«Ara sí que ets divina, Elisa mia»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Selva elegíaca
Ara sí que ets divina, Elisa mia,
■
que, entre flames d’amor inextingible,
entre golfos de glòria inalterable,
4
a l’Espòs immortal goses, ditxosa,
■
que et donà l’hermosura i la noblesa,
l’ingeni, lo valor, la virtut rara
que entre els humans te feien adorable
■
8
i entre los immortals te fan divina.
■
Ja goses de l’Espòs, que ab sa grandesa
■
il·lustrà ta caduca gentilesa,
perquè en eterna vida generosa
12
      sies eterna esposa.
Ara sí que ets divina, Elisa mia,
      que, de llum coronada,
il·lustres lo brillant de les esferes.
16
No cinys, qual Ariadna fabulosa,
la boreal corona celebrada,
■
del foc del firmament centella obscura;
altra corona més brillant i pura
20
      clares formen esteles:
esteles tantes, sempre lluminoses,
■
quantes virtuts doraven ta hermosura;
■
clares esteles de grandor primera,
■
24
semblants a la que una àguila amorosa
veu amanèixer en regió serena,
■
que a la Lluna adornaven o vencien,
i cenyien al Sol, mes no cedien.

Resum

Elegia funeral en forma de silva per la mort d’Elisa. Notem la diferència amb el cicle elegíac per la mort de Nise: allà les referències mitològiques abundaven i hi compareixia el tema de la reunió amorosa al més enllà –un més enllà pagà– després de la mort; ara només apareix com a possible la consolació cristiana.

Mètrica

Silva (combinació de decasíl·labs i hexasíl·labs amb versos blancs i versos amb rima consonant: 10A 10- 10B 10C 10D 10- 10B 10- 10D 10D 10E 6f 10A 6f 10- 10E 10F 10G 10G 6- 10- 10- 10- 10C 10- 10H 10H).

Testimonis

B1 f. 38-38v; B4 f. 136v-137; R p. 415-416.

Rúbriques

B1 B4: Selva Elegiaca
R: Selua Elegiaca

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R (que coincideix amb B4).

Referències bibliogràfiques

Alegret (2009b), Miralles (2016), Valsalobre (2008: 91).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • te B4 R] se B1
  • esteles B4 R] estrellas B1
  • esteles B4 R] estrellas B1
  • esteles B4 R] estrellas B1
  • om. B1.
  • Sempre que el poeta s’ha adreçat a $Elisa$ en ocasions anteriors (veg. «Ínclita, excelsa Lise generosa» i «Era del dia aquella edat primera») li ha afegit l’epítet divina. La Selva elegíaca (Ara sí...: no pas abans...) parteix d’una situació nova: el poeta rememora aquell vincle, probablement des d’un present molt allunyat cronològicament de l’època en què tenia relació amb Elisa, i ho fa des d’una visió molt diferent.
  • Espòs immortal: Crist.
  • goses: gaudeixes.
  • cinys: cenyeixes. | Ariadna: quan s’hi va casar Bacus, aquest li va regalar una diadema d’or, la qual més tard es va convertir en una constel·lació.
  • Hipèrbaton: «clares esteles formen [una] altra corona més brillant i pura».
  • tantes ... quantes: correlació.
  • la que una àguila amorosa / veu amanèixer: l’estrella de l’alba, el planeta Venus; el cos celeste més brillant després del Sol. | amanèixer: 'aparèixer, fer-se visible' (DCVB).