B4 B5 B12 L4 R] viurer C I2 P V2
  • ah A B4 C I2 P R V2] ay B5 L4
  • conspiro A B4 B5 C I2 P R V2] respiro L4
  • ah A B4 C I2 P R V2] ay B5 B12 L4
  • la B4 C R] ta A B5 B12 I2 L4 P V2
  • medint A B4 B5 B12 I2 L4 R V2] midint C P
  • Me A B4 B5 B12 C I2 L4 V2] Mes R, Quem P
  • mes A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] tas P
  • mes A B4 B5 B12 C I2 P R V2] tas L4
  • ma B4 C I2 R] la A B5 B12 L4 P V2
  • brillarà L4 P] brillava A B4 B5 B12 C I2 P R V2
  • on A B4 B5 B12 C I2 P R] ahont L4 V2
  • Ariadna B4 B5 C I2 L4 P R V2] Adriana A B12
  • sola A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] sol C
  • ja A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] jat P
  • Ni... Nise A B4 B5 B12 C I2 L4 P R] Nise V2
  • la causa B4 C I2 P R V2] las causas A B5 B12 L4
  • o A B4 B5 B12 C I2 P R V2] ja L4
  • marges A B4 B5 B12 C I2 R V2] margens L4 P
  • trista A B4 C I2 L4 P R V2] tristesa B5 B12
  • i A B4 B5 C I2 L4 R V2] om. A B12 P
  • comú A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] como C
  • com més A B4 B12 C I2 P R V2] quant mes B5 L4
  • quan B4 B5 B12 I2 L4 R V2] com A C P
  • nimboses A B4 B5 B12 I2 L4 R V2] nimbrosas C P
  • dels A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] del P; Alpes C I2 V2] Andes A B5 B12 L4 P, om. B4 R
  • tresors A B4 B5 B12 I2 P R V2] tesors C L4
  • immoble A B4 B5 B12 C I2 P R V2] immobil L4
  • neutral B4 B5 B12 C I2 L4 P R V2] natural A
  • obscurament A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] escurament P
  • les venes A B4 B12 L4 P R V2] la venas B5 I2, las vanas C
  • sentit A B4 C I2 L4 P R V2] sentiment B5 B12
  • turbulenta A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] fraudulenta P
  • així A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] aixis P
  • procelosa, més A B4 B5 B12 C I2 P R V2] procelosa y mes L4
  • ses A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] las P; anega A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] anegua C
  • insensible A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] sensible C
  • on A B4 B5 B12 C I2 P R] ahont L4 V2; del xiprer A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] dels xiprers P; fúnebre A B4 B5 B12 C I2 R V2] lobrego L4, funebres P
  • lo A B4 C I2 R V2] al B5 B12 L4 P; en A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] om. P
  • llorers A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] llorer P
  • Fauno A B5 B12 C I2 L4 P R V2] Faulo B4
  • ressonen A B4 B5 C I2 L4 P R V2] resoná B12
  • andas A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] ondes C
  • sa A B5 B12 C I2 L4 P R V2] la B4
  • on A B4 B5 B12 C I2 P R] ahont L4 V2
  • augmenten A B4 B5 B12 I2 L4 P V2] augmenta C R
  • on A B4 B5 B12 C I2 P R] ahont L4 V2; èglogues B4 C I2 R V2] elegias A B5 B12 L4 P; fúnebres B4 C I2 R V2] funerals A B5 B12 L4 P
  • la lliçó que, amb mínimes modificacions, reporten R i B4, dependents d’un mateix subarquetip, no fa sentit, mentre que la de la resta de testimonis, d’altres branques de l’esquema de transmissió, és perfectament adequada al context.
  • vers omès a L4.
  • Elís: l’espai és substituït per una línia de punts (.....) R.
  • text perdut abans de Pan B12.
  • text perdut abans de vuy B12.
  • text perdut abans de (...)mone i després de flauta B12.
  • ay ha estat esmenat i convertit en ah B5.
  • infeliz ha estat esmenat i convertit en feliz B5.
  • text perdut després de dolor I2.
  • en el lloc de laletana, a B12 llegim aletan(...). No es llegeix el final del mot.
  • text perdut després de ninfas B12.
  • text perdut després de de B12. Error evident de B4, C, I2 i R perquè el subjecte d’embellia és selva (v. 45).
  • text perdut després de lug(...) B12.
  • text perdut després de ver(...) B12.
  • text perdut després de flama I2.
  • text perdut abans de crema I2.
  • vers omès a A, B5, B12, L4 i P.
  • corregeix la l de Filomela per una n (Filomena) B5.
  • vers hipermètric a B4 C I2 R V2. Sembla evident que la lliçó original devia ser dolors sens queixa; B4 C I2 R V2 van partir d’un subarquetip que comet l’error d’afegir també la s a queixes, sense adonar-se que cometien hipermetria; l’altra branca (A B5 B12 L4 P) van intentar-ho resoldre fent singulars tots els plurals: dolor sens queixa.
  • text perdut després de detens I2.
  • Només es llegeix respira(...) B12.
  • vers omès A. | Text perdut B12.
  • text perdut B12.
  • text perdut abans de difuntas I2.
  • text perdut entre effecte i eternise B12. Si és l’afecte de Fontano qui ha d’eternitzar Nise, el pronom que substitueix a aquesta és la (només a R, però en forma de present) i, per tant rebutgem les lliçons que remeten a un pronom lo.
  • a I2, a la segona oh sembla com si el copista hagués copiat a i, just al damunt, o i que, en la revisió, s’hagués decidit per la a, ja que aquesta és la lletra que ha estat repassada. Rebutgem les lliçons de B4, C, I2 i R, perquè el sentit demana la preposició a.
  • text perdut després de tempestat I2.
  • text perdut després de queixas I2.
  • text perdut abans de lira I2.
  • text perdut abans de tristesas I2.
  • text perdut abans de (...)llava I2 | L’única forma que el passatge comprès entre els v. 154-161 sigui coherent des d’un punt de vista temporal és que el primer dels verbs del passatge, que es troba al vers 156, estigui en futur, com ho estan els verbs que el precedeixen (Te seguirà...) i el que clou el passatge (serà). És per això que, tot i que només raporten aquesta solució dos manuscrits tardans i que considerem habitualment poc fiables (L4 i P), ens veiem obligats a adoptar-la, en aquest vers, i editem brillarà en comptes del brillava que llegeix el ms. R.
  • Adriana ha estat esmenat per donar Ariadna B5.
  • (...)ra fer so(...)at més deplorable B12.
  • (...)qu(...)as llagrimo(...) B12.
  • text perdut després de quel per deteriorament del manuscrit I2.
  • text perdut després de mes per deteriorament del manuscrit I2; L4 correix y quant lo explica per y com lo explica | quant afegit damunt del segon com, que ha estat ratllat B5.
  • quant afegit després de ratllar el com que ocupava el seu lloc B5; text perdut després de ca(...) I2.
  • B4 i R no entenen la lliçó Alpes; R ho resol amb una línia contínua (_____ ) i B4 deixa l’espai en blanc.
  • text perdut abans de penyas I2.
  • text perdut per deteriorament del manuscrit abans de tan elevadas I2.
  • el copista escriu primer sentiments però ratlla -ments i ho canvia per -its, donant sentits A.
  • text perdut després de llagrimas I2.
  • una primera mà escriu ondas i una segona mà canvia la o per una a, donant andas I2.
  • text perdut abans de funestos B12.