Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Llàgrimes tristes, llàgrimes confuses»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Llàgrimes de Fontano en la mort de Nise
Llàgrimes tristes, llàgrimes confuses!
Tristes, confuses sí, mes limitades,
■
desiguals a la causa dolorosa,
4
causa la més cruel que la Fortuna
i la Parca homicida
■
fulmina, ab una mort, contra la vida.
■
■
■
Llàgrimes del dolor mal congelades,
8
llàgrimes de l’ardor mal derritides!
■
■
Llàgrimes desditxades,
■
mes no desgraciades,
■
■
■
que sacrifica l’infeliç Fontano
12
de Nise bella a la sagrada pira.
■
■
Ab números grossers, ab veu confusa,
■
cantarà, plorarà ma ronca musa.
■
Ah, deixe Febo la dorada lira
■
16
com d’Elís altre temps en la campanya
■
■
■
i, de xiprer cenyint nova corona,
■
■
de Pan anime la silvestre canya!
■
■
■
Anime vui ab tràgica harmonia
■
■
20
Melpòmene la flauta de Talia!
■
■
■
Ah, torne altra vegada
■
■
als Camps Elíseos afligit Orfeo
■
per nimfa més feliç, més adorada,
■
■
■
24
o altra vegada sia
de l’Estrimon suspensió piadosa
■
ab los afectes més que ab l’harmonia!
■
Ploren les selves, ploren les campanyes,
■
28
paren les aigües, corren les muntanyes,
■
resten de nou a son dolor vençudes,
■
■
vocals les penyes i les feres mudes!
■
O en lloc de les erídenes riberes,
■
32
los accents dolorosos de Fontano
■
penetren, ah!, penetren les esferes,
■
■
puix sa Eurídice hermosa
■
■
en l’estelat Erídano reposa
■
36
on la càndida lira enamorada
■
■
resplendirà d’esteles adornada.
■
En la campanya amena,
■
algun dia fecunda d’esperances,
■
40
ja tòrrida, ja inculta,
■
teatro miserable de mudances
on Llobregat sepulta
■
per escarment de l’altivesa vana
44
molt nom en poca arena,
jau una selva obscura,
■
horror de la ribera laletana,
■
■
■
si glòria de les nimfes algun dia
■
48
quan lo candor de Nise l’embellia.
■
■
■
Aquí, lúgubre pompa, l’espessura,
■
■
■
en piràmides verdes enllaçada,
■
■
■
deté mos passos i suspèn ma vista
■
52
(passos confusos, vista desditxada);
aquí d’amor la flama rigorosa
■
activa crema, desvaneix funesta,
■
la vida vegetant de la floresta
■
56
i de les plantes l’ànima frondosa;
■
aquí sa queixa trista
■
(trista però sonora)
canta lo cisne i filomena plora;
■
■
■
60
aquí Fontano, desditxat Fontano!,
centro de la tristesa miserable
de tanta funeral circumferència,
casi difunt, envia
64
dolors sens queixa al fat inexorable,
■
■
queixa sens veu a estela sens clemència,
■
■
jau desmaiat i desmaiat adora
lo desmai de sa càndida pastora.
■
■
68
Mut lo dolor, les llàstimes irrita
■
i, sense veu ni sentiment, incita
a comptar, a sentir ses desventures,
les mudes plantes i les penyes dures.
72
Oh, desditxat Fontano!
A llàstima provoques
les plantes i les roques,
però la Parca no, que, més irada,
■
■
76
tes desditxes fomenta, repetides,
sorda quan la detens i quan la crides,
■
puix no vol, de cruel o d’obligada,
■
juntar dos morts o conservar dos vides.
■
■
80
Oh, desditxat Fontano!
Encara, doncs, respires?
■
Encara sobrevius a ta ventura
■
quan ton llum, ta esperança
84
(esperança d’amor, llum d’hermosura)
■
t’ha deixat en l’abisme de tristesa?
Ets sensible? Ets amant? Oh, mal terrible!
Ets amant, oh Fontano!, no sensible,
■
88
perquè entre lo dolor i la firmesa
(dubtosa competència
te suspèn en igual indiferència)
sens esperança esperes, sens llum mires,
92
sens vista plores i sens cor sospires.
Oh, desditxat Fontano!
Viuràs, puix la Fortuna més severa
■
ta vida anima, al sentiment rendida,
■
96
per vèncer ab la vida
a qui a la mort espera
■
■
(vida que no recela ses mudances).
■
■
Viuràs, però ta pena dolorida
■
100
restarà dels amants en la memòria,
■
mortal horror de vives esperances,
■
vivent cadàver de difuntes glòries.
■
■
Oh, desditxat Fontano!
104
Viuràs i no viuràs, perquè la Parca,
■
sorda sempre a ta queixa,
ni et deixa viure ni morir te deixa,
i, ab noves inclemències,
108
te lleva los sentits, no les potències,
■
te lleva lo discurs, no la memòria,
■
memòria de ta Nise mal·lograda;
i, perquè ton afecte l’eternise,
■
■
■
112
«Nise!», respon la selva llastimada,
■
i los ecos responen «Nise, Nise... ».
Al nom, Fontano, de la nimfa hermosa,
■
nom que l’anima, nom que l’atormenta,
■
116
ab alívio fingit de nou s’alienta,
■
■
i quan la veu queixosa a l’aire fia
«Ai, Nise!», repeteix. «Ai, Nise mia!
Què em deixes? Ah! Què em deixes?
■
120
I cediran los raigs de ta hermosura
a fatal occident, a nit obscura?
■
■
Ai, mon llum! Ai, ma vida generosa!
Deixes difunta, deixes tenebrosa
124
l’esperança atrevida
i jo veuré sens llum? Viuré sens vida?
■
Què em deixes? Ah! Què em deixes?
■
En nit de penes, tempestat de queixes.
■
128
Penes animo, doncs, queixes conspiro,
■
■
que aspira mes no exhala ma firmesa
■
efectes llastimosos
de la memòria de passada glòria
132
(passada glòria a penes alcançada),
memòria sempre trista, sempre amada.
Què em deixes? Ah! Què em deixes?
■
Moltes mes penes són, poques mes queixes,
136
i entre mortals contraris dolorosos
vertesc diluvis i volcans respiro,
la glòria estimo, adoro ta memòria,
■
ploro ta ausència i mon turment sospiro.
140
Mes, medint ab la causa la tristesa,
■
és poc lo que sospiro i lo que ploro,
■
infinit lo que estimo i lo que adoro.
Me deixes ja, mes no podràs deixar-me,
■
144
que l’ànima afligida
te seguirà en la mort com en la vida;
te seguirà sobre l’octava esfera
que, per constant idea d’hermosura,
148
tos resplandors admira,
quan ab ulls de zafir tos ulls venera,
quan ab flames de llum mes flames mira
■
i vanament procura,
152
ab les esteles càndides, serenes,
imitar tes virtuts, comptar mes penes.
■
■
Allí ma ronca lira,
■
■
■
de mes tristeses llagrimós trofeo,
■
156
brillarà venturosa ab la d’Orfeo
■
■
on la Virtut a ton valor presenta
■
de la bella Ariadna la corona,
■
■
■
i, quan en la suprema, excelsa zona
160
ets sol del Sol i sola en la bellesa,
■
mon cor del firmament serà firmesa.
Mes ja seguesc, amor, espera, espera,
■
ma vida, mon ardor, ànima mia,
164
Dolça, adorada Ni...» Nise diria,
■
■
però la fantasia, pertorbada
ab les fantasmes del dolor estranyes,
robant los sentiments, la causa deixa
■
■
168
i, creixent lo dolor, suspèn la queixa.
Oh! Los rius de sos ulls, eixint de mare,
■
■
los marges han romput de les pestanyes
■
i, ab avinguda trista,
■
172
la veu última aneguen
oberts als plors i closos a la vista,
i ja los cels li neguen,
■
per a fer son estat més deplorable,
■
176
les queixes llagrimoses,
■
les llàgrimes queixoses,
comú consuelo de la sort mudable.
■
I així, callant, publica
■
180
lo mortal accident que l’avassalla,
■
i com l’explica mal com més l’explica
■
■
■
lo demostra millor quan més lo calla.
■
■
Oh, sentiment terrible,
184
que a força de sentir lo fa insensible!
Qual passatger confús en nit funesta
dels Alpes per la rígida eminència
de tempestats nimboses coronada,
■
188
més que los Alpes insensible resta,
de l’Aquari cedint a la inclemència
■
que, ab urna congelada,
causant la mort li dóna sepultura;
192
o quan dels Alpes en deserta altura
■
■
(dels tresors naturals muralla avara
■
que equivoca per serres cristal·lines
la plata de la neu i de les mines)
■
196
atrevit foraster, immoble para,
■
ab l’esperança al sentiment rendida,
neutral ja de la mort, ja de la vida;
■
■
així resta Fontano,
■
200
per les sentides queixes insensible,
■
als dolorosos moviments immoble.
■
Així, l’hivern obscurament horrible
■
que de les fonts vitals gela les venes,
■
204
en lloc de penyes lo sepulta en penes,
■
penes tan elevades, tan estranyes,
■
que en lo sentit comú formen muntanyes.
■
■
Formen muntanyes mòbils les arenes
208
de la Líbia deserta, inhabitable
(tòrrida plaja immunda,
plena d’horror i de verins fecunda,
■
si no terrestre golf impenetrable
■
212
que, ab ira turbulenta,
■
les ones mou d’arena procel·losa
■
ab què Escil·les de l’Àfrica fomenta),
■
i al caminant, que en la campanya instable
■
216
més atrevit navega
en mar sepulta i en la terra anega.
■
Així, estèril i vasta, la memòria
■
■
de l’afligit Fontano, dolorosa,
■
220
ab mudança major, major tormenta,
■
les líbiques serpents al cor presenta,
i ja més procel·losa, més inculta,
■
ses veus anega i sos sentits sepulta.
■
■
■
224
Oh, sentiment terrible,
que a força de sentir lo fa insensible!
■
■
Les muses i les nimfes llastimades
més de l’últim silenci de Fontano
228
que de les tristes llàgrimes primeres
■
baixen del Llobregat a les riberes
■
on, del xiprer més fúnebre, coronen
■
lo cadàver vivent que en algun dia
■
232
per cantar les empreses amoroses
de llorers coronaren i de roses.
■
■
Deixa son bosc Silvano,
Pan lo desert i Fauno la muntanya
■
■
236
per sentir les desditxes repetides
que entre les penyes tristament ressonen
■
i, en andes mal formades
■
■
■
(rames de sa esperança despullades
240
i de funestos escarments vestides),
■
tornen nostre pastor a sa cabanya
■
■
on ab penosa, rústica harmonia
■
los accidents el sentiment augmenten;
■
■
244
on ab èglogues fúnebres lamenten
■
les nimfes llastimades i les muses
llàgrimes tristes, llàgrimes confuses.
Resum
Poema del cicle a la mort de Nise, datable al 1648. En aquesta elegia fúnebre es produeix un desdoblament entre la veu poètica i la del seu
alter ego
, Fontano; el primer troba el segon en un bosc, planyent-se per la mort de Nise, la seva estimada. Fins al v. 117 és el jo poètic qui s’expressa i a partir d’aquí és Fontano qui parla, glosant la seva tristesa i l’enyorament per Nise. Aquesta glosa –que és un monòleg, perquè Nise, ja morta, no hi intervé– porta Fontano a imaginar que seguirà Nise més enllà de la mort, perquè ella pugui escoltar el seu cant. El lament hiperbòlic de Fontano queda interromput quan inicia un plor somort que dóna pas a un silenci encara més dramàtic. El jo poètic, a continuació (v. 164), equipara el dolor del seu personatge amb el patiment de qui ha de travessar els espais més inhòspits de la terra, com els cims dels Alps o els deserts de Líbia. Finalment, explica com les nimfes i les muses s’apiaden de Fontano i els déus bosquetans el porten de retorn a la seva cabanya de pastor.
Mètrica
Silva que combina decasíl·labs i hexasíl·labs amb versos amb rima consonant i versos blancs.
Testimonis
A
f. 135v-141;
B4
f. 100-104;
B5
f. 214-219v;
B12
f. 82-86;
C
p. 265-274;
I2
f. 158-163;
L4
p. 251-259;
P
p. 31-33;
R
p. 221-230;
V2
: f. 190-193v.
Rúbriques
A
B4
B5
B12
C
I2
L4
R
V2
: Llagrimas de Fontano en la mort de Nise
P
: Llagrimas de Fontano a la mort de Nise
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
R
. Corregim els errors evidents en els v. 15, 23, 50, 143, 192 i 243; també optem per lliçons divergents en els v. 6, 48, 64, 121 i 156.
Edicions anteriors
Miró (1995: I, 213-219)
;
Miró (1998: 64-67)
;
Valsalobre, Miralles & Rossich (2015: 120-133)
.
Referències bibliogràfiques
Miralles (2016)
,
Valsalobre (2008: 92)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
limitadas A B4 B12 I2 R P V2] illimitadas B5, llastimadas C L4
i A B4 B5 B12 C I2 P R V2] ab L4
ab una mort A B5 B12 C I2 L4 P V2] de una mort R, de la mort B4; la vida B4 R] una vida A B5 B12 I2 L4 P V2, ma vida C
derritidas B4 B5 L4 P R] dirritidas A B12 C I2 V2
desditxades A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] desdichas P
desgraciades B4 L4 R V2] desagrehidas A B5 B12 C I2 P
a A B4 B5 C I2 P R V2] en L4
cantarà, plorarà A B4 B5 B12 C I2 P R V2] cantarà, y plorarà L4
Ah A B4 B5 C I2 L4 R V2] Ay B12,
om.
P; dorada A B5 B12 C I2 L4 P] adorada B4 R V2
Elís B4 B12 C I2 R V2] Elisa A, Eliseo B5,
espai en blanc
L4, Eli P; en A B4 B12 C I2 L4 P R V2] a B5
i de xiprer cenyint B4 C R] y cenyint de xiprer I2 V2, y cenyint de xiprers A B5 B12 L4 P
canya A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] companya P
Melpòmene A B4 B5 C I2 L4 V2] Melpemone R, Melpone P
Ah A B4 B5 C I2 L4 R V2] Ay B12, y P
Eliseos C I2 L4 R P V2] Elisios A B4 B5 B12
feliç A B4 B5 C I2 L4 P R V2] infeliç B12; adorada A B4 B5 B12 I2 L4 P V2] adornada C R
Estrimon A B4 B5 B12 I2 L4 P R] Esterimon C V2
paren A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] ploren C
los A B4 C I2 L4 P R V2] lo B5 B12
ah! A B4 C I2 L4 P R V2] ay! B5 B12
puix A B4 B5 C I2 L4 P R V2] pus B12
on A B4 B5 B12 C I2 P R V2] ahont L4
adornada B4 B5 B12 C I2 L4 P R V2] coronada A
ja inculta A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] per inculta P
on A B4 B5 B12 C I2 P R] ahont L4 V2
selva obscura A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] ribera escura P
horror A B4 B5 C I2 L4 P R V2] error B12; laletana B4 B5 C I2 L4 P R V2] cathalana A
l’embellia (=la embellia) A B5 L4 P V2] lo embellia B4 C I2 R
espessura B4 C I2 R V2] esperava A B5 P L4
piràmides A B4 B5 B12 C I2 L4 P V2] piramades R
ma A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] la P
sa B4 B12 C I2 R V2] se A B5 L4, la P
cisne A B4 B5 C I2 P R V2] cigne B12 L4
dolors sens queixa] dolors sens queixes B4 C I2 R V2] dolor sens queixa A B5 B12 L4 P; al fat B4 C I2 R V2] a fat L4,
om.
A B5 B12 P
a A B4 B5 C I2 L4 R V2] ó P
sa A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] la P
llàstimes A B4 B5 B12 C I2 P R V2] llagrimas L4
la A B4 B5 B12 C I2 P R V2] a la L4
puix A B4 B5 I2 P R] pus C B12 V2, pues L4
o A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] a P
esperança A B4 C I2 L4 P R V2]
om.
B5
viuràs B4 C I2 L4 P R V2] veuras A B5 B12; puix A B4 B5 I2 P R] pus B12 C V2, pues L4
al A B4 B5 B12 C I2 P R V2] ab L4
a qui a B4 C I2 R V2] al qui ab A B5 B12 L4 P
ses A B4 B5 B12 C I2 L4 P R] las V2
dolorida B4 B5 B12 C I2 L4 P R V2] dolorosa A
la memòria B4 C I2 R V2] las memorias A B5 B12 L4 P
horror A B4 B5 C L4 P R V2] error B12
no A B4 B5 B12 C I2 L4 P R] y V2
l’eternise] lo eternise A B4 B5 B12 C L4 I2 V2, la eternisa R
alienta B4 I2 L4 R] alenta A B5 B12 C P V2
ah A B4 C I2 P R V2] ay B5 B12 L4
a (...) a A B5 B12 L4 P V2] oh [...] oh B4 C I2 R; occident A B12 I2 L4 P R] accident B4 B5 C V2
veuré A B4 B5 B12 L4 R] viurer C I2 P V2; viuré A B4 B5 B12 L4 R] viurer C I2 P V2
ah A B4 C I2 P R V2] ay B5 L4
conspiro A B4 B5 C I2 P R V2] respiro L4
ah A B4 C I2 P R V2] ay B5 B12 L4
la B4 C R] ta A B5 B12 I2 L4 P V2
medint A B4 B5 B12 I2 L4 R V2] midint C P
Me A B4 B5 B12 C I2 L4 V2] Mes R, Quem P
mes A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] tas P
mes A B4 B5 B12 C I2 P R V2] tas L4
ma B4 C I2 R] la A B5 B12 L4 P V2
brillarà L4 P] brillava A B4 B5 B12 C I2 P R V2
on A B4 B5 B12 C I2 P R] ahont L4 V2
Ariadna B4 B5 C I2 L4 P R V2] Adriana A B12
sola A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] sol C
ja A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] jat P
Ni... Nise A B4 B5 B12 C I2 L4 P R] Nise V2
la causa B4 C I2 P R V2] las causas A B5 B12 L4
o A B4 B5 B12 C I2 P R V2] ja L4
marges A B4 B5 B12 C I2 R V2] margens L4 P
trista A B4 C I2 L4 P R V2] tristesa B5 B12
i A B4 B5 C I2 L4 R V2]
om.
A B12 P
comú A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] como C
com més A B4 B12 C I2 P R V2] quant mes B5 L4
quan B4 B5 B12 I2 L4 R V2] com A C P
nimboses A B4 B5 B12 I2 L4 R V2] nimbrosas C P
dels A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] del P; Alpes C I2 V2] Andes A B5 B12 L4 P,
om.
B4 R
tresors A B4 B5 B12 I2 P R V2] tesors C L4
immoble A B4 B5 B12 C I2 P R V2] immobil L4
neutral B4 B5 B12 C I2 L4 P R V2] natural A
obscurament A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] escurament P
les venes A B4 B12 L4 P R V2] la venas B5 I2, las vanas C
sentit A B4 C I2 L4 P R V2] sentiment B5 B12
turbulenta A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] fraudulenta P
així A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] aixis P
procelosa, més A B4 B5 B12 C I2 P R V2] procelosa y mes L4
ses A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] las P; anega A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] anegua C
insensible A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] sensible C
on A B4 B5 B12 C I2 P R] ahont L4 V2; del xiprer A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] dels xiprers P; fúnebre A B4 B5 B12 C I2 R V2] lobrego L4, funebres P
lo A B4 C I2 R V2] al B5 B12 L4 P; en A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2]
om.
P
llorers A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] llorer P
Fauno A B5 B12 C I2 L4 P R V2] Faulo B4
ressonen A B4 B5 C I2 L4 P R V2] resoná B12
andas A B4 B5 B12 I2 L4 P R V2] ondes C
sa A B5 B12 C I2 L4 P R V2] la B4
on A B4 B5 B12 C I2 P R] ahont L4 V2
augmenten A B4 B5 B12 I2 L4 P V2] augmenta C R
on A B4 B5 B12 C I2 P R] ahont L4 V2; èglogues B4 C I2 R V2] elegias A B5 B12 L4 P; fúnebres B4 C I2 R V2] funerals A B5 B12 L4 P
la lliçó que, amb mínimes modificacions, reporten R i B4, dependents d’un mateix subarquetip, no fa sentit, mentre que la de la resta de testimonis, d’altres branques de l’esquema de transmissió, és perfectament adequada al context.
vers omès a L4.
Elís
: l’espai és substituït per una línia de punts (.....) R.
text perdut abans de
Pan
B12.
text perdut abans de
vuy
B12.
text perdut abans de
(...)mone
i després de
flauta
B12.
ay
ha estat esmenat i convertit en
ah
B5.
infeliz
ha estat esmenat i convertit en
feliz
B5.
text perdut després de
dolor
I2.
en el lloc de
laletana
, a B12 llegim
aletan(...)
. No es llegeix el final del mot.
text perdut després de
ninfas
B12.
text perdut després de
de
B12. Error evident de B4, C, I2 i R perquè el subjecte d’
embellia
és
selva
(v. 45).
text perdut després de
lug(...)
B12.
text perdut després de
ver(...)
B12.
text perdut després de
flama
I2.
text perdut abans de
crema
I2.
vers omès a A, B5, B12, L4 i P.
corregeix la
l
de
Filomela
per una
n
(
Filomena
) B5.
vers hipermètric a B4 C I2 R V2. Sembla evident que la lliçó original devia ser
dolors sens queixa
; B4 C I2 R V2 van partir d’un subarquetip que comet l’error d’afegir també la
s
a
queixes
, sense adonar-se que cometien hipermetria; l’altra branca (A B5 B12 L4 P) van intentar-ho resoldre fent singulars tots els plurals:
dolor sens queixa
.
text perdut després de
detens
I2.
Només es llegeix
respira(...)
B12.
vers omès A. | Text perdut B12.
text perdut B12.
text perdut abans de
difuntas
I2.
text perdut entre
effecte
i
eternise
B12. Si és l’afecte de Fontano qui ha d’eternitzar Nise, el pronom que substitueix a aquesta és
la
(només a R, però en forma de present) i, per tant rebutgem les lliçons que remeten a un pronom
lo
.
a I2, a la segona
oh
sembla com si el copista hagués copiat
a
i, just al damunt,
o
i que, en la revisió, s’hagués decidit per la
a
, ja que aquesta és la lletra que ha estat repassada. Rebutgem les lliçons de B4, C, I2 i R, perquè el sentit demana la preposició
a
.
text perdut després de
tempestat
I2.
text perdut després de
queixas
I2.
text perdut abans de
lira
I2.
text perdut abans de
tristesas
I2.
text perdut abans de
(...)llava
I2 | L’única forma que el passatge comprès entre els v. 154-161 sigui coherent des d’un punt de vista temporal és que el primer dels verbs del passatge, que es troba al vers 156, estigui en futur, com ho estan els verbs que el precedeixen (
Te seguirà...
) i el que clou el passatge (
serà
). És per això que, tot i que només raporten aquesta solució dos manuscrits tardans i que considerem habitualment poc fiables (L4 i P), ens veiem obligats a adoptar-la, en aquest vers, i editem
brillarà
en comptes del
brillava
que llegeix el ms. R.
Adriana
ha estat esmenat per donar
Ariadna
B5.
(...)ra fer so(...)at més deplorable
B12.
(...)qu(...)as llagrimo(...)
B12.
text perdut després de
quel
per deteriorament del manuscrit I2.
text perdut després de
mes
per deteriorament del manuscrit I2; L4 correix
y quant lo explica
per
y com lo explica
|
quant
afegit damunt del segon
com
, que ha estat ratllat B5.
quant
afegit després de ratllar el
com
que ocupava el seu lloc B5; text perdut després de
ca(...)
I2.
B4 i R no entenen la lliçó
Alpes
; R ho resol amb una línia contínua (_____ ) i B4 deixa l’espai en blanc.
text perdut abans de
penyas
I2.
text perdut per deteriorament del manuscrit abans de
tan elevadas
I2.
el copista escriu primer
sentiments
però ratlla
-ments
i ho canvia per
-its
, donant
sentits
A.
text perdut després de
llagrimas
I2.
una primera mà escriu
ondas
i una segona mà canvia la
o
per una
a
, donant
andas
I2.
text perdut abans de
funestos
B12.
La causa dolorosa és la més cruel que la Fortuna i la Parca homicida han executat (
fulminat
) mai contra la vida, exercint la seva capacitat de matar. | Les llàgrimes són
limitades
perquè són menors (
desiguals
) que la causa que les genera, la mort de Nise. |
Fortuna
: destí. |
Parca homicida
: Àtropos, responsable de la mort. |
fulmina
: concorda en singular amb Fortuna i Parca ja que es tracta d’una correlació.
Llàgrimes que no s’han estroncat. Es posa en relació
dolor
(amb qualitat de fred) amb
congelades
i
ardor
(amb qualitat d’escalfor) amb
derritides
.
Són
desditxades
pel dolor de Fontano, però no
desgraciades
perquè allò que les genera és un objecte tan digne de lloança com Nise, la qual cosa li provoca una certa satisfacció.
Hipèrbaton: «a la sagrada pira de [la] bella Nise». |
Nise
: cf. «
Quan cinyen, caminant, la pedra dura», v. 9.
números grossers
: versos maldestres. |
ronca musa
: que no li queda veu de tant plorar.
Tots els verbs d’aquests versos són en mode subjuntiu. És a dir,
deixe
(=deixi),
anime
(=animi), etc.
«Deixe [=deixi, abandoni] Febo com altre temps la dorada lira en la campanya d’Elís». |
Febo (o Febus)
: Apol·lo. |
Elís
: els Camps Elisis (o, simplement l’
Elisi
o
Elís
), l’espai on les persones virtuoses reposaven després de la mort. Els versos deuen referir-se a l’episodi en què Apol·lo (
Febo
), mort el seu fill Orfeu, va portar la lira que havia regalat a aquest als cels o Camps Elisis on va formar la constel·lació de la Lira (cf. v. 36-37).
Febus solia ser representat amb una lira i una corona de llorer, símbol que, en l’antiguitat clàssica s’emprava per distingir els millors poetes. Aquí, però, apareix cenyint una corona que és
nova
perquè no és de llorer, sinó de
xiprer
, arbre que simbolitza la mort (cf. v. 230-231).
Pan
: déu dels pastors i dels ramats. Se l’associa amb la siringa o flauta de Pan, instrument que habitualment tocava i que és al·ludit en aquest vers com a
silvestre canya
. | Hipèrbaton: «anime la silvestre canya de Pan».
vui
: avui
Melpòmene
i
Talia
: la primera és musa de la tragèdia; la segona, de la poesia pastoral.
Camps Eliseos
: veg. Elís (v. 16). |
Orfeo
: personatge que davallà als inferns per fer tornar a la vida Eurídice, la seva esposa morta. Fontano li sol·licita que torni per rescatar Nise (
nimfa més feliç
), amb més mèrit que no pas Eurídice.
Estrimon
: riu de la península Balcànica que desemboca al mar Egeu. És l’indret on Orfeu es planyia amb els seus cants per la mort d’Eurídice. | Hiperbaton: «sia suspensió de l’Estrimon piadosa ab los afectes més que ab l‘harmonia», és a dir, que el riu suspengui, aturi el seu curs, més per pietat amb les lamentacions (
afectes
) exposats per Fontano que no pas per la música i el cant poètic.
selves
: boscos. |
campanyes
: camps.
son
: d’Orfeu, que, en aquest cas, equival a dir de Fontano.
Canvi d’atributs: parlaran les pedres i romandran mudes les feres.
erídenes riberes
: el riu Eridà (veg. v. 35).
Sol·licita que la seva veu adolorida travessi
les esferes
(òrbites dels planetes), des de la Terra fins a la dels estels fixos, on hi ha Nise (v. 34-35).
sa Eurídice
: Nise, seguint el paral·lelisme dels v. 21-29, on Fontanella compara Fontano amb Orfeu.
l’estelat Erídano
: l’Eridà és un dels cinc rius de l’Hades. També és el nom que rep la constel·lació austral situada entre les del Taure i de l’Hidra mascle. Al v. 31, Fontanella es referia al riu i, aquí, a la constel·lació.
càndida lira enamorada
: metonímia: el cant enamorat de Fontano.
(fins al v. 48) Presentació de l’indret on se situa l’acció. El
locus amoenus
(
campanya amena
) del passat feliç és ara, després de la mort de Nise,
campanya
(=els camps)
inculta
(=sense conreu), la platja on desemboca el riu (=Llobregat) té
poca arena
, i el bosc és, de fet, una
selva obscura
que causa
horror
.
algun dia
: en el passat (cf. v. 231).
laletana
(o laietana): és refereix a l’àrea pròpia dels laietans, és a dir, a l’espai que correspon, aproximadament, a les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès.
si aquest espai mai ha pogut ser considerat
glòria de les nimfes
fou
quan lo candor de Nise l’embellia
|
l’embellia
: embellia la ribera laletana.
l’espessura
: del fullatge del bosc.
piràmides verdes
: xipresos.
Hipèrbaton: «aquí la flama rigorosa d’amor crema activa, desvaneix, funesta la vida vegetant de la floresta i l’ànima frondosa de les plantes». | Correlació entre
crema
i
la vida vegetant de la floresta
, d’una banda, i
desvaneix
i
l’ànima frondosa de les plantes
, de l’altra. |
floresta
: bosc.
canta lo cisne
: des de l’antiguitat clàssica, existeix la creença que el cigne emet un cant dolç i melodiós en el moment abans de morir. |
Filomena
(o Filomela): el rossinyol. Filomena (o Filomela) és un personatge mitològic. Filla del rei d’Atenes, va ser violada per Tereu, el marit de la seva germana, el qual li va tallar la llengua perquè no pogués explicar a ningú la seva agressió. Els déus la van convertir en rossinyol i des de llavors amb el seu cant dóna veu a les seves queixes.
estela
: Nise, que no li pot respondre.
Fontano
jau desmaiat
(en sentit propi) mentre que Nise (
càndida pastora
) és morta (
lo desmai
).
Parca
: veg. nota v. 5.
La vida o la mort de Nise i de Fontano (veg. v. 106).
no sensible
: insensible, perquè l’excés de dolor no li permet experimentar sensacions (veg. v. 108).
El sentit és que, malgrat que Fontano desitja la mort per poder ser amb Nise, la Fortuna ha disposat que ell continuï vivint.
No té por a cap canvi perquè ja s’ha produït el canvi més important de la seva vida, la mort de Nise.
vivent cadàver
: oxímoron que defineix Fontano com un mort en vida.
Parca
: cf. nota v. 5.
te lleva...no la memòria
: caracterització de Fontano com a mort en vida, mancat, per causa del patiment, de percepció (
sentits
) (cf. v. 223) i de la facultat de la parla (
discurs
) (cf. v. 172), però que manté encara les facultats de l’ànima (
potències
).
i, perquè... hermosa
: cal entendre que Fontano murmura el nom de Nise i que el bosc i els ecos l’amplifiquen.
l’eternise
: faci eterna Nise.
l’ànima... l’atormenta
: a Fontano.
s’alienta
: pren alè.
El dolor roman dins (
aspira
) i no el pot exterioritzar (
exhala
) (cf. v. 135).
medint ab la causa la tristesa
: en comparació amb la causa, la tristesa és poca. Remet a la idea ja expressada als v. 2-3.
Personificació de l’octava esfera, que contempla els dos amants; Nise, part damunt seu, i Fontano part dessota, a la terra. |
octava esfera
: l’esfera de les estrelles fixes, on hi ha Nise. | 147-148 Per mantenir una idea constant del que és la bellesa admira els resplendors de Nise. |
zafir
: el color blau del firmament.
Allí
: sobre l’octava esfera.
Hipèrbaton: «on la virtut presenta a ton valor la corona de la bella Ariadna». |
Virtut
: la deessa Virtus personificava el coratge i l’honor.
Ariadna
: filla de Minos, rei de Creta. S’enamorà de Teseu i l’ajudà a sortir del laberint del Minotaure. Però després, Teseu l’abandonà a l’illa de Naxos, d’on fou rescatada per Dionís, amb el qual es casà. Segons algunes versions del mite, Dionís la convertí en la constel·lació de la Corona Boreal; segons d’altres, li va ofrenar una corona d’or feta per Hefest, que més tard es convertiria en la constel·lació que porta aquest nom.
El jo poètic reprèn la tercera persona.
Els fantasmes, les imatges de Nise fixades, pertorben el normal funcionament del sentit intern de la fantasia de Fontano, bloquejant tota altra percepció (sentiments) (veg. «
Sens vostra llum, Gileta vencedora
», v. 2; veg. també v. 206 i 218). El poeta segueix aquí la teoria de l’
amor hereos
tradicional.
los rius de sos ulls
: les llàgrimes dels ulls de Fontano
publica
: fa públic, externalitza, manifesta.
i,... explica
: literalment, «i, atès que, com més en parla (del
mortal accident
), pitjor l’explica».
Hipèrbaton: «Qual passatger confús per la rígida eminència dels Alpes en nit funesta coronada de tempestats nimboses, resta més insensible que los Alpes cedint a la inclemència de l’Aquari...». |
Aquari
: constel·lació zodiacal situada entre el Capricorn i els Peixos, visible entre el 20 de gener i el 18 de febrer. Potser això constitueix un ancoratge temporal, que indicaria que cal situar la mort de Nise i/o la composició del poema en aquesta època de l’any, és a dir, a l’hivern (cf. v. 202).
Aquests tres versos actuen com a aposició que complementa
els Alpes
. S’hi produeix un hipèrbaton marcat, que s’ha d’entendre de la següent manera: els Alps són una muralla avara dels seus tresors naturals; tant és així que porten l’observador a engany, ja que, allà on hom veu serres que li semblen de cristall, en realitat hi ha argent. Aquest argent és una metàfora del resplendor de la neu (
la plata de la neu
), però també una al·lusió a l’existència d’aquest mineral en la susdita serralada (i [la plata] de les mines). |
equivoca
: fa confondre.
Perduda l’esperança davant l’esgotament, ja no li importa morir o viure.
així resta
: remet al vers 188 (
insensible resta
).
per
: per causa de. |
sentides queixes
: ho són perquè Fontano, com és evident, les sent, però també perquè el lector les ha pogut escoltar (encara que de fet les ha llegit) de boca de Fontano als versos precedents. | Cf. v. 87 i 188.
Cf. v. 196.
sentit comú
: com la
fantasia
que ha esmentat més amunt (v. 165), segons la teoria del coneixement de l’època, també és un òrgan intern de l’ànima sensitiva, el qual integra totes les percepcions sensorials transformant-les en imatges (fantasmes) perquè en últim terme siguin cognoscibles a l’ànima racional, immaterial. En aquest cas, el
sentit comú
transforma les elevades penes en imatges de muntanyes; d’aquí les imatges d’esterilitat que vénen a continuació.
de verins fecunda
: segons la tradició clàssica, Líbia era un país infestat de serps, l’origen de les quals es trobava en la mort en aquell país de Medusa a mans de Perseu.
terrestre golf...en la terra anega
: inversió dels rols de l’aigua i la sorra, en la qual la segona ocupa el lloc i desenvolupa accions pròpies de la primera.
si no
: o bé.
procel·losa
: tempestuosa. Hipèrbaton: «mou les ones d’arena procel·losa» (=dunes).
fomenta
: origina. |
Escil·les
(Escil·la): criatura marina de sis caps que, segons la mitologia grega, vigilava l’estret de Messina, però que Fontano les trasllada a aquest paratge estèril i horrorós.
instable
: inestable, perquè les muntanyes o dunes de sorra es mouen.
Noti’s la inversió semàntica.
memòria
: nova al·lusió als sentits interns de l’ànima sensitiva, dels quals la memòria és el darrer, el que acumula els fantasmes o imatges creades a partir de la percepció sensorial pel
sentit comú
i la
fantasia
(v. 206 i 165); per això diu que
presenta
(v. 221) les imatges esmentades al cor (per bé que és llicència poètica, perquè les imatges es presentaven a la raó). Es tanca aquí el procés anunciat al v. 87.
dolorosa
: que pateix dolor, adolorida.
ab mudança major, major tormenta
: cada nova imatge en la ment de Fontano resulta més dolorosa.
ses...sos
: de Fontano.
Cf. v. 87, 183-184 i 200.
Hipèrbaton: «Baixen (=baixin) a les riberes del Llobregat».
La coronació de Fontano amb xiprer era ja prefigurada per la d’Apol·lo als v. 15-17. En l’antiguitat clàssica, els millors poetes eren distingits amb corones de llorer. El xiprer, en canvi, simbolitza la idea de la mort. És una corona de xiprer perquè el poema és una elegia funeral. La imatge de la coronació amb xiprer és present, també, a «
De Fontano la queixa llastimosa
», 31.
Silvano... Pan... Fauno
: Silvano era déu dels boscos i dels ramats segons la mitologia romana. Pan era el déu de les muntanyes de la mitologia grega i Faune és una divinitat itàlica que, en el contacte amb la civilització grega, va ser identificat amb Pan, i tenia atribucions similars.
Reprèn els motius dels v. 45, 186 i 207-208.
andes
: baiards, lliteres portàtils.
nostre pastor
: Fontano.
accidents
: els accidents físics afegits: la immobilitat, la insensibilitat, etc. |
sentiment
: per la mort de Nise.