«En una font congelada»

     
Ab los reflexos d’una congelada font, declara l’hermosura de Gileta i lo constant de son amor
En una font congelada
Gileta cerca a Gileta.
Ai, no perturbe la flama
4
lo que lo llum representa!
   Corre desfeta la lluna
perquè dos sols la desgelen;
si menos constant la mostra,
8
no l’ostenta menos bella.
   Altera l’aire les ones,
l’original no s’altera,
i en la inquietud la còpia
12
fluctua, mes no s’anega.
   Però més humil, més pura,
més abrasada fonteta,
com sens mudança l’adora,
16
sens mudança la conserva.

Resum

Gileta es contempla reflectida en una font congelada i la seva mirada, que s’equipara ados sols, provoca que es descongeli l’aigua i es posi en moviment fent ones que alteren el seu retrat, sense disminuir-ne però la bellesa reflectida. Aquesta font es personalitza en un joc de paraules entre fonteta i Fontanella; al final és el poeta qui adora i reté la imatge de Gileta.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 23; L4 p. 217; R p. 456.

Rúbriques

Be: XVIII
L4: 70
R: Ab los reflexos de una congelada font declara la hermosura de Gileta, y lo constant de son amor

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del vers 15.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • que lo R] que la Be L4
  • mudança Be L4] mudanca R
  • La flama són els ulls de Gileta (cf. v. 5-6), que poden acabar amb la representació del seu reflex (lo llum). | perturbe: pertorbi.
  • la lluna: pel color platejat es refereix a la superfície de l’aigua de la font que, pel desglaç causat per la vista de Gileta, es posa en moviment.
  • dos sols: els ulls de Gileta. Antítesi entre la lluna (v.5) i els dos sols.
  • El reflex de Gileta és menos constant (en la inquietud la còpia, v. 11) pel moviment de l’aigua (corre, v. 5), però no per això la mostra menos bella.
  • original: Gileta.
  • còpia: el reflex de Gileta.
  • La veu poètica es compara a la font inicial, però més humil, més pura, més abrasada, conservant també la imatge de Gileta sense cap alteració, com passava amb la bellesa de la imatge reflectida en la font primera.